#: locale=es ## Acción ### URL LinkBehaviour_F108ACE5_E637_F76A_41D9_5FDF9EEE7F74.source = http://museudelleida.cat/ LinkBehaviour_1B833679_7B5C_E945_41DD_D4EA025D8158.source = http://museudelleida.cat/ WebFrame_ACD2E6A7_A163_BD9D_41E4_4B2390809E36_mobile.url = https://museudelleida.cat/ WebFrame_ACD2E6A7_A163_BD9D_41E4_4B2390809E36.url = https://museudelleida.cat/ LinkBehaviour_68C9D49C_7198_69B1_419A_610A9D2EF8E4.source = https://www.facebook.com/museudelleida/?_rdr LinkBehaviour_1B8FD67E_7B5C_E93F_41C2_5EA514736B95.source = https://www.facebook.com/museudelleida/?_rdr WebFrame_6EF9D945_597C_4093_41C4_38AB28685800.url = https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m18!1m12!1m3!1d2982.9357803478224!2d0.618396776071095!3d41.61390037127193!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!3m3!1m2!1s0x12a6e06cae9e083d%3A0xdda925d4ba504243!2sMuseu%20de%20Lleida!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1694611577851!5m2!1sca!2ses WebFrame_6EF9D945_597C_4093_41C4_38AB28685800_mobile.url = https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m18!1m12!1m3!1d2982.9357803478224!2d0.618396776071095!3d41.61390037127193!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!3m3!1m2!1s0x12a6e06cae9e083d%3A0xdda925d4ba504243!2sMuseu%20de%20Lleida!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1694611577851!5m2!1sca!2ses LinkBehaviour_1B837679_7B5C_E945_41D5_AD6DAEEE4231.source = https://www.tours-virtuales.com LinkBehaviour_8C545261_AADB_E018_41D3_67D9934FF543.source = https://www.tours-virtuales.com LinkBehaviour_6ED2E490_8EDE_6FD1_41D8_04CB55EA9B34.source = https://www.tours-virtuales.com/ LinkBehaviour_9626CE9D_8B77_00C2_41D9_020524EB3545.source = https://www.youtube.com/@museudelleidadc LinkBehaviour_1B888680_7B5C_E9C3_41D5_5E91D530A72F.source = https://www.youtube.com/@museudelleidadc WebFrame_D2D710D4_DCD9_1DED_41E6_27A37384BB01.url = //www.youtube.com/embed/VMYr1ce0Xxo?v=VMYr1ce0Xxo WebFrame_D2D710D4_DCD9_1DED_41E6_27A37384BB01_mobile.url = //www.youtube.com/embed/VMYr1ce0Xxo?v=VMYr1ce0Xxo LinkBehaviour_1B8AB67F_7B5C_E93D_41BD_2E4FB8245D8A.source = https://x.com/intent/user?screen_name=museudelleida LinkBehaviour_6834F41B_7198_28B7_41C4_CA2037CE617B.source = https://x.com/intent/user?screen_name=museudelleida ## Hotspot ### Tooltip HotspotPanoramaOverlayArea_77DA4877_5801_D992_41D4_075E8A93557D.toolTip = Ampolla HotspotPanoramaOverlayArea_4D4AE4C3_59BC_DA81_41A6_F4A4375DB1D0.toolTip = Anell HotspotPanoramaOverlayArea_4EA6794C_5BC6_8C1A_41CC_7660E3C3B22D.toolTip = Anunciació, Sant Fabià i Sant Sebastià HotspotPanoramaOverlayArea_4F998C11_59B7_A99E_4179_DF4016D082A0.toolTip = Arqueta amatòria HotspotPanoramaOverlayArea_5B6AD0E7_6D1E_8608_41D3_292AC00BB0E4.toolTip = As d’Iltirta HotspotPanoramaOverlayArea_43662282_5453_620A_41C4_9E8C4BE895BB.toolTip = Asc de vernís roig HotspotPanoramaOverlayArea_7629FD39_5803_FB9E_41D0_2F96FE700727.toolTip = Baptisteri HotspotPanoramaOverlayArea_B9681212_A3F1_D4D4_41E3_1F5C28F06C30.toolTip = Bifaç HotspotPanoramaOverlayArea_6C496E85_581F_7976_41B4_71094B59CCA7.toolTip = Bol de ceràmica sigil·lada hispànica HotspotPanoramaOverlayArea_7514F628_6716_42F0_41D5_7877FB84B076.toolTip = Braç reliquiari de sant Valeri HotspotPanoramaOverlayArea_76C23A46_671B_C2B3_41D1_751677964E00.toolTip = Bust de sant Valeri HotspotPanoramaOverlayArea_4D115485_598C_5A81_41CB_6A7764CC1188.toolTip = Calvari HotspotPanoramaOverlayArea_41D44C6D_5994_E986_41AC_FE9B7CE6B668.toolTip = Cap de Sant Jaume el Major HotspotPanoramaOverlayArea_6D4554B3_5801_CA91_41C4_224FFF036E23.toolTip = Cap de Silè HotspotPanoramaOverlayArea_E90C200B_8EE6_66B7_4171_AA1454527A3F.toolTip = Cap de cavall HotspotPanoramaOverlayArea_ED6B33DB_8EE5_A957_41DE_24A95A430177.toolTip = Cap de guerrer HotspotPanoramaOverlayArea_762C9A4C_58FE_D9F7_41CB_A2BD8B1C6E93.toolTip = Capitell HotspotPanoramaOverlayArea_4A2A9824_5994_A987_41B7_9DFC6855B33D.toolTip = Capitell HotspotPanoramaOverlayArea_65D17D4C_5802_BBF7_41D5_1A922F45EDF0.toolTip = Capitell corinti HotspotPanoramaOverlayArea_F7F909A0_8EE5_B9F1_41C0_2533EB199335.toolTip = Casc i clatellera HotspotPanoramaOverlayArea_6ACD7F0F_5802_F771_41CB_4671F0E4E92E.toolTip = Collar HotspotPanoramaOverlayArea_BD185F2F_A7BD_1E32_41A5_4BF83E341EAC.toolTip = Conjunt de braçalets HotspotPanoramaOverlayArea_2920DADD_6729_C351_41C1_1BFFC0FDB8FB.toolTip = Conjunt de ceràmica de Bellpuig HotspotPanoramaOverlayArea_2BD37EB7_6736_43D0_41D3_46B33434C58F.toolTip = Conjunt de ceràmica lleidatana HotspotPanoramaOverlayArea_76B4B22F_5801_49B2_41D3_A4BA28E86EE2.toolTip = Creu HotspotPanoramaOverlayArea_369B5567_7ABB_6B4D_41D8_E5997A454587.toolTip = Creu processional HotspotPanoramaOverlayArea_4896BBEF_5BC3_8C16_41CE_E9356ED2AD2B.toolTip = Creu processional HotspotPanoramaOverlayArea_4D9AC9E3_5994_EA81_41C0_CBD8FFFA8E61.toolTip = Crist crucificat HotspotPanoramaOverlayArea_46524836_5C4E_8C77_41D0_2A8535FD0841.toolTip = Custòdia processional HotspotPanoramaOverlayArea_7FF7A988_48D6_578F_419A_15BB7D869B28.toolTip = Càlat decorat HotspotPanoramaOverlayArea_B2EF7B40_A333_D4B4_41DF_F03FD476AA0A.toolTip = Destral HotspotPanoramaOverlayArea_7E585EAB_48B6_4D81_4178_55AA9246C8CA.toolTip = Destral de vorells HotspotPanoramaOverlayArea_BB538BD8_A785_061E_41E4_DF9B2DC459CA.toolTip = Destral de vorells HotspotPanoramaOverlayArea_6B43BF6B_5801_57B2_41D5_4607AAA88D9C.toolTip = Encenser HotspotPanoramaOverlayArea_6C1DE897_5801_5A92_41D0_2BEE7AEA65CD.toolTip = Enterrament amb teules HotspotPanoramaOverlayArea_420C534F_5451_221A_41D4_2AB5A8CAE35F.toolTip = Enòcoe de vernís roig HotspotPanoramaOverlayArea_463F151E_5C42_8437_41D1_E9117ABE2913.toolTip = Epifania HotspotPanoramaOverlayArea_806711A2_A32E_F7F4_41DE_00E5F5F2A1BA.toolTip = Espasa de fulla recta HotspotPanoramaOverlayArea_40205F87_5801_D771_41CE_D79F90B9C77F.toolTip = Estela antropomorfa HotspotPanoramaOverlayArea_440BF692_5806_F693_41CC_55AAA2B4D72B.toolTip = Falcata HotspotPanoramaOverlayArea_77DCC732_5801_B793_41B0_28E82147DE3F.toolTip = Flascó de perfum HotspotPanoramaOverlayArea_765772F0_5801_4EAF_41B1_ECE2B564E77A.toolTip = Fraccions de dinar HotspotPanoramaOverlayArea_63C24C8D_5801_D971_41CB_DE5482999616.toolTip = Fragment de mil·liari HotspotPanoramaOverlayArea_8699DA02_9EC4_3B8C_41DC_46E1C8B3DC41.toolTip = Fre de cavall HotspotPanoramaOverlayArea_4D8D7DC9_598D_AA8E_41D5_84F0872720A8.toolTip = Frontal d’altar HotspotPanoramaOverlayArea_4D6E219C_59B4_5A86_41A6_EE1FAB2C8504.toolTip = Frontal d’altar de la Mare de Déu HotspotPanoramaOverlayArea_7695F15B_5802_CB91_41BC_C6626137FF15.toolTip = Fíbula discoidal HotspotPanoramaOverlayArea_BCD9FCBD_A785_0216_41DF_D49E75E4FAB1.toolTip = Ganivets de sílex HotspotPanoramaOverlayArea_77650E77_581F_F991_4199_28A390DA9BB3.toolTip = Gerra HotspotPanoramaOverlayArea_2914B7B2_486A_BB82_41C9_C447ED702CEC.toolTip = Gerra i tapadora HotspotPanoramaOverlayArea_B94D27B1_A3F1_FBD4_41DE_50B524684B23.toolTip = Gran bifaç HotspotPanoramaOverlayArea_4AC705D9_598C_DA8E_41D5_5A12C1014306.toolTip = Grup de l’Anunciata HotspotPanoramaOverlayArea_497AED82_5BDD_840F_41B7_65C0C9B47013.toolTip = Jacent Berenguera de Montcada HotspotPanoramaOverlayArea_46228D96_5C45_8436_41CA_2CCE6200D1DD.toolTip = Jesús entre els doctors HotspotPanoramaOverlayArea_4ECD0218_5BCD_BC3A_41C3_227F0B4AA00C.toolTip = La Mare de Déu, el Nen i Santa Anna HotspotPanoramaOverlayArea_46183BFC_5C45_83FA_41CD_586264D9996D.toolTip = Llibre de cor HotspotPanoramaOverlayArea_6DC38999_5801_5A90_41B3_9E5E566296E1.toolTip = Llàntia de dos becs HotspotPanoramaOverlayArea_701A3DCE_5803_5AF2_41C6_2779F20F08C1.toolTip = Làpida de Teodora HotspotPanoramaOverlayArea_478DDFE3_5C47_840E_41A9_D44033FAE506.toolTip = Madonna della Tenda HotspotPanoramaOverlayArea_598806A9_673A_C3F1_41D8_B1E8CA62761A.toolTip = Maqueta de la Catedral Nova de Lleida HotspotPanoramaOverlayArea_47E14B9A_5C42_8C3F_41CA_E23577531C11.toolTip = Mare de Déu HotspotPanoramaOverlayArea_4A22CAF9_599C_EE8E_41A5_8BA97799C408.toolTip = Mare de Déu de la Llet HotspotPanoramaOverlayArea_786E31B1_599C_BA81_4192_050E62431056.toolTip = Marededeu HotspotPanoramaOverlayArea_73A57242_5994_D982_41C3_91657D678587.toolTip = Marededeu HotspotPanoramaOverlayArea_7D841B37_5994_6F82_41CD_B859B5A10C61.toolTip = Maria Magdalena HotspotPanoramaOverlayArea_46E90F1C_5C7D_843A_41CE_FBBB2C5DE4FD.toolTip = Martiri de Sant Andreu HotspotPanoramaOverlayArea_6A031622_5803_49B3_41D3_8B20C1422DEA.toolTip = Medusa HotspotPanoramaOverlayArea_8A5A58F5_A3D1_D55C_41C9_4FAF766BACEC.toolTip = Morrió de cavall HotspotPanoramaOverlayArea_6AC5E3E9_580F_CEB0_41C9_AA5F2A9956D9.toolTip = Mosaics HotspotPanoramaOverlayArea_BB422ECB_A786_FE71_41C0_EA60D7FAF75D.toolTip = Motlle metal·lúrgic de destral de vorells HotspotPanoramaOverlayArea_46753E86_5C7E_8417_41D0_911317998F6B.toolTip = Ocultació HotspotPanoramaOverlayArea_75F52AD6_672A_C353_41CE_483BE2916CDC.toolTip = Pan i Dafnis HotspotPanoramaOverlayArea_4BA25839_597D_A981_41A5_B0CAB6ED5600.toolTip = Peces d'escacs HotspotPanoramaOverlayArea_64983A1A_5801_7993_41D2_77A6E19EC9CC.toolTip = Pedestal honorífic de Gai Licini Saturní HotspotPanoramaOverlayArea_412B2EEF_599C_6682_4155_E9B5D6685104.toolTip = Pentecosta Bartomeu de Robió HotspotPanoramaOverlayArea_2FF26B9E_486E_4B82_41A0_39E66CD1FAE4.toolTip = Pes de teler HotspotPanoramaOverlayArea_4F104531_5994_DB81_41C5_E6777061D2A3.toolTip = Pintures murals de la Pia Almoina HotspotPanoramaOverlayArea_4387B3DC_544F_223E_41D0_1E8E7E029C73.toolTip = Plat de vernís negre HotspotPanoramaOverlayArea_4FF19A29_5BC2_8C1D_41D0_F90C11428197.toolTip = Plata de reflex metàl·lic HotspotPanoramaOverlayArea_4E433079_5473_3E07_41D2_FE53C2CD4DF6.toolTip = Ploms ibèrics HotspotPanoramaOverlayArea_41B2CBD4_599F_AE87_41C5_136CFFBFD2D9.toolTip = Porta HotspotPanoramaOverlayArea_457D40D4_5C46_9C0A_41AE_75F3583CCD8C.toolTip = Rei David HotspotPanoramaOverlayArea_40588BD3_59F4_6E82_41D1_2861EBBD4C64.toolTip = Relleus de Sant Marc i Sant Lluc HotspotPanoramaOverlayArea_444DCE5A_5802_B992_41BC_BDA0F2A19F38.toolTip = Reproduccció del Bronze d’Àscoli HotspotPanoramaOverlayArea_B8987751_A3D1_BB55_41C8_28E89FBDFE9E.toolTip = Reproducció de la Roca dels Moros del Cogul HotspotPanoramaOverlayArea_BD359901_A7BF_03EE_41D0_F875EDA4FED4.toolTip = Reproducció d’una tomba HotspotPanoramaOverlayArea_48BDA096_5BC3_BC36_41C6_D21A0FBA373B.toolTip = Retaule de Sant Bartomeu HotspotPanoramaOverlayArea_7BAEAB72_5994_6F82_41CB_3DFDE64CD3BB.toolTip = Retaule de Sant Joan HotspotPanoramaOverlayArea_76333F08_5801_D77F_41D3_03662C8E5ADC.toolTip = Safa HotspotPanoramaOverlayArea_692903E5_5801_4EB1_41CC_B9971EE318E8.toolTip = Safata / Plat HotspotPanoramaOverlayArea_7A5C2300_6736_42AF_41D6_DDC881B9CB08.toolTip = Sant Anastasi HotspotPanoramaOverlayArea_49493BD2_5BC3_8C0F_41D0_2DC9F3DB2317.toolTip = Sant Antoni Abat Mestre d’Albesa HotspotPanoramaOverlayArea_417F8C23_598D_A981_41CD_2ED66AE935CE.toolTip = Sant Jaume Jaume Ferrer II HotspotPanoramaOverlayArea_415AFD8A_6739_C1B0_41CC_98E0EE3B5BB8.toolTip = Sant Jordi eqüestre HotspotPanoramaOverlayArea_4615B9AB_59F3_EA81_41CA_8C124858139B.toolTip = Sant Julià Jaume Ferrer II HotspotPanoramaOverlayArea_41AD0B54_599C_6F86_41BF_9302EC115E21.toolTip = Santa Maria l’Antiga HotspotPanoramaOverlayArea_5B67FB65_6D1B_9A08_41C0_C05ACA29A626.toolTip = Semis d’Iltirta HotspotPanoramaOverlayArea_2A952CAD_487A_CD86_41D2_2C05C71342CC.toolTip = Sivella de cinturó HotspotPanoramaOverlayArea_BCD5DD2F_A783_0232_41C0_E8022CB1791C.toolTip = Suport tipus “carret” i tassa carenada llisa amb apèndix HotspotPanoramaOverlayArea_BD39DD8A_A7BD_02F2_41D7_D65966221455.toolTip = Tassa carenada amb apèndix de botó HotspotPanoramaOverlayArea_4999B28B_5BC6_9C1E_41CE_BA457C7E4F8D.toolTip = Taules del retaule de Sant Joan Baptista HotspotPanoramaOverlayArea_BB0B1F25_A783_1E36_4172_2361312D028A.toolTip = Tenalla de la cervesa HotspotPanoramaOverlayArea_B9AB4357_A78D_0612_41A1_A16483B81AB6.toolTip = Tenalla del cérvol HotspotPanoramaOverlayArea_4F1C126B_5BC6_9C1D_41D0_27743F1FFF17.toolTip = Tern del papa Calixt III HotspotPanoramaOverlayArea_6BC9C8A4_598D_AA86_41C8_6C168126D028.toolTip = Tron prioral de Blanca d’Aragó i Anjou HotspotPanoramaOverlayArea_4FF96CBB_59BC_AA81_41CC_EAEB97FDB81C.toolTip = Tríptic amb la Mare de Déu i Sants HotspotPanoramaOverlayArea_5512C4BC_6D1A_8E78_41D5_F1584180CE6C.toolTip = Unitat d’Iltirta HotspotPanoramaOverlayArea_BD6C5C13_A785_0211_41CE_D87B1776111C.toolTip = Urna HotspotPanoramaOverlayArea_42D3E532_5451_260A_41B1_941F28106ECF.toolTip = Urna decorada HotspotPanoramaOverlayArea_BC81D0D6_A787_0212_41DC_3110DA2229C0.toolTip = Urna funerària + tapadora HotspotPanoramaOverlayArea_7D582A23_48AE_D481_41CC_AD31B05EA533.toolTip = Urna funerària i tapadora HotspotPanoramaOverlayArea_85F601AD_A3D2_B7CC_41D1_A6A14D855F08.toolTip = Vas campaniforme HotspotPanoramaOverlayArea_7E154263_48DB_F480_41D0_44AC4792A43A.toolTip = Vas de broc inferior HotspotPanoramaOverlayArea_83360EE7_A3D1_ED7C_41DE_9300EF76CD8B.toolTip = Vaset de fons pla HotspotPanoramaOverlayArea_18882F09_5801_B771_41C6_24E5C576FEB1.toolTip = Àmfora de salaons de la Bètica HotspotPanoramaOverlayArea_1EB37142_5801_4BF3_41D0_D58D8AB64B73.toolTip = Àmfora grecoitàlica ## Media ### Audio audiores_BF9C1FCB_AA5B_A028_41CA_1D0E33B48EA8.mp3Url = media/audio_BCA3892E_AA5B_E069_41E4_2E67B435E837_es.mp3 ### Floorplan ### Imágen imlevel_D529BA66_E957_5898_41E5_5011535A717F.url = media/map_88934A32_AAC8_6078_41AE_86E888576DDD_es_0.jpg imlevel_D5286A66_E957_5898_41EB_EDFB22937FE1.url = media/map_88934A32_AAC8_6078_41AE_86E888576DDD_es_1.jpg imlevel_D5287A67_E957_5898_41EB_3F4CCAEE1871.url = media/map_88934A32_AAC8_6078_41AE_86E888576DDD_es_2.jpg imlevel_D5280A67_E957_5898_41EB_9A1D4366918E.url = media/map_88934A32_AAC8_6078_41AE_86E888576DDD_es_3.jpg ### Subtítulos de Audio ### Subtítulos de Video ### Título album_B20D394E_AA48_6028_41DE_72051F5EB194_0.label = 1 album_B20D394E_AA48_6028_41DE_72051F5EB194_1.label = 2 album_B20D394E_AA48_6028_41DE_72051F5EB194_2.label = 3 video_8F20088B_AAFF_E028_4191_346A60D4CED3.label = El 2021 del Museu de Lleida-VLC panorama_94C18415_8305_5B40_41DF_58D3E94483E6.label = FAÇANA 1 panorama_94A3CCF7_8305_C4C0_41D7_935E86AD9308.label = FAÇANA 2 map_88934A32_AAC8_6078_41AE_86E888576DDD.label = Planell album_B20D394E_AA48_6028_41DE_72051F5EB194.label = Álbum de Fotos 1 ### Video videolevel_D5162ABA_E957_59E8_41A4_68C4C50B9999.url = media/video_8F20088B_AAFF_E028_4191_346A60D4CED3_es.mp4 videolevel_D5162ABA_E957_59E8_41A4_68C4C50B9999.posterURL = media/video_8F20088B_AAFF_E028_4191_346A60D4CED3_poster_es.jpg ## Menú Botón Derecho ### Texto PlayerMenuItem_C50D3FF9_D8B6_E196_41E7_7D50A8D0D2E3.label = www.tours-virtuales.com ## Skin ### Botón Button_E228686C_C2B5_78F1_41DB_DAA25E042FB4_mobile.label = Audio (On) Button_ED01E79B_AD49_1553_41C5_DF4A94A29A8F_mobile.label = Canvi Mode Navegació Button_AAA7E430_D503_C009_41CB_D96A50A0580E_mobile.label = Entrar VR Button_E27E9EC4_C2B2_B830_41DB_F8C42F6D88AF_mobile.label = Idiome Button_E2C59C17_C2CD_D85F_41E7_9F6D79367795_mobile.label = Pantalla Completa (OFF) Button_E267DDD4_C2B5_5BD1_41CE_68CA3559B9AC_mobile.label = Punts Calents (On) Button_B9C6A6F2_B7CF_8B69_41D9_22D1A5213004_mobile.label = +34 666 777 888 Button_B9C6A6F2_B7CF_8B69_41D9_22D1A5213004.label = +34 666 777 888 Button_CDAA7EF3_C237_30AB_41C6_3C270E54018D.label = 2 Bathrooms Button_D2E62651_C23D_D3E4_41CA_49EED2DEB447.label = 2 Parking Space Button_D24749AD_C23D_30BF_41DB_E77D7CF4ADDD.label = 20 sqft Terrace Button_CC37243B_C21D_579B_41D8_ABC189D1E027.label = 240 sqft Button_D2A937CD_C237_30FC_41D8_6C6A635A8D67.label = 3 Bedrooms Button_A77E2A88_B7C7_BBB9_41DB_FC4A0C1B061B.label = Address lorem ipsum, xx, lorem ipsum Button_A77E2A88_B7C7_BBB9_41DB_FC4A0C1B061B_mobile.label = Address lorem ipsum, xx, lorem ipsum Button_D1E1E339_C233_D1A7_41CF_40910388FE0B.label = Air Conditioner Button_7267E11D_6B0B_8638_41D2_E4E8551C4F98_mobile.label = Alfabet incís Button_7267E11D_6B0B_8638_41D2_E4E8551C4F98.label = Alfabet incís Button_72B39BD0_6B0A_BA08_41D3_0BE9B565EF76_mobile.label = Ampolla Button_72B39BD0_6B0A_BA08_41D3_0BE9B565EF76.label = Ampolla Button_713265A9_6B3B_8E18_41B3_1BC7C84AE2BC.label = Anell Button_713265A9_6B3B_8E18_41B3_1BC7C84AE2BC_mobile.label = Anell Button_77A7A394_6B1A_8A0F_41BF_1AD04247B67B.label = Anunciació, Sant Fabià i Sant Sebastià Mestre de Vielha Button_77A7A394_6B1A_8A0F_41BF_1AD04247B67B_mobile.label = Anunciació, Sant Fabià i Sant Sebastià Mestre de Vielha Button_72C9E7E7_6B3F_8A08_41B0_ED422BF64C91.label = Arqueta amatòria Button_72C9E7E7_6B3F_8A08_41B0_ED422BF64C91_mobile.label = Arqueta amatòria Button_72E6FF37_68FB_F53A_41D4_62F6A25B12A0.label = As d’Iltirta Button_72E6FF37_68FB_F53A_41D4_62F6A25B12A0_mobile.label = As d’Iltirta Button_708C184C_68CB_FB6E_41D7_A593DC881641_mobile.label = Asc de vernís roig Button_708C184C_68CB_FB6E_41D7_A593DC881641.label = Asc de vernís roig Button_E228686C_C2B5_78F1_41DB_DAA25E042FB4_mobile.pressedLabel = Audio (OFF) Button_E228686C_C2B5_78F1_41DB_DAA25E042FB4.pressedLabel = Audio (OFF) Button_E228686C_C2B5_78F1_41DB_DAA25E042FB4.label = Audio (On) Button_735231B9_6B1B_8678_41D8_67104BD05AA8_mobile.label = Baptisteri Button_735231B9_6B1B_8678_41D8_67104BD05AA8.label = Baptisteri Button_EE3A99D0_C9A7_7723_41DC_B216BF4CDD60.label = Bifaç Button_EE3A99D0_C9A7_7723_41DC_B216BF4CDD60_mobile.label = Bifaç Button_75B65F16_68CE_D6FA_41D1_19DCDD50649E.label = Bol de ceràmica sigil·lada hispànica Button_75B65F16_68CE_D6FA_41D1_19DCDD50649E_mobile.label = Bol de ceràmica sigil·lada hispànica Button_7610103D_6B05_8679_41D1_CD06E7717FFE_mobile.label = Braç reliquiari de sant Valeri Alberto Portella Button_7610103D_6B05_8679_41D1_CD06E7717FFE.label = Braç reliquiari de sant Valeri Alberto Portella Button_7672624C_6B05_8A18_41D0_55D7337DDFB6_mobile.label = Bust de sant Valeri Button_7672624C_6B05_8A18_41D0_55D7337DDFB6.label = Bust de sant Valeri Button_A37DDE42_B7D8_BAA9_41D8_73AB8F3CD609_mobile.label = CONTACT US Button_A37DDE42_B7D8_BAA9_41D8_73AB8F3CD609.label = CONTACT US Button_7117C9DF_6B05_8639_41DA_2A6F3C4D91BD_mobile.label = Calvari Button_7117C9DF_6B05_8639_41DA_2A6F3C4D91BD.label = Calvari Button_A5E87AF2_B346_1CC4_41E1_C26463489B2B.pressedLabel = Canvi Mode Navegació Button_ED01E79B_AD49_1553_41C5_DF4A94A29A8F.pressedLabel = Canvi Mode Navegació Button_ED01E79B_AD49_1553_41C5_DF4A94A29A8F_mobile.pressedLabel = Canvi Mode Navegació Button_A5E87AF2_B346_1CC4_41E1_C26463489B2B.label = Canvi Mode Navegació Button_A5E87AF2_B346_1CC4_41E1_C26463489B2B_mobile.label = Canvi Mode Navegació Button_A5E87AF2_B346_1CC4_41E1_C26463489B2B_mobile.pressedLabel = Canvi Mode Navegació Button_ED01E79B_AD49_1553_41C5_DF4A94A29A8F.label = Canvi Mode Navegació Button_715F53F9_6B06_89F9_41B6_D5816A5A80C9.label = Cap de Sant Jaume el Major Rotllí Gautier Button_715F53F9_6B06_89F9_41B6_D5816A5A80C9_mobile.label = Cap de Sant Jaume el Major Rotllí Gautier Button_755DA1B0_68CA_ED36_41D6_FFB5026ED5E2_mobile.label = Cap de Silè Button_755DA1B0_68CA_ED36_41D6_FFB5026ED5E2.label = Cap de Silè Button_FF84CD83_C8EB_2F25_41CF_18F7D910AC81.label = Cap de cavall Button_FF84CD83_C8EB_2F25_41CF_18F7D910AC81_mobile.label = Cap de cavall Button_463EFFCE_6B05_BA19_41BA_700608B76F7E.label = Cap de guerrer Button_463EFFCE_6B05_BA19_41BA_700608B76F7E_mobile.label = Cap de guerrer Button_FF188F4C_C8E9_EB22_41E0_C585CEAB9CF9.label = Cap de guerrer Button_1E714C95_00B9_D3F0_40E7_A2C9B323A140.label = Cap de guerrer Button_7134C75F_6B05_8A38_41D0_A1BC3EC150C4.label = Capitell Button_7134C75F_6B05_8A38_41D0_A1BC3EC150C4_mobile.label = Capitell Button_73AA93D8_6B0D_8A38_41D3_2017ABEDAB65_mobile.label = Capitell Button_73AA93D8_6B0D_8A38_41D3_2017ABEDAB65.label = Capitell Button_74B5BA67_68C9_5F5A_41D3_C7F0E7AECBDC_mobile.label = Capitell corinti Button_74B5BA67_68C9_5F5A_41D3_C7F0E7AECBDC.label = Capitell corinti Button_FFFDD7EC_C8EB_DAE3_41E3_4B7891350496_mobile.label = Casc i clatellera Button_FFFDD7EC_C8EB_DAE3_41E3_4B7891350496.label = Casc i clatellera Button_7275E343_6B1D_8A0F_41C3_ED033723A7FC_mobile.label = Collar Button_7275E343_6B1D_8A0F_41C3_ED033723A7FC.label = Collar Button_75348BE0_6B05_9A09_41D2_4B236CF3F375_mobile.label = Col·lecció de tapissos Button_75348BE0_6B05_9A09_41D2_4B236CF3F375.label = Col·lecció de tapissos Button_D14F76DB_C233_509B_41E2_C5A9C917AF58.label = Community Swimming Pool Button_B1351F75_A782_FE16_41E2_0F67B5B089BE_mobile.label = Conjunt de braçalets Button_B1351F75_A782_FE16_41E2_0F67B5B089BE.label = Conjunt de braçalets Button_76A3E842_6B7E_8608_41D4_5E6AD9B23AF4.label = Conjunt de ceràmica de Bellpuig Button_76A3E842_6B7E_8608_41D4_5E6AD9B23AF4_mobile.label = Conjunt de ceràmica de Bellpuig Button_76AB1AFC_6B7E_9BF8_41C3_9137716E2FD2_mobile.label = Conjunt de ceràmica lleidatana Button_76AB1AFC_6B7E_9BF8_41C3_9137716E2FD2.label = Conjunt de ceràmica lleidatana Button_724F5145_6B1D_8608_41C5_2582A1F00177_mobile.label = Creu Button_724F5145_6B1D_8608_41C5_2582A1F00177.label = Creu Button_77E106DF_6B0E_8A38_41C2_1C5A6323AAA0_mobile.label = Creu processional Button_7735B93C_6B06_8678_41CE_97DDFA091BA2_mobile.label = Creu processional Button_7735B93C_6B06_8678_41CE_97DDFA091BA2.label = Creu processional Button_77E106DF_6B0E_8A38_41C2_1C5A6323AAA0.label = Creu processional Button_7105AEE5_6B05_BA08_41D5_0ADE3DD92690.label = Crist crucificat Button_7105AEE5_6B05_BA08_41D5_0ADE3DD92690_mobile.label = Crist crucificat Button_76E3E1F9_6B05_89F9_41C4_D9853FA7045E_mobile.label = Custòdia processional Button_76E3E1F9_6B05_89F9_41C4_D9853FA7045E.label = Custòdia processional Button_7FBDABFC_68CA_DD2E_41AC_34E19AAEBA4B_mobile.label = Càlat decorat Button_7FBDABFC_68CA_DD2E_41AC_34E19AAEBA4B.label = Càlat decorat Button_76DDC4B5_6B05_8E08_41BA_686EBA80F4A8.label = David Pere Nunes Button_76DDC4B5_6B05_8E08_41BA_686EBA80F4A8_mobile.label = David Pere Nunes Button_EE3AA9D0_C9A7_7723_41D4_C6F7B0C32FB4.label = Destral Button_EE3AA9D0_C9A7_7723_41D4_C6F7B0C32FB4_mobile.label = Destral Button_1E3B1C89_00B7_D3D0_4141_294E2BEC4B80.label = Destral amb apèndix laterals Button_1E3B1C89_00B7_D3D0_4141_294E2BEC4B80_mobile.label = Destral amb apèndix laterals Button_1D84CD92_00BA_EDF0_4153_6E12FEE2D7D5.label = Destral de vorells Button_1D84CD92_00BA_EDF0_4153_6E12FEE2D7D5_mobile.label = Destral de vorells Button_B1F46783_A783_0EF2_41D2_9906448A4AF2.label = Destral de vorells Button_B1F46783_A783_0EF2_41D2_9906448A4AF2_mobile.label = Destral de vorells Button_72396B33_6B06_9A08_41C5_AC62B1A02592_mobile.label = Dirham de plata Button_72396B33_6B06_9A08_41C5_AC62B1A02592.label = Dirham de plata Button_D2E7E132_C23D_D1A5_41D4_5F51EA297AE2.label = Dressing Room Button_EE3CE9D4_C9A7_7723_41A3_586C77475168_mobile.label = ELS SEGLES MEDIEVALS (S. XII-XV) - L’ÈPOCA FEUDAL (S.XII-XV) Button_EE3CE9D4_C9A7_7723_41A3_586C77475168.label = ELS SEGLES MEDIEVALS (S. XII-XV) - L’ÈPOCA FEUDAL (S.XII-XV) Button_D3D57B6A_C235_D1A5_41DD_9A2E0222B2FA.label = Elevator Button_7241BF25_6B1D_7A08_41B4_A8B354070D9A.label = Encenser Button_7241BF25_6B1D_7A08_41B4_A8B354070D9A_mobile.label = Encenser Button_77B270A0_68DB_2BD6_41D1_08EC008916A8.label = Enterrament amb teules Button_77B270A0_68DB_2BD6_41D1_08EC008916A8_mobile.label = Enterrament amb teules Button_AAA7E430_D503_C009_41CB_D96A50A0580E_mobile.pressedLabel = Entrar VR Button_E264D55C_C2B2_C8D1_41E3_D350441B9D5D.pressedLabel = Entrar VR Button_E264D55C_C2B2_C8D1_41E3_D350441B9D5D.label = Entrar VR Button_70F60944_68CA_FD5D_41B1_F343BA3E5335_mobile.label = Enòcoe de vernís roig Button_70F60944_68CA_FD5D_41B1_F343BA3E5335.label = Enòcoe de vernís roig Button_76C566F3_6B05_8A08_41C7_420CA4C25028.label = Epifania Damià Forment Button_76C566F3_6B05_8A08_41C7_420CA4C25028_mobile.label = Epifania Damià Forment Button_FFC3A8E8_C8EB_D6E3_41E4_6B06CBA24F5A.label = Espasa Button_FFC3A8E8_C8EB_D6E3_41E4_6B06CBA24F5A_mobile.label = Espasa Button_72E9F929_68F9_7AD6_41C5_DE392A2CE507.label = Estela antropomorfa Button_72E9F929_68F9_7AD6_41C5_DE392A2CE507_mobile.label = Estela antropomorfa Button_7252C5C9_68FA_D556_41CA_3792FEF44BEF_mobile.label = Falcata Button_7252C5C9_68FA_D556_41CA_3792FEF44BEF.label = Falcata Button_70CB1CEC_68CB_7B2E_41D2_CC7323C51BA4_mobile.label = Figureta zoomorfa Button_70CB1CEC_68CB_7B2E_41D2_CC7323C51BA4.label = Figureta zoomorfa Button_D003B894_C235_DF6D_41D7_5C8E4425BD74.label = Fireplace Button_72819932_6B0A_860B_41B7_377A23DECC5D.label = Flascó de perfum Button_72819932_6B0A_860B_41B7_377A23DECC5D_mobile.label = Flascó de perfum Button_72D3405D_6B0A_8638_41D3_50335C970027.label = Fraccions de dinar Button_72D3405D_6B0A_8638_41D3_50335C970027_mobile.label = Fraccions de dinar Button_7415B701_68C9_76D6_41BB_B9A033B007E1_mobile.label = Fragment de mil·liari Button_7415B701_68C9_76D6_41BB_B9A033B007E1.label = Fragment de mil·liari Button_FFE5044B_C8EB_DD25_41D6_D3AB7A4C8196.label = Fre de cavall Button_FFE5044B_C8EB_DD25_41D6_D3AB7A4C8196_mobile.label = Fre de cavall Button_718C70DA_6B07_8638_41DA_A48C8A26F37A_mobile.label = Frontal d’altar Button_718C70DA_6B07_8638_41DA_A48C8A26F37A.label = Frontal d’altar Button_710A5740_6B3B_8A07_41C6_3E20531AD92A.label = Frontal d’altar de la Mare de Déu Button_710A5740_6B3B_8A07_41C6_3E20531AD92A_mobile.label = Frontal d’altar de la Mare de Déu Button_7266D554_6B1D_8E08_41D8_11EA0523005D.label = Fíbula discoidal Button_7266D554_6B1D_8E08_41D8_11EA0523005D_mobile.label = Fíbula discoidal Button_B4DE62AC_A7BD_0637_41D6_51DE9C389668.label = Ganivets de sílex Button_B4DE62AC_A7BD_0637_41D6_51DE9C389668_mobile.label = Ganivets de sílex Button_72571403_6B1E_8E09_41B9_701103B37C6D.label = Gerra Button_72571403_6B1E_8E09_41B9_701103B37C6D_mobile.label = Gerra Button_7E39534A_68C9_6D6A_41C6_D05447D0CD64_mobile.label = Gerra i tapadora Button_7E39534A_68C9_6D6A_41C6_D05447D0CD64.label = Gerra i tapadora Button_5486F65F_D506_C037_41C9_17A1713BD18F_mobile.label = Giroscopio Button_EE3AE9D0_C9A7_7723_41D2_9FAA625CAED9.label = Gran bifaç Button_EE3AE9D0_C9A7_7723_41D2_9FAA625CAED9_mobile.label = Gran bifaç Button_720E1423_6B0A_8E08_4197_D2BC9FA1B747.label = Grup de l’Anunciata Mestre del frontal de Santa Tecla Button_720E1423_6B0A_8E08_4197_D2BC9FA1B747_mobile.label = Grup de l’Anunciata Mestre del frontal de Santa Tecla Button_98DFFB51_8B9D_8924_41D7_72FE05B0CB04_mobile.label = GÒTIC Button_98DFFB51_8B9D_8924_41D7_72FE05B0CB04.label = GÒTIC Button_D1FEF798_C233_D165_41C2_E5255D31EB77.label = Hair Dryer Button_D1E02456_C233_D7ED_41D1_E9A93792BA50.label = Heating Button_EE3A29D1_C9A7_7725_41E5_D9D18D69F32D.label = ILERGETS Button_EE3A29D1_C9A7_7725_41E5_D9D18D69F32D_mobile.label = ILERGETS Button_AF3E6775_B9F4_79C6_41D7_C1754D03B6FF_mobile.label = Idiomes Button_E27E9EC4_C2B2_B830_41DB_F8C42F6D88AF_mobile.pressedLabel = Idiomes Button_AF3E6775_B9F4_79C6_41D7_C1754D03B6FF_mobile.pressedLabel = Idiomes Button_AF3E6775_B9F4_79C6_41D7_C1754D03B6FF.label = Idiomes Button_AF3E6775_B9F4_79C6_41D7_C1754D03B6FF.pressedLabel = Idiomes Button_E27E9EC4_C2B2_B830_41DB_F8C42F6D88AF.label = Idiomes Button_E27E9EC4_C2B2_B830_41DB_F8C42F6D88AF.pressedLabel = Idiomes Button_D1FFF67C_C233_D39D_41D2_D1E5123BDE3E.label = Iron Button_70BCCCB0_6B0A_9E08_41BB_429EF52919EB.label = Jacent Berenguera de Montcada Pere Seguer Button_70BCCCB0_6B0A_9E08_41BB_429EF52919EB_mobile.label = Jacent Berenguera de Montcada Pere Seguer Button_77E91461_6B0E_8E09_41C8_2738B63F18CE_mobile.label = Jesús entre els doctors Roderic de Saxònia Button_77E91461_6B0E_8E09_41C8_2738B63F18CE.label = Jesús entre els doctors Roderic de Saxònia Button_CDA8B095_C237_2F6F_41D7_63D00C3B4979.label = Kitchen Island Button_76262515_6B1E_8E08_41AC_AA183F43B08A.label = La Mare de Déu, el Nen i Santa AnnaFrancesc Solives Button_76262515_6B1E_8E08_41AC_AA183F43B08A_mobile.label = La Mare de Déu, el Nen i Santa AnnaFrancesc Solives Button_76CD2942_6B05_8608_41C6_7A49B81CC26A_mobile.label = Llibre de cor Antoni Crispí Button_76CD2942_6B05_8608_41C6_7A49B81CC26A.label = Llibre de cor Antoni Crispí Button_7473F43A_68C9_2B2A_41C6_9CD5A740F1EE_mobile.label = Llàntia de dos becs Button_7473F43A_68C9_2B2A_41C6_9CD5A740F1EE.label = Llàntia de dos becs Button_98B38079_8DA2_6C06_41BD_7D932CBAD1D2.label = Lorem Ipsum Button_98B9B2EE_8DA2_6C1A_41CB_8E04C57B427E.label = Lorem Ipsum Button_98AC7554_8DA2_740D_41D0_10EA92D20D42.label = Lorem Ipsum Button_98564379_8B9D_B9E7_41D8_7AC410EA491C_mobile.label = Lorem Ipsum Button_998AD8A4_8DA2_FC0E_41DC_208B79455932.label = Lorem Ipsum Button_9943B081_8DA2_6C06_41D3_EF46E437535E.label = Lorem Ipsum Button_98530376_8B9D_B9ED_41AD_8092743A989A_mobile.label = Lorem Ipsum Button_986EB374_8B9D_B9ED_41D6_2DF0FFFBFEA2_mobile.label = Lorem Ipsum Button_98567377_8B9D_B9EB_41BA_2FDD83685601_mobile.label = Lorem Ipsum Button_9942FB47_8DA2_5C0A_41CB_8C9920A85C70_mobile.label = Lorem Ipsum Button_994AFDEE_8DA2_541D_41C2_9466E9EEA588_mobile.label = Lorem Ipsum Button_98503377_8B9D_B9EB_41CA_D6CE1A6097A6_mobile.label = Lorem Ipsum Button_9FB11C6A_8B9D_8FE5_41DE_D782A5C07020.label = Lorem Ipsum Button_9FB14C69_8B9D_8FE7_41E1_21B14A72D814.label = Lorem Ipsum Button_995B587C_8DA2_5CFE_41D7_A9075D76654E_mobile.label = Lorem Ipsum Button_9FB12C68_8B9D_8FE5_41B1_786F166E4090.label = Lorem Ipsum Button_9FB18C68_8B9D_8FE5_41D2_F3D4FAA0FCC1.label = Lorem Ipsum Button_9FB1BC67_8B9D_8FEB_41B3_0BD4E32999D6.label = Lorem Ipsum Button_9FB1FC66_8B9D_8FED_41D5_1EB3074E59FB.label = Lorem Ipsum Button_9FB02C65_8B9D_8FEF_41D0_470F59AFC282.label = Lorem Ipsum Button_98B38079_8DA2_6C06_41BD_7D932CBAD1D2_mobile.label = Lorem Ipsum Button_98B9B2EE_8DA2_6C1A_41CB_8E04C57B427E_mobile.label = Lorem Ipsum Button_98AC7554_8DA2_740D_41D0_10EA92D20D42_mobile.label = Lorem Ipsum Button_998AD8A4_8DA2_FC0E_41DC_208B79455932_mobile.label = Lorem Ipsum Button_9E58497D_8DA2_7CFE_41D1_D3FBFFB5E393.label = Lorem Ipsum Button_98561379_8B9D_B9E7_41DF_382061E415AF_mobile.label = Lorem Ipsum Button_9FB11C6A_8B9D_8FE5_41DE_D782A5C07020_mobile.label = Lorem Ipsum Button_9856037A_8B9D_B9E5_41C4_407D05540D8E_mobile.label = Lorem Ipsum Button_99BF7CB2_8DA2_740A_4192_F509C9DFB3F7.label = Lorem Ipsum Button_994AFDEE_8DA2_541D_41C2_9466E9EEA588.label = Lorem Ipsum Button_9FB14C69_8B9D_8FE7_41E1_21B14A72D814_mobile.label = Lorem Ipsum Button_9943B081_8DA2_6C06_41D3_EF46E437535E_mobile.label = Lorem Ipsum Button_99A351FC_8DA2_6FFE_41DF_4ECD0120E0FA.label = Lorem Ipsum Button_99AD048A_8DA2_541A_41CE_BD28DB1BAA8C.label = Lorem Ipsum Button_9FB18C68_8B9D_8FE5_41D2_F3D4FAA0FCC1_mobile.label = Lorem Ipsum Button_99948714_8DA2_540E_41BC_FD9FB81E7BC1.label = Lorem Ipsum Button_999FB982_8DA2_5C0A_41A3_436096B1DE88.label = Lorem Ipsum Button_9FB1BC67_8B9D_8FEB_41B3_0BD4E32999D6_mobile.label = Lorem Ipsum Button_992805F2_8DA2_F40A_41DF_8AB8F3732224.label = Lorem Ipsum Button_9FB1FC66_8B9D_8FED_41D5_1EB3074E59FB_mobile.label = Lorem Ipsum Button_9FB02C65_8B9D_8FEF_41D0_470F59AFC282_mobile.label = Lorem Ipsum Button_9FB04C64_8B9D_8FED_41D6_D4C74C269AF8_mobile.label = Lorem Ipsum Button_9942FB47_8DA2_5C0A_41CB_8C9920A85C70.label = Lorem Ipsum Button_9E58497D_8DA2_7CFE_41D1_D3FBFFB5E393_mobile.label = Lorem Ipsum Button_99BF7CB2_8DA2_740A_4192_F509C9DFB3F7_mobile.label = Lorem Ipsum Button_99B99F64_8DA2_740E_41DF_397019745531_mobile.label = Lorem Ipsum Button_99A351FC_8DA2_6FFE_41DF_4ECD0120E0FA_mobile.label = Lorem Ipsum Button_99AD048A_8DA2_541A_41CE_BD28DB1BAA8C_mobile.label = Lorem Ipsum Button_99948714_8DA2_540E_41BC_FD9FB81E7BC1_mobile.label = Lorem Ipsum Button_999FB982_8DA2_5C0A_41A3_436096B1DE88_mobile.label = Lorem Ipsum Button_995B587C_8DA2_5CFE_41D7_A9075D76654E.label = Lorem Ipsum Button_992805F2_8DA2_F40A_41DF_8AB8F3732224_mobile.label = Lorem Ipsum Button_9857D37B_8B9D_B9DB_41D9_BE1A30DF99E8_mobile.label = Lorem Ipsum Button_9857D37B_8B9D_B9DB_41D9_BE1A30DF99E8.label = Lorem Ipsum Button_99B99F64_8DA2_740E_41DF_397019745531.label = Lorem Ipsum Button_9856037A_8B9D_B9E5_41C4_407D05540D8E.label = Lorem Ipsum Button_98561379_8B9D_B9E7_41DF_382061E415AF.label = Lorem Ipsum Button_98564379_8B9D_B9E7_41D8_7AC410EA491C.label = Lorem Ipsum Button_98567377_8B9D_B9EB_41BA_2FDD83685601.label = Lorem Ipsum Button_98503377_8B9D_B9EB_41CA_D6CE1A6097A6.label = Lorem Ipsum Button_98530376_8B9D_B9ED_41AD_8092743A989A.label = Lorem Ipsum Button_9FB04C64_8B9D_8FED_41D6_D4C74C269AF8.label = Lorem Ipsum Button_9FB12C68_8B9D_8FE5_41B1_786F166E4090_mobile.label = Lorem Ipsum Button_986EB374_8B9D_B9ED_41D6_2DF0FFFBFEA2.label = Lorem Ipsum Button_48DA16FB_68D9_F72A_41CA_0789C233EFBA_mobile.label = Làpida de Teodora Button_48DA16FB_68D9_F72A_41CA_0789C233EFBA.label = Làpida de Teodora Button_EE3C19D3_C9A7_7725_41E0_573A4BE5007F_mobile.label = MON ISLÀMIC / AL ÀNDALUS Button_EE3C19D3_C9A7_7725_41E0_573A4BE5007F.label = MON ISLÀMIC / AL ÀNDALUS Button_7663C63C_6B05_8A78_41C1_2FF5C7B28D22.label = Madonna della Tenda Infant Gabriel de Borbó Button_7663C63C_6B05_8A78_41C1_2FF5C7B28D22_mobile.label = Madonna della Tenda Infant Gabriel de Borbó Button_768BC756_6B7A_8A08_41B1_A6F73FE400BC_mobile.label = Maqueta de la Catedral Nova de Lleida Button_768BC756_6B7A_8A08_41B1_A6F73FE400BC.label = Maqueta de la Catedral Nova de Lleida Button_766B2435_6B05_8E08_41D8_204373B0B135.label = Mare de Déu Assumpta Francesc Santacruz II Button_766B2435_6B05_8E08_41D8_204373B0B135_mobile.label = Mare de Déu Assumpta Francesc Santacruz II Button_713E612C_6B05_8619_41D3_0BA8B4E7AC7B_mobile.label = Mare de Déu de la Llet Button_713E612C_6B05_8619_41D3_0BA8B4E7AC7B.label = Mare de Déu de la Llet Button_71FF81DF_6B0E_8638_41C8_9A052AAD658A.label = Marededeu Button_71FF81DF_6B0E_8638_41C8_9A052AAD658A_mobile.label = Marededeu Button_71848D6C_6B0E_BE1F_41D7_12B4FB843B8D.label = Marededeu Bartomeu de Robió Button_71848D6C_6B0E_BE1F_41D7_12B4FB843B8D_mobile.label = Marededeu Bartomeu de Robió Button_71E06FAC_6B0E_BA18_41CE_198DCFF4BF72.label = Maria Magdalena Bartomeu de Robió Button_71E06FAC_6B0E_BA18_41CE_198DCFF4BF72_mobile.label = Maria Magdalena Bartomeu de Robió Button_741C6D46_6B0E_9E08_41CD_D7BC9AB73E21_mobile.label = Martiri de Sant Andreu Claude Vignon Button_741C6D46_6B0E_9E08_41CD_D7BC9AB73E21.label = Martiri de Sant Andreu Claude Vignon Button_48E94104_68DB_EADE_41D1_A3393B23EC12_mobile.label = Medusa Button_48E94104_68DB_EADE_41D1_A3393B23EC12.label = Medusa Button_8F501320_AFA9_2665_41CE_0695FE604574.pressedLabel = Mode Cercle (OFF) Button_8F501320_AFA9_2665_41CE_0695FE604574_mobile.label = Mode Cercle (OFF) Button_8F501320_AFA9_2665_41CE_0695FE604574_mobile.pressedLabel = Mode Cercle (OFF) Button_8F501320_AFA9_2665_41CE_0695FE604574.label = Mode Cercle (OFF) Button_E0BA2F72_AF4A_F5ED_41D0_93A519F190C8_mobile.pressedLabel = Mode Cercle (ON) Button_E0BA2F72_AF4A_F5ED_41D0_93A519F190C8_mobile.label = Mode Cercle (ON) Button_E0BA2F72_AF4A_F5ED_41D0_93A519F190C8.pressedLabel = Mode Cercle (ON) Button_E0BA2F72_AF4A_F5ED_41D0_93A519F190C8.label = Mode Cercle (ON) Button_FC9009D3_AF4A_FCD2_41C0_139A1EFBE490.label = Mode Invisible (OFF) Button_FC9009D3_AF4A_FCD2_41C0_139A1EFBE490_mobile.label = Mode Invisible (OFF) Button_FC9009D3_AF4A_FCD2_41C0_139A1EFBE490_mobile.pressedLabel = Mode Invisible (OFF) Button_FC9009D3_AF4A_FCD2_41C0_139A1EFBE490.pressedLabel = Mode Invisible (OFF) Button_8DADD2F7_AF9E_E7EC_41D4_188818AC7693_mobile.label = Mode Invisible (ON) Button_8DADD2F7_AF9E_E7EC_41D4_188818AC7693.label = Mode Invisible (ON) Button_8DADD2F7_AF9E_E7EC_41D4_188818AC7693_mobile.pressedLabel = Mode Invisible (ON) Button_8DADD2F7_AF9E_E7EC_41D4_188818AC7693.pressedLabel = Mode Invisible (ON) Button_FFF746E1_C8EB_DAE5_41CC_F5DA0C3264BD.label = Morrió de cavall Button_FFF746E1_C8EB_DAE5_41CC_F5DA0C3264BD_mobile.label = Morrió de cavall Button_49FD76D4_68DA_D77D_41C9_26EEB93E7D04.label = Mosaics Button_49FD76D4_68DA_D77D_41C9_26EEB93E7D04_mobile.label = Mosaics Button_B1240CFB_A783_0211_41B6_B14D0F4BDAA3_mobile.label = Motlle metal-lúrgic destral de vorells Button_B1240CFB_A783_0211_41B6_B14D0F4BDAA3.label = Motlle metal-lúrgic destral de vorells Button_77F821CB_6B0E_8619_41DA_877C2A58A12B.label = Ocultació Button_77F821CB_6B0E_8619_41DA_877C2A58A12B_mobile.label = Ocultació Button_EE3909CF_C9A7_773D_41E5_E952632B0597.label = PREHISTÒRIA Button_EE3909CF_C9A7_773D_41E5_E952632B0597_mobile.label = PREHISTÒRIA Button_76B124D2_6B7A_8E08_41DA_1DFBF24843BD.label = Pan i Dafnis Joan Adán Button_76B124D2_6B7A_8E08_41DA_1DFBF24843BD_mobile.label = Pan i Dafnis Joan Adán Button_E2C59C17_C2CD_D85F_41E7_9F6D79367795.label = Pantalla Completa (OFF) Button_E2C59C17_C2CD_D85F_41E7_9F6D79367795_mobile.pressedLabel = Pantalla Completa (ON) Button_E2C59C17_C2CD_D85F_41E7_9F6D79367795.pressedLabel = Pantalla Completa (ON) Button_5486F65F_D506_C037_41C9_17A1713BD18F_mobile.pressedLabel = Pantalla Completa (ON) Button_73B161C9_6B0D_8619_41B2_E3001316045F_mobile.label = Peces d’escacs Button_73B161C9_6B0D_8619_41B2_E3001316045F.label = Peces d’escacs Button_747AFA7E_68CF_3F2A_41B7_56D5E455782B_mobile.label = Pedestal honorífic de Gai Licini Saturní Button_747AFA7E_68CF_3F2A_41B7_56D5E455782B.label = Pedestal honorífic de Gai Licini Saturní Button_729DED7B_6B3F_FEF9_41CA_D769FCCB131E_mobile.label = PentecostaBartomeu de Robió Button_729DED7B_6B3F_FEF9_41CA_D769FCCB131E.label = PentecostaBartomeu de Robió Button_7FAB2F0F_68CF_36EA_41D3_90C4A3F1E1C9_mobile.label = Pes de teler Button_7FAB2F0F_68CF_36EA_41D3_90C4A3F1E1C9.label = Pes de teler Button_72C073D9_6B3F_8A38_41D5_58C2C336890B_mobile.label = Pintures murals de la Pia Almoina Button_72C073D9_6B3F_8A38_41D5_58C2C336890B.label = Pintures murals de la Pia Almoina Button_71C9A027_68C7_2ADA_41D0_A155E3686C7D.label = Plat de vernís negre Button_71C9A027_68C7_2ADA_41D0_A155E3686C7D_mobile.label = Plat de vernís negre Button_778927BF_6B1A_8A79_41D4_A51E1B9FF355_mobile.label = Plata de pisa vidrada amb decoració en verd i manganès Button_778927BF_6B1A_8A79_41D4_A51E1B9FF355.label = Plata de pisa vidrada amb decoració en verd i manganès Button_7799C593_6B1A_8E08_41D8_829FB8CA7A55_mobile.label = Plata de reflex metàl·lic Button_7799C593_6B1A_8E08_41D8_829FB8CA7A55.label = Plata de reflex metàl·lic Button_70267B6C_68C7_3D2E_41A3_74B7C13455E5_mobile.label = Ploms ibèrics Button_70267B6C_68C7_3D2E_41A3_74B7C13455E5.label = Ploms ibèrics Button_72F78FC5_6B3F_FA09_41D6_AE3B6FF74ED2_mobile.label = Porta Button_72F78FC5_6B3F_FA09_41D6_AE3B6FF74ED2.label = Porta Button_D1E2A115_C233_D16F_41D3_580BF02FB50F.label = Private Gym Button_E267DDD4_C2B5_5BD1_41CE_68CA3559B9AC_mobile.pressedLabel = Punts Calents (Off) Button_E267DDD4_C2B5_5BD1_41CE_68CA3559B9AC.pressedLabel = Punts Calents (Off) Button_E267DDD4_C2B5_5BD1_41CE_68CA3559B9AC.label = Punts Calents (On) Button_710CECAC_6B05_BE18_41D4_1FA3DED96282_mobile.label = Píxide Button_710CECAC_6B05_BE18_41D4_1FA3DED96282.label = Píxide Button_985B57B1_8B9D_9967_41C7_BC5E73358E88.label = RENAIXEMENT I BARROC Button_985B57B1_8B9D_9967_41C7_BC5E73358E88_mobile.label = RENAIXEMENT I BARROC Button_EE3CE9D2_C9A7_7727_41D5_17EC1DD6A7D6.label = ROMA Button_EE3CE9D2_C9A7_7727_41D5_17EC1DD6A7D6_mobile.label = ROMA Button_EE3AA9D0_C9A7_7723_41D4_C6F7B0C32FB4.pressedLabel = Reception Button_EE3AA9D0_C9A7_7723_41D4_C6F7B0C32FB4_mobile.pressedLabel = Reception Button_71AE9050_6B0B_8608_41D8_1CA07343A042_mobile.label = Relleus de Sant Marc i Sant LlucJordi Safont Button_71AE9050_6B0B_8608_41D8_1CA07343A042.label = Relleus de Sant Marc i Sant LlucJordi Safont Button_7357A8AF_68FB_DB2A_41D5_4AB00BB7E0C0.label = Reproduccció del Bronze d’Àscoli Button_7357A8AF_68FB_DB2A_41D5_4AB00BB7E0C0_mobile.label = Reproduccció del Bronze d’Àscoli Button_EE3A59D0_C9A7_7723_41CA_B081A8B30D17.label = Reproducció de la Roca dels Moros del Cogul Button_EE3A59D0_C9A7_7723_41CA_B081A8B30D17_mobile.label = Reproducció de la Roca dels Moros del Cogul Button_B4C94BB6_A783_0612_41BC_9BBF8D69F8FC.label = Reproducció d’una tomba Button_B4C94BB6_A783_0612_41BC_9BBF8D69F8FC_mobile.label = Reproducció d’una tomba Button_77049B2D_6B06_9A18_41BC_5D03C7297559_mobile.label = Retaule de Sant Bartomeu Pere Espallargues Button_77049B2D_6B06_9A18_41BC_5D03C7297559.label = Retaule de Sant Bartomeu Pere Espallargues Button_71418B3A_6B0B_7A78_41CB_63084EDA3525_mobile.label = Retaule de Sant Joan Button_71418B3A_6B0B_7A78_41CB_63084EDA3525.label = Retaule de Sant Joan Button_72A0AE31_6B0A_BA09_41D2_DD4F0F41E7CB.label = Safa Button_72A0AE31_6B0A_BA09_41D2_DD4F0F41E7CB_mobile.label = Safa Button_49A99AB4_68C6_FF3E_41B5_7B518A7AD6D9.label = Safata / Plat Button_49A99AB4_68C6_FF3E_41B5_7B518A7AD6D9_mobile.label = Safata / Plat Button_76A7CB92_6B7A_FA08_41D9_9FFB53D3045F.label = Sant Anastasi Joan Adán Button_76A7CB92_6B7A_FA08_41D9_9FFB53D3045F_mobile.label = Sant Anastasi Joan Adán Button_70833E61_6B0A_9A08_41BC_140667CBAAFD.label = Sant Antoni Abat Mestre d’Albesa Button_70833E61_6B0A_9A08_41BC_140667CBAAFD_mobile.label = Sant Antoni Abat Mestre d’Albesa Button_7147A144_6B06_8608_41B1_D450DE970F73_mobile.label = Sant Jaume Ferrer II Button_7147A144_6B06_8608_41B1_D450DE970F73.label = Sant Jaume Ferrer II Button_76A1B94A_6B7A_861B_41D9_1CAB1BE4A37B_mobile.label = Sant Jordi eqüestre Joan Adán Button_76A1B94A_6B7A_861B_41D9_1CAB1BE4A37B.label = Sant Jordi eqüestre Joan Adán Button_71574DD0_6B0B_7E08_418E_733CB8A74F37_mobile.label = Sant Julià Jaume Ferrer II Button_71574DD0_6B0B_7E08_418E_733CB8A74F37.label = Sant Julià Jaume Ferrer II Button_72F961C1_6B3F_8608_41D5_12ABAA6E5428_mobile.label = Santa Maria l’Antiga Button_72F961C1_6B3F_8608_41D5_12ABAA6E5428.label = Santa Maria l’Antiga Button_484B6B8B_68C7_DDEA_41C1_5344C98B6012_mobile.label = Semis Ilerda Button_484B6B8B_68C7_DDEA_41C1_5344C98B6012.label = Semis Ilerda Button_724C027F_68FE_EF2A_41D9_940C47AFE605.label = Semis d’Iltirta Button_724C027F_68FE_EF2A_41D9_940C47AFE605_mobile.label = Semis d’Iltirta Button_70B6B879_68C9_3B36_41C9_E265201B6CAF.label = Sivella de cinturó Button_70B6B879_68C9_3B36_41C9_E265201B6CAF_mobile.label = Sivella de cinturó Button_B195C4F6_A787_0213_41C4_A69309A5E0F8_mobile.label = Suport tipus “carret” i tassa carenada llisa amb apèndix Button_B195C4F6_A787_0213_41C4_A69309A5E0F8.label = Suport tipus “carret” i tassa carenada llisa amb apèndix Button_D1E1622B_C233_D3BB_41E5_9BBD4D84524B.label = TV LED (46") Button_B12E71FD_A785_0211_41E2_72AE7DF04063.label = Tassa carenada amb apèndix de botó Button_B12E71FD_A785_0211_41E2_72AE7DF04063_mobile.label = Tassa carenada amb apèndix de botó Button_77192D39_6B06_9E78_41B9_69BF5B692A9D_mobile.label = Taules del retaule de Sant Joan Baptista Pere Garcia de Benavarri Button_77192D39_6B06_9E78_41B9_69BF5B692A9D.label = Taules del retaule de Sant Joan Baptista Pere Garcia de Benavarri Button_B1F8B08D_A787_02F1_41BC_050F0A702606.label = Tenalla de la cervesa Button_B1F8B08D_A787_02F1_41BC_050F0A702606_mobile.label = Tenalla de la cervesa Button_B18362B0_A787_062E_41E1_7A9B6FEF31BC_mobile.label = Tenalla del cérvol Button_B18362B0_A787_062E_41E1_7A9B6FEF31BC.label = Tenalla del cérvol Button_D6ED7FEB_C233_F0BB_41E0_41B1BC571168.label = Tennis Court Button_76D926C7_6B06_8A08_41C9_B28548D1AD19_mobile.label = Tern del papa Calixt III Button_76D926C7_6B06_8A08_41C9_B28548D1AD19.label = Tern del papa Calixt III Button_7098D002_6B0A_860B_41D0_CE795FEC17E2_mobile.label = Tron prioral de Blanca d’Aragó i Anjou Button_7098D002_6B0A_860B_41D0_CE795FEC17E2.label = Tron prioral de Blanca d’Aragó i Anjou Button_72D10AA2_6B3F_9A08_41D0_2886410D2957_mobile.label = Tríptic amb la Mare de Déu i Sants Mestre Button_72D10AA2_6B3F_9A08_41D0_2886410D2957.label = Tríptic amb la Mare de Déu i Sants Mestre Button_735380E7_68FF_EB5A_41AC_C2E000466C56_mobile.label = Unitat d’Iltirta Button_735380E7_68FF_EB5A_41AC_C2E000466C56.label = Unitat d’Iltirta Button_B4E8AED7_A782_FE12_41CD_85C9A54DE4E2_mobile.label = Urna Button_B4E8AED7_A782_FE12_41CD_85C9A54DE4E2.label = Urna Button_718B02B9_68C9_2F36_41D9_A831BC40148A_mobile.label = Urna decorada Button_718B02B9_68C9_2F36_41D9_A831BC40148A.label = Urna decorada Button_7E334154_68C9_6D7E_419E_6837602E697A_mobile.label = Urna funerària + tapadora Button_7E334154_68C9_6D7E_419E_6837602E697A.label = Urna funerària + tapadora Button_B1E18E18_A787_FE1E_41DD_E6FBB1688DCF_mobile.label = Urna funerària + tapadora ceràmica Button_B1E18E18_A787_FE1E_41DD_E6FBB1688DCF.label = Urna funerària + tapadora ceràmica Button_EE3B19D3_C9A7_7725_41E4_E902F145E473.label = VISIGOTS Button_EE3B19D3_C9A7_7725_41E4_E902F145E473_mobile.label = VISIGOTS Button_EE3A69D0_C9A7_7723_41DF_983113AA2B00.label = Vas campaniforme Button_EE3A69D0_C9A7_7723_41DF_983113AA2B00_mobile.label = Vas campaniforme Button_7FB0DDE8_68CE_D556_41D0_E730AD725C74.label = Vas de broc inferior Button_7FB0DDE8_68CE_D556_41D0_E730AD725C74_mobile.label = Vas de broc inferior Button_EE3A49D0_C9A7_7723_41E2_4E11D83CB52C.label = Vaset de fons pla Button_EE3A49D0_C9A7_7723_41E2_4E11D83CB52C_mobile.label = Vaset de fons pla Button_D1FF7572_C233_D1A5_41D6_BF068A37E1CB.label = Wifi Button_CC247A58_D86B_4C5A_41D5_5732A1EE7223_mobile.label = https://loremipsum.io/ Button_CC247A58_D86B_4C5A_41D5_5732A1EE7223.label = https://loremipsum.io/ Button_B82D3954_B7C8_86A9_41C3_774A4D4A65EC.label = lorem@ipsum.com Button_B82D3954_B7C8_86A9_41C3_774A4D4A65EC_mobile.label = lorem@ipsum.com Button_75EA04CD_68CB_6B6E_41CC_7FEB5BF6C21A_mobile.label = Àmfora de salaons de la Bètica Button_75EA04CD_68CB_6B6E_41CC_7FEB5BF6C21A.label = Àmfora de salaons de la Bètica Button_7352A6FA_68C6_F72A_41BF_30A09115CE86_mobile.label = Àmfora grecoitàlica Button_7352A6FA_68C6_F72A_41BF_30A09115CE86.label = Àmfora grecoitàlica Button_FBEC2B27_C8A9_2B6D_41E8_B00AD4253A70_mobile.label = ÈPOCA MODERNA (S. XVI-XVIII) Button_FBEC2B27_C8A9_2B6D_41E8_B00AD4253A70.label = ÈPOCA MODERNA (S. XVI-XVIII) ### Imágen Image_00128671_2835_595B_41BA_93D86A02442B.url = skin/Image_00128671_2835_595B_41BA_93D86A02442B_es.jpg Image_00128671_2835_595B_41BA_93D86A02442B_mobile.url = skin/Image_00128671_2835_595B_41BA_93D86A02442B_mobile_es.jpg Image_01043813_28EF_C8DF_41A2_5A2016CD116F.url = skin/Image_01043813_28EF_C8DF_41A2_5A2016CD116F_es.jpg Image_01043813_28EF_C8DF_41A2_5A2016CD116F_mobile.url = skin/Image_01043813_28EF_C8DF_41A2_5A2016CD116F_mobile_es.jpg Image_011A6DC0_2852_CBB8_41C0_DFDC6C04323E.url = skin/Image_011A6DC0_2852_CBB8_41C0_DFDC6C04323E_es.jpg Image_011A6DC0_2852_CBB8_41C0_DFDC6C04323E_mobile.url = skin/Image_011A6DC0_2852_CBB8_41C0_DFDC6C04323E_mobile_es.jpg Image_014A6B95_2833_CFDB_41AC_47DB0A7F3FF1.url = skin/Image_014A6B95_2833_CFDB_41AC_47DB0A7F3FF1_es.jpg Image_014A6B95_2833_CFDB_41AC_47DB0A7F3FF1_mobile.url = skin/Image_014A6B95_2833_CFDB_41AC_47DB0A7F3FF1_mobile_es.jpg Image_0158967F_2833_5947_41B4_031F58357AAB.url = skin/Image_0158967F_2833_5947_41B4_031F58357AAB_es.jpg Image_0158967F_2833_5947_41B4_031F58357AAB_mobile.url = skin/Image_0158967F_2833_5947_41B4_031F58357AAB_mobile_es.jpg Image_0175922F_282E_F8C7_41B2_82B6E8894C94.url = skin/Image_0175922F_282E_F8C7_41B2_82B6E8894C94_es.jpg Image_0175922F_282E_F8C7_41B2_82B6E8894C94_mobile.url = skin/Image_0175922F_282E_F8C7_41B2_82B6E8894C94_mobile_es.jpg Image_01B31BEB_28D5_CF4F_4183_65CDCD80B470.url = skin/Image_01B31BEB_28D5_CF4F_4183_65CDCD80B470_es.jpg Image_01B31BEB_28D5_CF4F_4183_65CDCD80B470_mobile.url = skin/Image_01B31BEB_28D5_CF4F_4183_65CDCD80B470_mobile_es.jpg Image_01B44887_287E_C9C7_41B3_C23C56C782B7.url = skin/Image_01B44887_287E_C9C7_41B3_C23C56C782B7_es.jpg Image_01B44887_287E_C9C7_41B3_C23C56C782B7_mobile.url = skin/Image_01B44887_287E_C9C7_41B3_C23C56C782B7_mobile_es.jpg Image_01EC4169_28DD_5B48_41B6_1A62ED57D940.url = skin/Image_01EC4169_28DD_5B48_41B6_1A62ED57D940_es.jpg Image_01EC4169_28DD_5B48_41B6_1A62ED57D940_mobile.url = skin/Image_01EC4169_28DD_5B48_41B6_1A62ED57D940_mobile_es.jpg Image_01FCBC2E_28D5_48C9_41B4_AEFB4208F5F6.url = skin/Image_01FCBC2E_28D5_48C9_41B4_AEFB4208F5F6_es.jpg Image_01FCBC2E_28D5_48C9_41B4_AEFB4208F5F6_mobile.url = skin/Image_01FCBC2E_28D5_48C9_41B4_AEFB4208F5F6_mobile_es.jpg Image_02E542C1_2EE2_B833_41C0_7573637DC8E1.url = skin/Image_02E542C1_2EE2_B833_41C0_7573637DC8E1_es.jpg Image_02E542C1_2EE2_B833_41C0_7573637DC8E1_mobile.url = skin/Image_02E542C1_2EE2_B833_41C0_7573637DC8E1_mobile_es.jpg Image_040007A0_28EE_C7F9_41B6_0585869F5200.url = skin/Image_040007A0_28EE_C7F9_41B6_0585869F5200_es.jpg Image_040007A0_28EE_C7F9_41B6_0585869F5200_mobile.url = skin/Image_040007A0_28EE_C7F9_41B6_0585869F5200_mobile_es.jpg Image_047FC005_28FD_B8BB_41C2_239C570D96C0.url = skin/Image_047FC005_28FD_B8BB_41C2_239C570D96C0_es.jpg Image_047FC005_28FD_B8BB_41C2_239C570D96C0_mobile.url = skin/Image_047FC005_28FD_B8BB_41C2_239C570D96C0_mobile_es.jpg Image_04C06CC8_28F7_C949_41C3_EF4E0A5E7760.url = skin/Image_04C06CC8_28F7_C949_41C3_EF4E0A5E7760_es.jpg Image_04C06CC8_28F7_C949_41C3_EF4E0A5E7760_mobile.url = skin/Image_04C06CC8_28F7_C949_41C3_EF4E0A5E7760_mobile_es.jpg Image_04DAD3BE_28F3_5FC9_41B9_D97C2758B41E.url = skin/Image_04DAD3BE_28F3_5FC9_41B9_D97C2758B41E_es.jpg Image_04DAD3BE_28F3_5FC9_41B9_D97C2758B41E_mobile.url = skin/Image_04DAD3BE_28F3_5FC9_41B9_D97C2758B41E_mobile_es.jpg Image_069F8F1D_2EE6_A853_4186_6CF54EE181D8.url = skin/Image_069F8F1D_2EE6_A853_4186_6CF54EE181D8_es.jpg Image_069F8F1D_2EE6_A853_4186_6CF54EE181D8_mobile.url = skin/Image_069F8F1D_2EE6_A853_4186_6CF54EE181D8_mobile_es.jpg Image_073DFC4D_28F7_494B_41B8_F4A92ECA2D9C.url = skin/Image_073DFC4D_28F7_494B_41B8_F4A92ECA2D9C_es.jpg Image_073DFC4D_28F7_494B_41B8_F4A92ECA2D9C_mobile.url = skin/Image_073DFC4D_28F7_494B_41B8_F4A92ECA2D9C_mobile_es.jpg Image_0856085C_2EEF_A8D1_41C1_2C1BB761F996.url = skin/Image_0856085C_2EEF_A8D1_41C1_2C1BB761F996_es.jpg Image_0856085C_2EEF_A8D1_41C1_2C1BB761F996_mobile.url = skin/Image_0856085C_2EEF_A8D1_41C1_2C1BB761F996_mobile_es.jpg Image_0A02EFCF_2853_4747_41C0_FA9600525683.url = skin/Image_0A02EFCF_2853_4747_41C0_FA9600525683_es.jpg Image_0A02EFCF_2853_4747_41C0_FA9600525683_mobile.url = skin/Image_0A02EFCF_2853_4747_41C0_FA9600525683_mobile_es.jpg Image_0A6944A8_286D_F9C9_41A8_A96B32713574.url = skin/Image_0A6944A8_286D_F9C9_41A8_A96B32713574_es.jpg Image_0A6944A8_286D_F9C9_41A8_A96B32713574_mobile.url = skin/Image_0A6944A8_286D_F9C9_41A8_A96B32713574_mobile_es.jpg Image_0A89AFC7_2875_C7B8_41B2_6DA64C566E50.url = skin/Image_0A89AFC7_2875_C7B8_41B2_6DA64C566E50_es.jpg Image_0A89AFC7_2875_C7B8_41B2_6DA64C566E50_mobile.url = skin/Image_0A89AFC7_2875_C7B8_41B2_6DA64C566E50_mobile_es.jpg Image_0AA17348_286D_7F49_41C0_F1D7149D5B07.url = skin/Image_0AA17348_286D_7F49_41C0_F1D7149D5B07_es.jpg Image_0AA17348_286D_7F49_41C0_F1D7149D5B07_mobile.url = skin/Image_0AA17348_286D_7F49_41C0_F1D7149D5B07_mobile_es.jpg Image_0AE1B1FB_2876_BB4F_41B6_E17DF7E597B7.url = skin/Image_0AE1B1FB_2876_BB4F_41B6_E17DF7E597B7_es.jpg Image_0AE1B1FB_2876_BB4F_41B6_E17DF7E597B7_mobile.url = skin/Image_0AE1B1FB_2876_BB4F_41B6_E17DF7E597B7_mobile_es.jpg Image_0AF46C45_2E9F_A830_41BB_7BE977C0E897.url = skin/Image_0AF46C45_2E9F_A830_41BB_7BE977C0E897_es.jpg Image_0AF46C45_2E9F_A830_41BB_7BE977C0E897_mobile.url = skin/Image_0AF46C45_2E9F_A830_41BB_7BE977C0E897_mobile_es.jpg Image_0B790FA3_2856_C7FF_41A9_90AF499880EB.url = skin/Image_0B790FA3_2856_C7FF_41A9_90AF499880EB_es.jpg Image_0B790FA3_2856_C7FF_41A9_90AF499880EB_mobile.url = skin/Image_0B790FA3_2856_C7FF_41A9_90AF499880EB_mobile_es.jpg Image_0BFA1946_287D_C8B9_4195_16D73EBB61E8.url = skin/Image_0BFA1946_287D_C8B9_4195_16D73EBB61E8_es.jpg Image_0BFA1946_287D_C8B9_4195_16D73EBB61E8_mobile.url = skin/Image_0BFA1946_287D_C8B9_4195_16D73EBB61E8_mobile_es.jpg Image_0C87545D_2EAE_D8D3_414E_44FB11A9F940.url = skin/Image_0C87545D_2EAE_D8D3_414E_44FB11A9F940_es.jpg Image_0C87545D_2EAE_D8D3_414E_44FB11A9F940_mobile.url = skin/Image_0C87545D_2EAE_D8D3_414E_44FB11A9F940_mobile_es.jpg Image_0DC017EB_2EA7_A7F7_41C4_341B3BF10FC8.url = skin/Image_0DC017EB_2EA7_A7F7_41C4_341B3BF10FC8_es.jpg Image_0DC017EB_2EA7_A7F7_41C4_341B3BF10FC8_mobile.url = skin/Image_0DC017EB_2EA7_A7F7_41C4_341B3BF10FC8_mobile_es.jpg Image_0E246A23_285D_C8FF_41AE_AED137638838.url = skin/Image_0E246A23_285D_C8FF_41AE_AED137638838_es.jpg Image_0E246A23_285D_C8FF_41AE_AED137638838_mobile.url = skin/Image_0E246A23_285D_C8FF_41AE_AED137638838_mobile_es.jpg Image_0E3C8765_28D5_477B_41B6_FE3AAC6B1F6E.url = skin/Image_0E3C8765_28D5_477B_41B6_FE3AAC6B1F6E_es.jpg Image_0E3C8765_28D5_477B_41B6_FE3AAC6B1F6E_mobile.url = skin/Image_0E3C8765_28D5_477B_41B6_FE3AAC6B1F6E_mobile_es.jpg Image_0E846FEA_2837_4749_41A3_70984040F6AD.url = skin/Image_0E846FEA_2837_4749_41A3_70984040F6AD_es.jpg Image_0E846FEA_2837_4749_41A3_70984040F6AD_mobile.url = skin/Image_0E846FEA_2837_4749_41A3_70984040F6AD_mobile_es.jpg Image_0EA57547_283E_DB47_41BE_BC023552D050.url = skin/Image_0EA57547_283E_DB47_41BE_BC023552D050_es.jpg Image_0EA57547_283E_DB47_41BE_BC023552D050_mobile.url = skin/Image_0EA57547_283E_DB47_41BE_BC023552D050_mobile_es.jpg Image_0EBEE88B_2853_49C8_419C_5859044817E0.url = skin/Image_0EBEE88B_2853_49C8_419C_5859044817E0_es.jpg Image_0EBEE88B_2853_49C8_419C_5859044817E0_mobile.url = skin/Image_0EBEE88B_2853_49C8_419C_5859044817E0_mobile_es.jpg Image_0EC2973B_2857_D8CF_4126_94729BA3C07C.url = skin/Image_0EC2973B_2857_D8CF_4126_94729BA3C07C_es.jpg Image_0EC2973B_2857_D8CF_4126_94729BA3C07C_mobile.url = skin/Image_0EC2973B_2857_D8CF_4126_94729BA3C07C_mobile_es.jpg Image_0ECE5223_2855_D8FF_41C0_EA25C830E4E1.url = skin/Image_0ECE5223_2855_D8FF_41C0_EA25C830E4E1_es.jpg Image_0ECE5223_2855_D8FF_41C0_EA25C830E4E1_mobile.url = skin/Image_0ECE5223_2855_D8FF_41C0_EA25C830E4E1_mobile_es.jpg Image_0F9CD98B_2EA3_A830_41B9_A16025190EE3.url = skin/Image_0F9CD98B_2EA3_A830_41B9_A16025190EE3_es.jpg Image_0F9CD98B_2EA3_A830_41B9_A16025190EE3_mobile.url = skin/Image_0F9CD98B_2EA3_A830_41B9_A16025190EE3_mobile_es.jpg Image_0FF0EE9A_2EA1_A851_41C0_A15998A718A1.url = skin/Image_0FF0EE9A_2EA1_A851_41C0_A15998A718A1_es.jpg Image_0FF0EE9A_2EA1_A851_41C0_A15998A718A1_mobile.url = skin/Image_0FF0EE9A_2EA1_A851_41C0_A15998A718A1_mobile_es.jpg Image_10C5F6A9_2EAE_5873_41BA_75F74E365772.url = skin/Image_10C5F6A9_2EAE_5873_41BA_75F74E365772_es.jpg Image_10C5F6A9_2EAE_5873_41BA_75F74E365772_mobile.url = skin/Image_10C5F6A9_2EAE_5873_41BA_75F74E365772_mobile_es.jpg Image_11DEBAD4_2EA6_A9D0_415B_8DE2FDBD65DA.url = skin/Image_11DEBAD4_2EA6_A9D0_415B_8DE2FDBD65DA_es.jpg Image_11DEBAD4_2EA6_A9D0_415B_8DE2FDBD65DA_mobile.url = skin/Image_11DEBAD4_2EA6_A9D0_415B_8DE2FDBD65DA_mobile_es.jpg Image_12810DD8_2EA1_ABD0_41AE_130A50454362.url = skin/Image_12810DD8_2EA1_ABD0_41AE_130A50454362_es.jpg Image_12810DD8_2EA1_ABD0_41AE_130A50454362_mobile.url = skin/Image_12810DD8_2EA1_ABD0_41AE_130A50454362_mobile_es.jpg Image_138B0A2B_286E_C8CF_41BE_E353C3614098.url = skin/Image_138B0A2B_286E_C8CF_41BE_E353C3614098_es.jpg Image_138B0A2B_286E_C8CF_41BE_E353C3614098_mobile.url = skin/Image_138B0A2B_286E_C8CF_41BE_E353C3614098_mobile_es.jpg Image_15E9EDB2_2EA1_A851_41B1_6F6A5B47FA62.url = skin/Image_15E9EDB2_2EA1_A851_41B1_6F6A5B47FA62_es.jpg Image_15E9EDB2_2EA1_A851_41B1_6F6A5B47FA62_mobile.url = skin/Image_15E9EDB2_2EA1_A851_41B1_6F6A5B47FA62_mobile_es.jpg Image_17B237E3_2EE7_A7F7_41C3_DDBF09AD6502.url = skin/Image_17B237E3_2EE7_A7F7_41C3_DDBF09AD6502_es.jpg Image_17B237E3_2EE7_A7F7_41C3_DDBF09AD6502_mobile.url = skin/Image_17B237E3_2EE7_A7F7_41C3_DDBF09AD6502_mobile_es.jpg Image_185D0805_2EE2_A833_41C6_661D6F81B21C.url = skin/Image_185D0805_2EE2_A833_41C6_661D6F81B21C_es.jpg Image_185D0805_2EE2_A833_41C6_661D6F81B21C_mobile.url = skin/Image_185D0805_2EE2_A833_41C6_661D6F81B21C_mobile_es.jpg Image_1A0EBFD7_2856_C747_41B5_C8AF8EEA1B4E.url = skin/Image_1A0EBFD7_2856_C747_41B5_C8AF8EEA1B4E_es.jpg Image_1A0EBFD7_2856_C747_41B5_C8AF8EEA1B4E_mobile.url = skin/Image_1A0EBFD7_2856_C747_41B5_C8AF8EEA1B4E_mobile_es.jpg Image_1A3C5C8C_2855_49C9_41BD_74E2A760867B.url = skin/Image_1A3C5C8C_2855_49C9_41BD_74E2A760867B_es.jpg Image_1A3C5C8C_2855_49C9_41BD_74E2A760867B_mobile.url = skin/Image_1A3C5C8C_2855_49C9_41BD_74E2A760867B_mobile_es.jpg Image_1A7B1D6C_28DD_CB48_4163_688F11D66493.url = skin/Image_1A7B1D6C_28DD_CB48_4163_688F11D66493_es.jpg Image_1A7B1D6C_28DD_CB48_4163_688F11D66493_mobile.url = skin/Image_1A7B1D6C_28DD_CB48_4163_688F11D66493_mobile_es.jpg Image_1ACE259D_28D5_5BCB_41B7_EC8A6C0828D5.url = skin/Image_1ACE259D_28D5_5BCB_41B7_EC8A6C0828D5_es.jpg Image_1ACE259D_28D5_5BCB_41B7_EC8A6C0828D5_mobile.url = skin/Image_1ACE259D_28D5_5BCB_41B7_EC8A6C0828D5_mobile_es.jpg Image_1B201B83_2EE2_A830_41AB_37B9A15961F3.url = skin/Image_1B201B83_2EE2_A830_41AB_37B9A15961F3_es.jpg Image_1B201B83_2EE2_A830_41AB_37B9A15961F3_mobile.url = skin/Image_1B201B83_2EE2_A830_41AB_37B9A15961F3_mobile_es.jpg Image_1B53B68B_2836_D9C8_41C4_14350B340860.url = skin/Image_1B53B68B_2836_D9C8_41C4_14350B340860_es.jpg Image_1B53B68B_2836_D9C8_41C4_14350B340860_mobile.url = skin/Image_1B53B68B_2836_D9C8_41C4_14350B340860_mobile_es.jpg Image_1B65C2C5_282D_59BB_41B9_CBA08B20DFEB.url = skin/Image_1B65C2C5_282D_59BB_41B9_CBA08B20DFEB_es.jpg Image_1B65C2C5_282D_59BB_41B9_CBA08B20DFEB_mobile.url = skin/Image_1B65C2C5_282D_59BB_41B9_CBA08B20DFEB_mobile_es.jpg Image_1BBB1BA1_2EE2_E873_419A_99345BDFA92C.url = skin/Image_1BBB1BA1_2EE2_E873_419A_99345BDFA92C_es.jpg Image_1BBB1BA1_2EE2_E873_419A_99345BDFA92C_mobile.url = skin/Image_1BBB1BA1_2EE2_E873_419A_99345BDFA92C_mobile_es.jpg Image_1C907826_2877_48F9_41BA_202389086507.url = skin/Image_1C907826_2877_48F9_41BA_202389086507_es.jpg Image_1C907826_2877_48F9_41BA_202389086507_mobile.url = skin/Image_1C907826_2877_48F9_41BA_202389086507_mobile_es.jpg Image_1CCF00C9_2836_F94B_41A0_987CC4BB94F6.url = skin/Image_1CCF00C9_2836_F94B_41A0_987CC4BB94F6_es.jpg Image_1CCF00C9_2836_F94B_41A0_987CC4BB94F6_mobile.url = skin/Image_1CCF00C9_2836_F94B_41A0_987CC4BB94F6_mobile_es.jpg Image_1D01F635_285E_B8DB_41C0_D5CA23E3C061.url = skin/Image_1D01F635_285E_B8DB_41C0_D5CA23E3C061_es.jpg Image_1D01F635_285E_B8DB_41C0_D5CA23E3C061_mobile.url = skin/Image_1D01F635_285E_B8DB_41C0_D5CA23E3C061_mobile_es.jpg Image_1D11FBF8_2872_CF49_419F_7448FCC1D014.url = skin/Image_1D11FBF8_2872_CF49_419F_7448FCC1D014_es.jpg Image_1D11FBF8_2872_CF49_419F_7448FCC1D014_mobile.url = skin/Image_1D11FBF8_2872_CF49_419F_7448FCC1D014_mobile_es.jpg Image_1D7DFC57_282F_C947_41C0_D45CF4826F73.url = skin/Image_1D7DFC57_282F_C947_41C0_D45CF4826F73_es.jpg Image_1D7DFC57_282F_C947_41C0_D45CF4826F73_mobile.url = skin/Image_1D7DFC57_282F_C947_41C0_D45CF4826F73_mobile_es.jpg Image_1D822BF0_2875_4F58_41B8_B8D7EE60F47E.url = skin/Image_1D822BF0_2875_4F58_41B8_B8D7EE60F47E_es.jpg Image_1D822BF0_2875_4F58_41B8_B8D7EE60F47E_mobile.url = skin/Image_1D822BF0_2875_4F58_41B8_B8D7EE60F47E_mobile_es.jpg Image_1D996DB9_286D_4BC8_41A9_E769DDF080FC.url = skin/Image_1D996DB9_286D_4BC8_41A9_E769DDF080FC_es.jpg Image_1D996DB9_286D_4BC8_41A9_E769DDF080FC_mobile.url = skin/Image_1D996DB9_286D_4BC8_41A9_E769DDF080FC_mobile_es.jpg Image_1DD542B2_283F_B9D9_41A4_D64ABED1282A.url = skin/Image_1DD542B2_283F_B9D9_41A4_D64ABED1282A_es.jpg Image_1DD542B2_283F_B9D9_41A4_D64ABED1282A_mobile.url = skin/Image_1DD542B2_283F_B9D9_41A4_D64ABED1282A_mobile_es.jpg Image_1EA38D9A_287D_4BC9_414C_9D2A4870924C.url = skin/Image_1EA38D9A_287D_4BC9_414C_9D2A4870924C_es.jpg Image_1EA38D9A_287D_4BC9_414C_9D2A4870924C_mobile.url = skin/Image_1EA38D9A_287D_4BC9_414C_9D2A4870924C_mobile_es.jpg Image_30343A8A_285E_C9C9_41B8_B6A82B6961F7.url = skin/Image_30343A8A_285E_C9C9_41B8_B6A82B6961F7_es.jpg Image_30343A8A_285E_C9C9_41B8_B6A82B6961F7_mobile.url = skin/Image_30343A8A_285E_C9C9_41B8_B6A82B6961F7_mobile_es.jpg Image_316C8B06_2EA7_A831_41C6_AD997106AD43.url = skin/Image_316C8B06_2EA7_A831_41C6_AD997106AD43_es.jpg Image_316C8B06_2EA7_A831_41C6_AD997106AD43_mobile.url = skin/Image_316C8B06_2EA7_A831_41C6_AD997106AD43_mobile_es.jpg Image_323DB3D7_2EA6_BFDF_41B0_D28E16CB2BF7.url = skin/Image_323DB3D7_2EA6_BFDF_41B0_D28E16CB2BF7_es.jpg Image_323DB3D7_2EA6_BFDF_41B0_D28E16CB2BF7_mobile.url = skin/Image_323DB3D7_2EA6_BFDF_41B0_D28E16CB2BF7_mobile_es.jpg Image_33064CDD_2B65_CC53_41AB_EDBB7A25A2E6.url = skin/Image_33064CDD_2B65_CC53_41AB_EDBB7A25A2E6_es.jpg Image_33064CDD_2B65_CC53_41AB_EDBB7A25A2E6_mobile.url = skin/Image_33064CDD_2B65_CC53_41AB_EDBB7A25A2E6_mobile_es.jpg Image_3329DAA6_2B7F_D4F1_41BE_8D230D3CA7FC.url = skin/Image_3329DAA6_2B7F_D4F1_41BE_8D230D3CA7FC_es.jpg Image_3329DAA6_2B7F_D4F1_41BE_8D230D3CA7FC_mobile.url = skin/Image_3329DAA6_2B7F_D4F1_41BE_8D230D3CA7FC_mobile_es.jpg Image_33533118_2EAE_5851_41B5_15B4E9266059.url = skin/Image_33533118_2EAE_5851_41B5_15B4E9266059_es.jpg Image_33533118_2EAE_5851_41B5_15B4E9266059_mobile.url = skin/Image_33533118_2EAE_5851_41B5_15B4E9266059_mobile_es.jpg Image_34E27B57_2E62_68DF_41C0_382B175F45C7.url = skin/Image_34E27B57_2E62_68DF_41C0_382B175F45C7_es.jpg Image_34E27B57_2E62_68DF_41C0_382B175F45C7_mobile.url = skin/Image_34E27B57_2E62_68DF_41C0_382B175F45C7_mobile_es.jpg Image_3548EBAB_28EF_4FCF_41C1_60CDDD239F54.url = skin/Image_3548EBAB_28EF_4FCF_41C1_60CDDD239F54_es.jpg Image_3548EBAB_28EF_4FCF_41C1_60CDDD239F54_mobile.url = skin/Image_3548EBAB_28EF_4FCF_41C1_60CDDD239F54_mobile_es.jpg Image_35521AC6_2835_49B9_41BE_5B718AF7BA37.url = skin/Image_35521AC6_2835_49B9_41BE_5B718AF7BA37_es.jpg Image_35521AC6_2835_49B9_41BE_5B718AF7BA37_mobile.url = skin/Image_35521AC6_2835_49B9_41BE_5B718AF7BA37_mobile_es.jpg Image_357605FF_28D2_BB46_41B7_FCA2DE262352.url = skin/Image_357605FF_28D2_BB46_41B7_FCA2DE262352_es.jpg Image_357605FF_28D2_BB46_41B7_FCA2DE262352_mobile.url = skin/Image_357605FF_28D2_BB46_41B7_FCA2DE262352_mobile_es.jpg Image_35B531F5_28D2_DB5B_4187_54CB5FAD68EE.url = skin/Image_35B531F5_28D2_DB5B_4187_54CB5FAD68EE_es.jpg Image_35B531F5_28D2_DB5B_4187_54CB5FAD68EE_mobile.url = skin/Image_35B531F5_28D2_DB5B_4187_54CB5FAD68EE_mobile_es.jpg Image_35E31483_28D2_B9BF_41A7_578072736354.url = skin/Image_35E31483_28D2_B9BF_41A7_578072736354_es.jpg Image_35E31483_28D2_B9BF_41A7_578072736354_mobile.url = skin/Image_35E31483_28D2_B9BF_41A7_578072736354_mobile_es.jpg Image_35EBDAFE_28F7_C948_4198_9CE070B52C05.url = skin/Image_35EBDAFE_28F7_C948_4198_9CE070B52C05_es.jpg Image_35EBDAFE_28F7_C948_4198_9CE070B52C05_mobile.url = skin/Image_35EBDAFE_28F7_C948_4198_9CE070B52C05_mobile_es.jpg Image_35ED1E73_2EA2_68D7_41BC_1A02F6602452.url = skin/Image_35ED1E73_2EA2_68D7_41BC_1A02F6602452_es.jpg Image_35ED1E73_2EA2_68D7_41BC_1A02F6602452_mobile.url = skin/Image_35ED1E73_2EA2_68D7_41BC_1A02F6602452_mobile_es.jpg Image_361050F9_2E61_D9D3_41C0_90F305FC89A3.url = skin/Image_361050F9_2E61_D9D3_41C0_90F305FC89A3_es.jpg Image_361050F9_2E61_D9D3_41C0_90F305FC89A3_mobile.url = skin/Image_361050F9_2E61_D9D3_41C0_90F305FC89A3_mobile_es.jpg Image_36383232_28D5_B8D8_41B3_03728B803F2C.url = skin/Image_36383232_28D5_B8D8_41B3_03728B803F2C_es.jpg Image_36383232_28D5_B8D8_41B3_03728B803F2C_mobile.url = skin/Image_36383232_28D5_B8D8_41B3_03728B803F2C_mobile_es.jpg Image_365A7E81_2835_49BB_41BE_57199960F172.url = skin/Image_365A7E81_2835_49BB_41BE_57199960F172_es.jpg Image_365A7E81_2835_49BB_41BE_57199960F172_mobile.url = skin/Image_365A7E81_2835_49BB_41BE_57199960F172_mobile_es.jpg Image_36C4F267_28D2_B947_418B_7305F105754A.url = skin/Image_36C4F267_28D2_B947_418B_7305F105754A_es.jpg Image_36C4F267_28D2_B947_418B_7305F105754A_mobile.url = skin/Image_36C4F267_28D2_B947_418B_7305F105754A_mobile_es.jpg Image_36DFF2A2_2E7E_B871_416E_9F37FE993580.url = skin/Image_36DFF2A2_2E7E_B871_416E_9F37FE993580_es.jpg Image_36DFF2A2_2E7E_B871_416E_9F37FE993580_mobile.url = skin/Image_36DFF2A2_2E7E_B871_416E_9F37FE993580_mobile_es.jpg Image_36E5D7F8_2E62_A7D0_41B1_2EA86291C84E.url = skin/Image_36E5D7F8_2E62_A7D0_41B1_2EA86291C84E_es.jpg Image_36E5D7F8_2E62_A7D0_41B1_2EA86291C84E_mobile.url = skin/Image_36E5D7F8_2E62_A7D0_41B1_2EA86291C84E_mobile_es.jpg Image_36E83647_283D_7947_41A0_51F5DAC4F4A5.url = skin/Image_36E83647_283D_7947_41A0_51F5DAC4F4A5_es.jpg Image_36E83647_283D_7947_41A0_51F5DAC4F4A5_mobile.url = skin/Image_36E83647_283D_7947_41A0_51F5DAC4F4A5_mobile_es.jpg Image_36E83A42_28F2_C8B9_41A6_79FF277379B6.url = skin/Image_36E83A42_28F2_C8B9_41A6_79FF277379B6_es.jpg Image_36E83A42_28F2_C8B9_41A6_79FF277379B6_mobile.url = skin/Image_36E83A42_28F2_C8B9_41A6_79FF277379B6_mobile_es.jpg Image_36F2FA69_28D3_C94B_41B9_97DB05B61027.url = skin/Image_36F2FA69_28D3_C94B_41B9_97DB05B61027_es.jpg Image_36F2FA69_28D3_C94B_41B9_97DB05B61027_mobile.url = skin/Image_36F2FA69_28D3_C94B_41B9_97DB05B61027_mobile_es.jpg Image_371DACC6_2E67_E831_4173_02B731D1D688.url = skin/Image_371DACC6_2E67_E831_4173_02B731D1D688_es.jpg Image_371DACC6_2E67_E831_4173_02B731D1D688_mobile.url = skin/Image_371DACC6_2E67_E831_4173_02B731D1D688_mobile_es.jpg Image_37456F98_2E6E_6851_41C4_B2961CA73C09.url = skin/Image_37456F98_2E6E_6851_41C4_B2961CA73C09_es.jpg Image_37456F98_2E6E_6851_41C4_B2961CA73C09_mobile.url = skin/Image_37456F98_2E6E_6851_41C4_B2961CA73C09_mobile_es.jpg Image_375F95CD_2E66_B833_41B2_F196127D4F64.url = skin/Image_375F95CD_2E66_B833_41B2_F196127D4F64_es.jpg Image_375F95CD_2E66_B833_41B2_F196127D4F64_mobile.url = skin/Image_375F95CD_2E66_B833_41B2_F196127D4F64_mobile_es.jpg Image_377B175B_2E63_B8D7_41C0_C8E7A2C3747B.url = skin/Image_377B175B_2E63_B8D7_41C0_C8E7A2C3747B_es.jpg Image_377B175B_2E63_B8D7_41C0_C8E7A2C3747B_mobile.url = skin/Image_377B175B_2E63_B8D7_41C0_C8E7A2C3747B_mobile_es.jpg Image_37EC39D1_2E62_ABD0_41C6_5CC953134E17.url = skin/Image_37EC39D1_2E62_ABD0_41C6_5CC953134E17_es.jpg Image_37EC39D1_2E62_ABD0_41C6_5CC953134E17_mobile.url = skin/Image_37EC39D1_2E62_ABD0_41C6_5CC953134E17_mobile_es.jpg Image_3C9F1C8B_2B6A_4CB7_4193_E24F8A282A96.url = skin/Image_3C9F1C8B_2B6A_4CB7_4193_E24F8A282A96_es.jpg Image_3C9F1C8B_2B6A_4CB7_4193_E24F8A282A96_mobile.url = skin/Image_3C9F1C8B_2B6A_4CB7_4193_E24F8A282A96_mobile_es.jpg Image_3C9F9840_2B6A_D3B1_41AF_D79EBC5AC0EE.url = skin/Image_3C9F9840_2B6A_D3B1_41AF_D79EBC5AC0EE_es.jpg Image_3C9F9840_2B6A_D3B1_41AF_D79EBC5AC0EE_mobile.url = skin/Image_3C9F9840_2B6A_D3B1_41AF_D79EBC5AC0EE_mobile_es.jpg Image_3CD07092_2B5A_54D6_41A3_EBBB61626D3F.url = skin/Image_3CD07092_2B5A_54D6_41A3_EBBB61626D3F_es.jpg Image_3CD07092_2B5A_54D6_41A3_EBBB61626D3F_mobile.url = skin/Image_3CD07092_2B5A_54D6_41A3_EBBB61626D3F_mobile_es.jpg Image_5118DF2E_32A4_2F88_41BE_17C48BC87066.url = skin/Image_5118DF2E_32A4_2F88_41BE_17C48BC87066_es.jpg Image_5118DF2E_32A4_2F88_41BE_17C48BC87066_mobile.url = skin/Image_5118DF2E_32A4_2F88_41BE_17C48BC87066_mobile_es.jpg Image_53391CA7_32A4_1287_419B_86B9FAF15BB9.url = skin/Image_53391CA7_32A4_1287_419B_86B9FAF15BB9_es.jpg Image_53391CA7_32A4_1287_419B_86B9FAF15BB9_mobile.url = skin/Image_53391CA7_32A4_1287_419B_86B9FAF15BB9_mobile_es.jpg Image_547A8219_5924_40B3_41D2_39490E485F03.url = skin/Image_547A8219_5924_40B3_41D2_39490E485F03_es.jpg Image_547A8219_5924_40B3_41D2_39490E485F03_mobile.url = skin/Image_547A8219_5924_40B3_41D2_39490E485F03_mobile_es.jpg Image_55278707_32E4_1F78_41A4_EFBFA28D8582.url = skin/Image_55278707_32E4_1F78_41A4_EFBFA28D8582_es.jpg Image_55278707_32E4_1F78_41A4_EFBFA28D8582_mobile.url = skin/Image_55278707_32E4_1F78_41A4_EFBFA28D8582_mobile_es.jpg Image_571F5781_32DC_1F78_41A3_620ADB79B211.url = skin/Image_571F5781_32DC_1F78_41A3_620ADB79B211_es.jpg Image_571F5781_32DC_1F78_41A3_620ADB79B211_mobile.url = skin/Image_571F5781_32DC_1F78_41A3_620ADB79B211_mobile_es.jpg Image_5B1367AB_32EC_1E88_4183_6C02627D0515.url = skin/Image_5B1367AB_32EC_1E88_4183_6C02627D0515_es.jpg Image_5B1367AB_32EC_1E88_4183_6C02627D0515_mobile.url = skin/Image_5B1367AB_32EC_1E88_4183_6C02627D0515_mobile_es.jpg Image_5C1B5E7E_32E4_1188_419E_6D682D8C5A25.url = skin/Image_5C1B5E7E_32E4_1188_419E_6D682D8C5A25_es.jpg Image_5C1B5E7E_32E4_1188_419E_6D682D8C5A25_mobile.url = skin/Image_5C1B5E7E_32E4_1188_419E_6D682D8C5A25_mobile_es.jpg Image_60D7F8AE_3264_1288_41AD_035CBB7E70F9.url = skin/Image_60D7F8AE_3264_1288_41AD_035CBB7E70F9_es.jpg Image_60D7F8AE_3264_1288_41AD_035CBB7E70F9_mobile.url = skin/Image_60D7F8AE_3264_1288_41AD_035CBB7E70F9_mobile_es.jpg Image_61C3A97C_2E62_E8D1_41BD_AEFEB319B7CA.url = skin/Image_61C3A97C_2E62_E8D1_41BD_AEFEB319B7CA_es.jpg Image_61C3A97C_2E62_E8D1_41BD_AEFEB319B7CA_mobile.url = skin/Image_61C3A97C_2E62_E8D1_41BD_AEFEB319B7CA_mobile_es.jpg Image_62A62854_2EA2_A8D0_41B3_D0D83ADD0E52.url = skin/Image_62A62854_2EA2_A8D0_41B3_D0D83ADD0E52_es.jpg Image_62A62854_2EA2_A8D0_41B3_D0D83ADD0E52_mobile.url = skin/Image_62A62854_2EA2_A8D0_41B3_D0D83ADD0E52_mobile_es.jpg Image_635F1008_2E62_F830_41A5_5CE5077C18DD.url = skin/Image_635F1008_2E62_F830_41A5_5CE5077C18DD_es.jpg Image_635F1008_2E62_F830_41A5_5CE5077C18DD_mobile.url = skin/Image_635F1008_2E62_F830_41A5_5CE5077C18DD_mobile_es.jpg Image_63656A9B_3264_1688_419B_999AA95113F4.url = skin/Image_63656A9B_3264_1688_419B_999AA95113F4_es.jpg Image_63656A9B_3264_1688_419B_999AA95113F4_mobile.url = skin/Image_63656A9B_3264_1688_419B_999AA95113F4_mobile_es.jpg Image_64C32258_32A4_3189_41B3_0E0EE214923E.url = skin/Image_64C32258_32A4_3189_41B3_0E0EE214923E_es.jpg Image_64C32258_32A4_3189_41B3_0E0EE214923E_mobile.url = skin/Image_64C32258_32A4_3189_41B3_0E0EE214923E_mobile_es.jpg Image_64C35632_2EA2_5851_4182_4047A027FD50.url = skin/Image_64C35632_2EA2_5851_4182_4047A027FD50_es.jpg Image_64C35632_2EA2_5851_4182_4047A027FD50_mobile.url = skin/Image_64C35632_2EA2_5851_4182_4047A027FD50_mobile_es.jpg Image_65A3EB82_2EA1_A831_41B1_A095790D3BEE.url = skin/Image_65A3EB82_2EA1_A831_41B1_A095790D3BEE_es.jpg Image_65A3EB82_2EA1_A831_41B1_A095790D3BEE_mobile.url = skin/Image_65A3EB82_2EA1_A831_41B1_A095790D3BEE_mobile_es.jpg Image_66771BFF_2EAE_6FCF_41C5_044EFEC1B7F6.url = skin/Image_66771BFF_2EAE_6FCF_41C5_044EFEC1B7F6_es.jpg Image_66771BFF_2EAE_6FCF_41C5_044EFEC1B7F6_mobile.url = skin/Image_66771BFF_2EAE_6FCF_41C5_044EFEC1B7F6_mobile_es.jpg Image_66EF49F6_325C_1298_41C0_0F6D2C4B212D.url = skin/Image_66EF49F6_325C_1298_41C0_0F6D2C4B212D_es.jpg Image_66EF49F6_325C_1298_41C0_0F6D2C4B212D_mobile.url = skin/Image_66EF49F6_325C_1298_41C0_0F6D2C4B212D_mobile_es.jpg Image_69524AC7_2EA7_A83F_41B2_7A39A75D59C7.url = skin/Image_69524AC7_2EA7_A83F_41B2_7A39A75D59C7_es.jpg Image_69524AC7_2EA7_A83F_41B2_7A39A75D59C7_mobile.url = skin/Image_69524AC7_2EA7_A83F_41B2_7A39A75D59C7_mobile_es.jpg Image_6AA3F41A_32AC_1188_41B2_9369E3ED76B1.url = skin/Image_6AA3F41A_32AC_1188_41B2_9369E3ED76B1_es.jpg Image_6AA3F41A_32AC_1188_41B2_9369E3ED76B1_mobile.url = skin/Image_6AA3F41A_32AC_1188_41B2_9369E3ED76B1_mobile_es.jpg Image_6B5A1C47_32A4_31F8_41AD_E97CEBE436E5.url = skin/Image_6B5A1C47_32A4_31F8_41AD_E97CEBE436E5_es.jpg Image_6B5A1C47_32A4_31F8_41AD_E97CEBE436E5_mobile.url = skin/Image_6B5A1C47_32A4_31F8_41AD_E97CEBE436E5_mobile_es.jpg Image_6D01FAAC_32AC_1688_41C5_F8C53A07935B.url = skin/Image_6D01FAAC_32AC_1688_41C5_F8C53A07935B_es.jpg Image_6D01FAAC_32AC_1688_41C5_F8C53A07935B_mobile.url = skin/Image_6D01FAAC_32AC_1688_41C5_F8C53A07935B_mobile_es.jpg Image_6DD25BA1_2EFE_6873_4175_76BFD1ECB2CA.url = skin/Image_6DD25BA1_2EFE_6873_4175_76BFD1ECB2CA_es.jpg Image_6DD25BA1_2EFE_6873_4175_76BFD1ECB2CA_mobile.url = skin/Image_6DD25BA1_2EFE_6873_4175_76BFD1ECB2CA_mobile_es.jpg Image_6E9790AA_32BC_3288_41B1_D705AD762925.url = skin/Image_6E9790AA_32BC_3288_41B1_D705AD762925_es.jpg Image_6E9790AA_32BC_3288_41B1_D705AD762925_mobile.url = skin/Image_6E9790AA_32BC_3288_41B1_D705AD762925_mobile_es.jpg Image_6F29A468_32A4_7188_41C4_3090F0AC869A.url = skin/Image_6F29A468_32A4_7188_41C4_3090F0AC869A_es.jpg Image_6F29A468_32A4_7188_41C4_3090F0AC869A_mobile.url = skin/Image_6F29A468_32A4_7188_41C4_3090F0AC869A_mobile_es.jpg Image_778B6A84_2E62_6831_41AC_818B1689014C.url = skin/Image_778B6A84_2E62_6831_41AC_818B1689014C_es.jpg Image_778B6A84_2E62_6831_41AC_818B1689014C_mobile.url = skin/Image_778B6A84_2E62_6831_41AC_818B1689014C_mobile_es.jpg Image_79A63F0C_2E63_A830_41C2_DB107CB2A9F8.url = skin/Image_79A63F0C_2E63_A830_41C2_DB107CB2A9F8_es.jpg Image_79A63F0C_2E63_A830_41C2_DB107CB2A9F8_mobile.url = skin/Image_79A63F0C_2E63_A830_41C2_DB107CB2A9F8_mobile_es.jpg Image_7B90EE47_2E7E_683F_41AA_E7CD6ABE3C50.url = skin/Image_7B90EE47_2E7E_683F_41AA_E7CD6ABE3C50_es.jpg Image_7B90EE47_2E7E_683F_41AA_E7CD6ABE3C50_mobile.url = skin/Image_7B90EE47_2E7E_683F_41AA_E7CD6ABE3C50_mobile_es.jpg Image_7C0379EF_3264_1288_41C8_D5F7EE90B0D6.url = skin/Image_7C0379EF_3264_1288_41C8_D5F7EE90B0D6_es.jpg Image_7C0379EF_3264_1288_41C8_D5F7EE90B0D6_mobile.url = skin/Image_7C0379EF_3264_1288_41C8_D5F7EE90B0D6_mobile_es.jpg Image_7DC512E2_326C_36B8_41A2_FA2936B90379.url = skin/Image_7DC512E2_326C_36B8_41A2_FA2936B90379_es.jpg Image_7DC512E2_326C_36B8_41A2_FA2936B90379_mobile.url = skin/Image_7DC512E2_326C_36B8_41A2_FA2936B90379_mobile_es.jpg Image_7DE52C92_2E66_A850_41AD_6B8B9A1325F2.url = skin/Image_7DE52C92_2E66_A850_41AD_6B8B9A1325F2_es.jpg Image_7DE52C92_2E66_A850_41AD_6B8B9A1325F2_mobile.url = skin/Image_7DE52C92_2E66_A850_41AD_6B8B9A1325F2_mobile_es.jpg Image_7E003F9D_2E61_A853_41AB_736A6CDE943F.url = skin/Image_7E003F9D_2E61_A853_41AB_736A6CDE943F_es.jpg Image_7E003F9D_2E61_A853_41AB_736A6CDE943F_mobile.url = skin/Image_7E003F9D_2E61_A853_41AB_736A6CDE943F_mobile_es.jpg Image_7E878248_3264_F188_41A2_321B78AFF7F5.url = skin/Image_7E878248_3264_F188_41A2_321B78AFF7F5_es.jpg Image_7E878248_3264_F188_41A2_321B78AFF7F5_mobile.url = skin/Image_7E878248_3264_F188_41A2_321B78AFF7F5_mobile_es.jpg Image_7F121F01_327C_6F78_41C7_57F7A476F3F4.url = skin/Image_7F121F01_327C_6F78_41C7_57F7A476F3F4_es.jpg Image_7F121F01_327C_6F78_41C7_57F7A476F3F4_mobile.url = skin/Image_7F121F01_327C_6F78_41C7_57F7A476F3F4_mobile_es.jpg Image_8C53125F_AADB_E027_41E4_D9090E3D8222.url = skin/Image_8C53125F_AADB_E027_41E4_D9090E3D8222_es.png Image_8C53125F_AADB_E027_41E4_D9090E3D8222_mobile.url = skin/Image_8C53125F_AADB_E027_41E4_D9090E3D8222_mobile_es.png Image_AE0512C9_B7C8_8BBB_41B7_7F4A0CAEB7F5.url = skin/Image_AE0512C9_B7C8_8BBB_41B7_7F4A0CAEB7F5_es.png Image_AE0512C9_B7C8_8BBB_41B7_7F4A0CAEB7F5_mobile.url = skin/Image_AE0512C9_B7C8_8BBB_41B7_7F4A0CAEB7F5_mobile_es.png Image_AE6BD556_BEF1_B2AF_41C3_591F77BB5E97.url = skin/Image_AE6BD556_BEF1_B2AF_41C3_591F77BB5E97_es.jpg Image_AF1880E2_32E4_32B9_41C2_B3AE0E3A446B.url = skin/Image_AF1880E2_32E4_32B9_41C2_B3AE0E3A446B_es.jpg Image_AF1880E2_32E4_32B9_41C2_B3AE0E3A446B_mobile.url = skin/Image_AF1880E2_32E4_32B9_41C2_B3AE0E3A446B_mobile_es.jpg Image_AF948EC9_B7CF_9BBB_41D0_B3F293795060.url = skin/Image_AF948EC9_B7CF_9BBB_41D0_B3F293795060_es.jpg Image_AF948EC9_B7CF_9BBB_41D0_B3F293795060_mobile.url = skin/Image_AF948EC9_B7CF_9BBB_41D0_B3F293795060_mobile_es.jpg Image_C4A8CFCA_D7A7_6625_41D9_1C4F4FF7BBAA.url = skin/Image_C4A8CFCA_D7A7_6625_41D9_1C4F4FF7BBAA_es.png Image_C4A8CFCA_D7A7_6625_41D9_1C4F4FF7BBAA_mobile.url = skin/Image_C4A8CFCA_D7A7_6625_41D9_1C4F4FF7BBAA_mobile_es.png Image_C9F34A45_D885_AF4F_41C1_92E1CF826AFF.url = skin/Image_C9F34A45_D885_AF4F_41C1_92E1CF826AFF_es.png Image_C9F34A45_D885_AF4F_41C1_92E1CF826AFF_mobile.url = skin/Image_C9F34A45_D885_AF4F_41C1_92E1CF826AFF_mobile_es.png ### Texto Multilínea HTMLText_B3DC348F_BED0_93BD_41E6_5F56ED419AA2.html =
NAME SURNAME
COMPANY NAME
HTMLText_B3DC348F_BED0_93BD_41E6_5F56ED419AA2_mobile.html =
NAME SURNAME
COMPANY NAME
HTMLText_B11FB960_A16E_F493_41B6_22415053F711.html =
REALTOR
/LOREM IPSUM


Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Morbi rhoncus lacus eros, nec lobortis sapien pharetra at. Pellentesque eu pharetra tortor, et tempus dolor. Suspendisse ultrices vulputate tortor nec euismod.
HTMLText_B11FB960_A16E_F493_41B6_22415053F711_mobile.html =
REALTOR
/LOREM IPSUM


Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Morbi rhoncus lacus eros, nec lobortis sapien pharetra at. Pellentesque eu pharetra tortor, et tempus dolor. Suspendisse ultrices vulputate tortor nec euismod.
HTMLText_60CE88B6_3264_1298_41BE_3D7C8343F9BA_mobile.html =


Custòdia processional


· 1599
· Plata (fosa, cisellada i sobredaurada) i vidre 60 x 22, 5 x 19.8 cm
· Parròquia de Sant Miquel Arcàngel (Os de Balaguer)



MLDC 1896


Aquesta custòdia està formada per tres parts unides mitjançant una rosca. El peu, de forma romboidal i profusament decorat, té quatre cassetons als punts axials on s’hi representa l’heràldica d’Os de Balaguer i la data d’elaboració: 1599. Al centre del peu s’ubica el naixement de la tija, de secció octogonal amb els caires ornats per pinacles. La tija pròpiament dita és cilíndrica, i està ornada per motllures còncaves i convexes i un nus cilíndric al centre. L’element superior de la custòdia és un templet hexagonal de perfil mixtilini al centre del qual hi ha un vericle circulat emmarcat per querubins. Les sis cares del templet estan rematades per arcs conopials, i els angles entre elles tenen l’aparença arquitectònica d’uns arcbotants amb gàrgoles i rematats amb sengles pinacles amb cúpula en la part interior i escalat en l’exterior. El pinacle central acull una creu llatina flordelisada amb un Crist de l’agonia.
HTMLText_7FE95F09_327C_6F88_41A6_A4C2B37120C2.html =


Col·lecció de tapissos


· Principis del segle XV
· Teixit de llana i seda
· Seu Vella (Lleida)



MLDC 1870, 1871, 1872, 1873, 2033, 2034, 2035, 2036, 2037, 2038, 2039, 2040, 2041, 2042, 2043, 2740


Col·lecció de quinze tapissos procedent de la Seu Vella (Lleida). S’organitza a partir de quatre sèries agrupades per la seva temàtica: la dels «Vicis i Virtuts» (amb un tapís dedicat al Fill pròdig, la de «Mitologia» (amb Jàson i Medea, la suplicació de Mestra, el matrimoni de Mestra i Egeu i Teseu), la de «David i Betsabé» (Betsabé va a la casa de David, David envia Uries a la mort, Uries s’acomiada de Betsabé, Natàn reprèn David i Mort del fill de David i Betsabé) i la de la «Història d’Abraham» (la vocació d’Abraham, el faraó restitueix Sara a Abraham, Comiat d’Abraham i Lot, Abraham envia Elièzer a buscar muller per a Isaac i Rebeca ofereix aigua a Elièzer). El tapís més gran dels setze que conformen el conjunt, el Matrimoni de Mestra, és a partir d'un cartró de Jan Van Roome i fa 343 x 518 cm. El més petit és el de la Rebeca oferint aigua a Elièzer, de la Manufactura de Philippe van der Cammen i que fa 312 x 252 cm.
Es tracta de tapissos procedents de Brussel·les, el centre productor preeminent a inicis del segle XVI.
HTMLText_7FE95F09_327C_6F88_41A6_A4C2B37120C2_mobile.html =


Col·lecció de tapissos


· Principis del segle XV
· Teixit de llana i seda
· Seu Vella (Lleida)



MLDC 1870, 1871, 1872, 1873, 2033, 2034, 2035, 2036, 2037, 2038, 2039, 2040, 2041, 2042, 2043, 2740


Col·lecció de quinze tapissos procedent de la Seu Vella (Lleida). S’organitza a partir de quatre sèries agrupades per la seva temàtica: la dels «Vicis i Virtuts» (amb un tapís dedicat al Fill pròdig, la de «Mitologia» (amb Jàson i Medea, la suplicació de Mestra, el matrimoni de Mestra i Egeu i Teseu), la de «David i Betsabé» (Betsabé va a la casa de David, David envia Uries a la mort, Uries s’acomiada de Betsabé, Natàn reprèn David i Mort del fill de David i Betsabé) i la de la «Història d’Abraham» (la vocació d’Abraham, el faraó restitueix Sara a Abraham, Comiat d’Abraham i Lot, Abraham envia Elièzer a buscar muller per a Isaac i Rebeca ofereix aigua a Elièzer). El tapís més gran dels setze que conformen el conjunt, el Matrimoni de Mestra, és a partir d'un cartró de Jan Van Roome i fa 343 x 518 cm. El més petit és el de la Rebeca oferint aigua a Elièzer, de la Manufactura de Philippe van der Cammen i que fa 312 x 252 cm.
Es tracta de tapissos procedents de Brussel·les, el centre productor preeminent a inicis del segle XVI.
HTMLText_60CE88B6_3264_1298_41BE_3D7C8343F9BA.html =


Custòdia processional


· 1599
· Plata (fosa, cisellada i sobredaurada) i vidre 60 x 22, 5 x 19.8 cm
· Parròquia de Sant Miquel Arcàngel (Os de Balaguer)



MLDC 1896


Aquesta custòdia està formada per tres parts unides mitjançant una rosca. El peu, de forma romboidal i profusament decorat, té quatre cassetons als punts axials on s’hi representa l’heràldica d’Os de Balaguer i la data d’elaboració: 1599. Al centre del peu s’ubica el naixement de la tija, de secció octogonal amb els caires ornats per pinacles. La tija pròpiament dita és cilíndrica, i està ornada per motllures còncaves i convexes i un nus cilíndric al centre. L’element superior de la custòdia és un templet hexagonal de perfil mixtilini al centre del qual hi ha un vericle circulat emmarcat per querubins. Les sis cares del templet estan rematades per arcs conopials, i els angles entre elles tenen l’aparença arquitectònica d’uns arcbotants amb gàrgoles i rematats amb sengles pinacles amb cúpula en la part interior i escalat en l’exterior. El pinacle central acull una creu llatina flordelisada amb un Crist de l’agonia.
HTMLText_79AF7F13_2E63_A850_41B3_977B5556265E.html =


Anunciació, Sant Fabià i Sant Sebastià
Mestre de Vielha


· Finals del segle XV-inicis del segle XVI
· Pintura sobre fusta 197 x 55,5 cm (taula esquerra) i 197 x 51 cm (taula dreta). Les dos taules juntes: 205 x 108 x 9 cm
· Procedència desconeguda. Dipòsit de la Diputació de Lleida



MLDC 4648


Parella de taules corresponents a dos carrers de retaule, on es representen l’Anunciació, a la part superior, i els sants Fabià i Sebastià, a l’inferior. Tenint en compte que l’escena de l’Anunciació s’ha de veure conjuntament, sense cap element entremig que trenqui l’escena, el conjunt podria haver estar format per un mínim de cinc carrers, i aquests dos formarien part d’una banda lateral. Probablement, el retaule hauria estat completat a la part baixa per una predel·la. La seva atribució al Mestre de Vielha es deu a les característiques línies vermelles que clouen els ulls i les dobles línies negres entre els llavis pintats per l’autor, així com altres trets compositius que entronquen amb l’obra d’autors que el van precedir, especialment Pere Garcia de Benavarri.
HTMLText_79AF7F13_2E63_A850_41B3_977B5556265E_mobile.html =


Anunciació, Sant Fabià i Sant Sebastià
Mestre de Vielha


· Finals del segle XV-inicis del segle XVI
· Pintura sobre fusta 197 x 55,5 cm (taula esquerra) i 197 x 51 cm (taula dreta). Les dos taules juntes: 205 x 108 x 9 cm
· Procedència desconeguda. Dipòsit de la Diputació de Lleida



MLDC 4648


Parella de taules corresponents a dos carrers de retaule, on es representen l’Anunciació, a la part superior, i els sants Fabià i Sebastià, a l’inferior. Tenint en compte que l’escena de l’Anunciació s’ha de veure conjuntament, sense cap element entremig que trenqui l’escena, el conjunt podria haver estar format per un mínim de cinc carrers, i aquests dos formarien part d’una banda lateral. Probablement, el retaule hauria estat completat a la part baixa per una predel·la. La seva atribució al Mestre de Vielha es deu a les característiques línies vermelles que clouen els ulls i les dobles línies negres entre els llavis pintats per l’autor, així com altres trets compositius que entronquen amb l’obra d’autors que el van precedir, especialment Pere Garcia de Benavarri.
HTMLText_655A6B8A_2EA1_A831_41C4_7D342E3DB3C5.html =


Jacent Berenguera de Montcada Pere Seguer (atribuït)


· 1341-1356
· Pedra esculpida i policromada 80 x 40 cm
· Monestir d’Avinganya (Seròs)


MLDC 3340


Es tracta de la coberta de l’ossari conjunt de Berenguera de Montcada, senyora de Seròs, i el seu marit, Bernat Jordà d’Illa. L’obra s’atribueix a Pere Seguer, i representa la dama reposant el seu cap sobre un coixí. Té els ulls tancats (és molt significatiu el detall amb què estan gravades les pestanyes i les celles) i porta els cabells deslligats. Té les mans creuades sobre la falda. El coixí, la garlanda i les vestidures alternen decoracions vegetals (amb florons) i heràldics, amb els escuts tant dels Montcada com de Bernat Jordà d'Illa
HTMLText_655A6B8A_2EA1_A831_41C4_7D342E3DB3C5_mobile.html =


Jacent Berenguera de Montcada Pere Seguer (atribuït)


· 1341-1356
· Pedra esculpida i policromada 80 x 40 cm
· Monestir d’Avinganya (Seròs)


MLDC 3340


Es tracta de la coberta de l’ossari conjunt de Berenguera de Montcada, senyora de Seròs, i el seu marit, Bernat Jordà d’Illa. L’obra s’atribueix a Pere Seguer, i representa la dama reposant el seu cap sobre un coixí. Té els ulls tancats (és molt significatiu el detall amb què estan gravades les pestanyes i les celles) i porta els cabells deslligats. Té les mans creuades sobre la falda. El coixí, la garlanda i les vestidures alternen decoracions vegetals (amb florons) i heràldics, amb els escuts tant dels Montcada com de Bernat Jordà d'Illa
HTMLText_77810A8C_2E62_6831_41C0_97D8A5006326.html =


La Mare de Déu, el Nen i Santa Anna
Francesc Solives


· (atribuït) Segona meitat del segle XV
· Pintura sobre fusta 167 x 88 cm
· Procedència desconeguda Dipòsit Joan-Artur Roura i Comas



MLDC 4646


Taula gòtica on s’hi representa santa Anna, la Verge i el Nen, situat entre la mare i l’àvia. Està nu i sosté un ocell a la mà dreta, mentre que amb l’esquerra juga amb el contingut del cistell que subjecta santa Anna. La Verge aguanta el Nen amb el braç esquerre i amb la mà dreta sosté un fil, que subjecta l’ocell.
HTMLText_7B9A4E50_2E7E_68D1_41C4_3E85B453F371.html =


Plata de reflex metàl·lic


· Segle XV
· Ceràmica de reflex metàl·lic 4 x 26,5 cm
· Manises Dipòsit del Museu del Disseny



MLDC 4602


Està decorada amb la tècnica del reflex metàl·lic que, sobre un fons vidrat blanc, contrasta motius de color daurat. En aquest cas, motius vegetals que cobreixen tota la superfície interna. Destacant sobre aquesta, hi ha decoració feta amb blau: una gran au que ocupa pràcticament tot el fons i una inscripció a sobre de l’ala de la plata.
HTMLText_61C91986_2E62_E831_41C2_1B2AB0BC2D5B.html =


Retaule de Sant Bartomeu Pere Espallargues


· Finals del segle XV
· Tremp sobre fusta 2,5 x 1,8 m
· Església de Sant Martí (Capella) Dipòsit de Tatxo Benet



MLDC 4550


És obra de Pere Espallargues, un dels pintors més rellevants de les terres de Lleida i la Franja de Ponent a les acaballes del segle XV. El retaule ha arribat als nostres dies íntegre i en un estat de conservació molt bo.
El retaule té tres carrers, predel·la i guardapols. El compartiment del carrer central mostra sant Bartomeu armat amb un coltell i subjectant la bèstia. Sobre seu hi ha un Calvari. Als carrers laterals s’hi representen la flagel·lació i martiri de Sant Bartomeu i els sants Miquel i Llúcia. La predel·la mostra sant Joan Baptista, santa Bàrbara, el Crist dels Dolors, sant Cosme i sant Damià.
HTMLText_64F9263B_2EA2_5857_41BF_95340D2F215D.html =


Sant Antoni Abat
Mestre d’Albesa


· Segona meitat del segla XIV
· Pedra esculpida i policromada 123,5 x 35,5 x 24 cm
· Procedència desconeguda. Dipòsit del Departament de Cultura


MLDC 4594


Les característiques que han permès identificar el Mestre d’Albesa (que forma part de l’escola de Lleida) com l’autor de l’obra són la posició del sant dempeus i vestint un hàbit. Vesteix una túnica que gairebé li tapa els peus del tot i que cau formant plecs rectilinis. Al bell mig hi té la creu Tau, un dels atributs habituals del sant. Damunt les espatlles porta una capa subjectada amb un fermall amb forma floral. Amb la mà esquerra sosté un llibre, i a la dreta aguanta un bàcul abacial. La imatge descansa sobre una mena de podi o plint.
HTMLText_64F9263B_2EA2_5857_41BF_95340D2F215D_mobile.html =


Sant Antoni Abat
Mestre d’Albesa


· Segona meitat del segla XIV
· Pedra esculpida i policromada 123,5 x 35,5 x 24 cm
· Procedència desconeguda. Dipòsit del Departament de Cultura


MLDC 4594


Les característiques que han permès identificar el Mestre d’Albesa (que forma part de l’escola de Lleida) com l’autor de l’obra són la posició del sant dempeus i vestint un hàbit. Vesteix una túnica que gairebé li tapa els peus del tot i que cau formant plecs rectilinis. Al bell mig hi té la creu Tau, un dels atributs habituals del sant. Damunt les espatlles porta una capa subjectada amb un fermall amb forma floral. Amb la mà esquerra sosté un llibre, i a la dreta aguanta un bàcul abacial. La imatge descansa sobre una mena de podi o plint.
HTMLText_63274010_2E62_F850_41C1_19B78C1CB199.html =


Taules del retaule de Sant Joan Baptista
Pere Garcia de Benavarri


· 1473-1482
· Pintura sobre fusta 8,5 x 6,5 m (obra sencera
· Antiga església de Sant Joan de Lleida.


Dipòsit del MNAC
MLDC 4447, 4448, 4449, 4450, 4451


Són obra de Pere Garcia de Benavarri, un dels principals pintors del Gòtic a Lleida i a la Franja.
El periple del retaule, desmuntat i remuntat al segle XVIII a la parròquia de Benavent de Segrià i finalment venut a inicis del segle XX en el mercat d’art i antiguitats, fa que l’obra es dispersés i que, malauradament, se n’hagin perdut algunes parts.
El retaule complet (que mesuraria uns 8,5 x 6,5 m) presentaria cinc carrers amb tres nivells d’alçada, amb un total de quinze compartiments al cos superior: set d’ells mostren episodis lligats al cicle de sant Joan Baptista, tres més són representacions de sants i el darrer mostra el colofó de la Passió al Gòlgota. A la part baixa devia tenir una predel·la sagrari i les corresponents portes als extrems.
Al Museu de Lleida s’hi exposen cinc de les taules procedents dels compartiments superiors: el naixement del Baptista, la inscripció del nom de sant, la decapitació de sant Joan, el baptisme de Crist i un Sant Jeroni.
HTMLText_63274010_2E62_F850_41C1_19B78C1CB199_mobile.html =


Taules del retaule de Sant Joan Baptista
Pere Garcia de Benavarri


· 1473-1482
· Pintura sobre fusta 8,5 x 6,5 m (obra sencera
· Antiga església de Sant Joan de Lleida.


Dipòsit del MNAC
MLDC 4447, 4448, 4449, 4450, 4451


Són obra de Pere Garcia de Benavarri, un dels principals pintors del Gòtic a Lleida i a la Franja.
El periple del retaule, desmuntat i remuntat al segle XVIII a la parròquia de Benavent de Segrià i finalment venut a inicis del segle XX en el mercat d’art i antiguitats, fa que l’obra es dispersés i que, malauradament, se n’hagin perdut algunes parts.
El retaule complet (que mesuraria uns 8,5 x 6,5 m) presentaria cinc carrers amb tres nivells d’alçada, amb un total de quinze compartiments al cos superior: set d’ells mostren episodis lligats al cicle de sant Joan Baptista, tres més són representacions de sants i el darrer mostra el colofó de la Passió al Gòlgota. A la part baixa devia tenir una predel·la sagrari i les corresponents portes als extrems.
Al Museu de Lleida s’hi exposen cinc de les taules procedents dels compartiments superiors: el naixement del Baptista, la inscripció del nom de sant, la decapitació de sant Joan, el baptisme de Crist i un Sant Jeroni.
HTMLText_66605C07_2EAE_683F_4192_F6DFCDB79EDA.html =


Tron prioral de Blanca d’Aragó i Anjou


· 1321-1324
· Pintura al tremp sobre fusta 211 x 124 x 89,5 cm
· Reial monestir de Santa Maria (Vilanova de Sixena)


MLDC 19


Blanca era filla del rei Jaume II d'Aragó i de Blanca de Nàpols; malgrat que al seu naixement s’havia negociat el seu possible casament amb Lluís I de Navarra (que l’hagués acabat convertint en reina de França), amb 5 anys la van enclaustrar i pocs anys més tard va prendre els hàbits dels hospitalers. Blanca es va educar al monestir de Sixena i va arribar a ostentar-ne el càrrec superior, el de priora, entre 1321 i 1348.
El seu poder es materialitzen en aquest tron. Estava situat al cor de l’església i, malgrat ser de línies simples i sòbries (més a to amb els trons del romànic que no amb els del gòtic), les pintures que el guarneixen hi representen la seva heràldica personal i, simbòlicament, la maternitat i a la saviesa. Les figures triades per a fer-ho (estilísticament pertanyents al segon gòtic lineal), són sants mendicants i tres religioses en processó entre les quals destaca la priora. Al revers de la cadira s’hi representa la Mare de Déu de la Llet flanquejada per dos àngels.
HTMLText_66605C07_2EAE_683F_4192_F6DFCDB79EDA_mobile.html =


Tron prioral de Blanca d’Aragó i Anjou


· 1321-1324
· Pintura al tremp sobre fusta 211 x 124 x 89,5 cm
· Reial monestir de Santa Maria (Vilanova de Sixena)


MLDC 19


Blanca era filla del rei Jaume II d'Aragó i de Blanca de Nàpols; malgrat que al seu naixement s’havia negociat el seu possible casament amb Lluís I de Navarra (que l’hagués acabat convertint en reina de França), amb 5 anys la van enclaustrar i pocs anys més tard va prendre els hàbits dels hospitalers. Blanca es va educar al monestir de Sixena i va arribar a ostentar-ne el càrrec superior, el de priora, entre 1321 i 1348.
El seu poder es materialitzen en aquest tron. Estava situat al cor de l’església i, malgrat ser de línies simples i sòbries (més a to amb els trons del romànic que no amb els del gòtic), les pintures que el guarneixen hi representen la seva heràldica personal i, simbòlicament, la maternitat i a la saviesa. Les figures triades per a fer-ho (estilísticament pertanyents al segon gòtic lineal), són sants mendicants i tres religioses en processó entre les quals destaca la priora. Al revers de la cadira s’hi representa la Mare de Déu de la Llet flanquejada per dos àngels.
HTMLText_77810A8C_2E62_6831_41C0_97D8A5006326_mobile.html =


La Mare de Déu, el Nen i Santa Anna
Francesc Solives


· (atribuït) Segona meitat del segle XV
· Pintura sobre fusta 167 x 88 cm
· Procedència desconeguda Dipòsit Joan-Artur Roura i Comas



MLDC 4646


Taula gòtica on s’hi representa santa Anna, la Verge i el Nen, situat entre la mare i l’àvia. Està nu i sosté un ocell a la mà dreta, mentre que amb l’esquerra juga amb el contingut del cistell que subjecta santa Anna. La Verge aguanta el Nen amb el braç esquerre i amb la mà dreta sosté un fil, que subjecta l’ocell.
HTMLText_6F50B470_32A4_7198_41C0_E6E27157AF2F_mobile.html =


Mare de Déu Assumpta Francesc Santacruz II


· 1679-1680
· Fusta tallada i policromada 180 x 86 x 80 cm
· Església de l’Assumpció (Torres de Segre)


MLDC 379


Imatge de l’Assumpta procedent l’església de l’Assumpció (Torres de Segre), on ocupava el lloc principal del retaule major. La documentació escrita de l’encàrrec ha permès identificar-ne l’autor, Francesc Santacruz II, amb taller a Barcelona.
L’escultura segueix la tipologia habitual en l’escultura catalana del Barroc, on es presenta l’Assumpta amb els braços oberts i aixecant la mirada cap a la Glòria, amb dos àngels acompanyant-la en la seva ascensió al cel.
Al Museu de Lleida es conserva també el sagrari que formava part del mateix retaule.
HTMLText_6B558C4F_32A4_3188_4192_072FAAB3F8FF_mobile.html =


Martiri de Sant Andreu Claude Vignon


· 1623
· Oli sobre llenç 138 x 191 cm
· Catedral Nova (Lleida)


MLDC 215


S’hi representa el sant essent clavat en la creu en aspa, forma que es trasllada a la composició mitjançant el cos creuat de qui martelleja els claus.
És obra del pintor i gravador francès Claude Vignon, que l’any 1623 era a Barcelona i va fer un gravat idèntic (que es conserva al Prado), el que ha permès identificar l’autor del quadre i datar-lo.
HTMLText_5332FCB0_32A4_1298_41AF_DB3021C4254B.html =


Braç reliquiari de sant Valeri Alberto Portella


· Entorn a 1649
· Argent, pigments i bronze 84, 5 x 38, 5 x 36, 5 cm
· Catedral Nova (Lleida) / Catedral de Roda d’Isàvena


MLDC 2055


D’una peanya de fusta parteixen les làmines de plata que donen forma a la màniga, amb plecs. Una mà de bronze policromada que fa el gest de beneir remata la peça; al dit índex hi ha un anell amb una pedra. Les relíquies es mostren a través d’una petita finestra.


Les relíquies de sant Valeri es van traslladar d’Estada (Osca) a Sant Vicenç de Roda d’Isàvena l’any 1050, en temps del bisbe Arnulf. Al segle XII, el desplaçament de la seu de la diòcesi de Roda a Lleida van fer que el reliquiari també s’hi traslladés.
HTMLText_6D0A7AB4_32AC_1698_41B7_FCEB02179FAB.html =


Bust de sant Valeri


· Entorn a 1600
· Argent incís, repussat i sobredaurat, amb parts de fosa 86 × 64 × 48 cm
· Catedral Nova (Lleida) / Catedral de Roda d’Isàvena


MLDC 2058


Bust de Sant Valeri del fons de la Catedral nova (Lleida), procedent al seu torn de la Catedral de Roda d’Isàvena. Representa el sant amb barba i amb la indumentària pròpia de bisbe: alba, capa pluvial i mitra.
El tors i la mitra estan fets amb làmines de plata repussades i burinades per donar volum a l’obra. La decoració vegetal cisellada guarneix els teixits. La decoració es completa amb detalls sobredaurats i amb vidres tallats i engalzats que imiten pedres precioses. En canvi, el cap és una peça feta amb tècnica de fosa, amb el rostre policromat i amb cabells i barba sobredaurats.
Diversos elements metàl·lics (tat interiors com exteriors) subjecten i uneixen les tres peces. No hi ha cap marca de punxó d’orfebre, fet que dificulta l’atribució d’autor.
HTMLText_6D0A7AB4_32AC_1698_41B7_FCEB02179FAB_mobile.html =


Bust de sant Valeri


· Entorn a 1600
· Argent incís, repussat i sobredaurat, amb parts de fosa 86 × 64 × 48 cm
· Catedral Nova (Lleida) / Catedral de Roda d’Isàvena


MLDC 2058


Bust de Sant Valeri del fons de la Catedral nova (Lleida), procedent al seu torn de la Catedral de Roda d’Isàvena. Representa el sant amb barba i amb la indumentària pròpia de bisbe: alba, capa pluvial i mitra.
El tors i la mitra estan fets amb làmines de plata repussades i burinades per donar volum a l’obra. La decoració vegetal cisellada guarneix els teixits. La decoració es completa amb detalls sobredaurats i amb vidres tallats i engalzats que imiten pedres precioses. En canvi, el cap és una peça feta amb tècnica de fosa, amb el rostre policromat i amb cabells i barba sobredaurats.
Diversos elements metàl·lics (tat interiors com exteriors) subjecten i uneixen les tres peces. No hi ha cap marca de punxó d’orfebre, fet que dificulta l’atribució d’autor.
HTMLText_AF02E0EC_32E4_3289_41C7_E56B2B54907C.html =


Conjunt de ceràmica de Bellpuig


· Segles XVII-XIX
· Església de Sant Nicolau (Bellpuig)
· Dipòsit de l’Ajuntament de Bellpuig i del Bisbat de Solsona


MLDC


Entre el segle XVII i el segle XIX, a Bellpuig es va seguir el costum de llençar dins la sitja de l’església els plats que havien servit per administrar l’extremunció als malalts, a mode d’ofrena o exvot. Unes obres dutes a terme l’any 1969 van descobrir la sitja, al 1998-1999 s’hi va fer una excavació arqueològica. En total, s’hi han recuperat 1700 plats sencers de ceràmica. El conjunt, en un estat de conservació extraordinari, permet seguir l’evolució dels plats i les seves decoracions al llarg de 3 segles, així com identificar diversos centres productors (tallers catalans, aragonesos i valencians, entre d’altres).
HTMLText_AF02E0EC_32E4_3289_41C7_E56B2B54907C_mobile.html =


Conjunt de ceràmica de Bellpuig


· Segles XVII-XIX
· Església de Sant Nicolau (Bellpuig)
· Dipòsit de l’Ajuntament de Bellpuig i del Bisbat de Solsona


MLDC


Entre el segle XVII i el segle XIX, a Bellpuig es va seguir el costum de llençar dins la sitja de l’església els plats que havien servit per administrar l’extremunció als malalts, a mode d’ofrena o exvot. Unes obres dutes a terme l’any 1969 van descobrir la sitja, al 1998-1999 s’hi va fer una excavació arqueològica. En total, s’hi han recuperat 1700 plats sencers de ceràmica. El conjunt, en un estat de conservació extraordinari, permet seguir l’evolució dels plats i les seves decoracions al llarg de 3 segles, així com identificar diversos centres productors (tallers catalans, aragonesos i valencians, entre d’altres).
HTMLText_5C1DFE86_32E4_1178_41C1_C9C75363A06B.html =


Conjunt de ceràmica lleidatana


· Segle XVII
· Pisa vidrada amb decoració blava o policroma
· Dipòsit de la Generalitat de Catalunya


MLDC


Col·lecció de 24 peces de pisa lleidatana del segle XVII, adquirides el 2017 pel Departament de Cultura. Es tracta de ceràmica vidrada produïda per tallers de la ciutat i de diverses tipologies. Inclou pots d’apotecari de pisa blava, una plata de pisa blava, un pot d’apotecari policrom, fruiteres o sotacopes policromes, plats petits policroms, plates policromes i un bací de barber policrom.
La col·lecció, de gran qualitat i raresa,fou adquirida el 2016 pel Departament de Cultura per a formar part de la Col·lecció Nacional de la Generalitat de Catalunya i dipositada al Museu de Lleida.
HTMLText_5C1DFE86_32E4_1178_41C1_C9C75363A06B_mobile.html =


Conjunt de ceràmica lleidatana


· Segle XVII
· Pisa vidrada amb decoració blava o policroma
· Dipòsit de la Generalitat de Catalunya


MLDC


Col·lecció de 24 peces de pisa lleidatana del segle XVII, adquirides el 2017 pel Departament de Cultura. Es tracta de ceràmica vidrada produïda per tallers de la ciutat i de diverses tipologies. Inclou pots d’apotecari de pisa blava, una plata de pisa blava, un pot d’apotecari policrom, fruiteres o sotacopes policromes, plats petits policroms, plates policromes i un bací de barber policrom.
La col·lecció, de gran qualitat i raresa,fou adquirida el 2016 pel Departament de Cultura per a formar part de la Col·lecció Nacional de la Generalitat de Catalunya i dipositada al Museu de Lleida.
HTMLText_66E539FE_325C_1288_41C0_7AFF831D869B.html =


Creu processional


· Finals del segle XVI-inicis del XVII
· Argent i metall sobredaurat, repussat i cisellat, amb aplics de fosa 78 x 39 x 2,5 cm
· Seu Vella (Lleida)



MLDC 680


La seva estructura, formada a partir de dues tiges on s’inseriren diverses peces geomètriques per formar els braços (finalment subjectats per unes peces enroscades), resulta molt particular en comparació a les seves coetànies.
La decoració combina elements vegetals (generalment repussats o cisellats) amb aplics figurats de sants i altres personatges fets de fosa. Hi apareixen els escuts de Lleida i de Roda d’Isàvena, possiblement vinculats amb la naturalesa de l’encàrrec.
HTMLText_7DCF82EB_326C_3688_41BC_97C0FDFF73E0.html =


Epifania Damiàm Forment


· (atribuït) 1525-1530
· Alabastre aragonès policromat 30 x 35 x 7 cm
· Església de Sant Joan (Lleida)



MLDC 486


Fragment d’alabastre policromat procedent de l’església de Sant Joan (Lleida). Per referències antigues a les mides de la peça, se sap que ha estat retallada, cosa que explicaria per què hi ha representat tan sols un dels tres Reis d’Orient. És probable que provingui de l’antiga església de Sant Joan, de Lleida, possiblement d’un altaret que hi havia dedicat a l’Epifania.
La part que en resta, per l’excel·lent qualitat i composició s’ha atribuït a Damià Forment (o als seus seguidors), la presència del qual a Lleida està documentada entre 1525 i 1530.
HTMLText_7DCF82EB_326C_3688_41BC_97C0FDFF73E0_mobile.html =


Epifania Damiàm Forment


· (atribuït) 1525-1530
· Alabastre aragonès policromat 30 x 35 x 7 cm
· Església de Sant Joan (Lleida)



MLDC 486


Fragment d’alabastre policromat procedent de l’església de Sant Joan (Lleida). Per referències antigues a les mides de la peça, se sap que ha estat retallada, cosa que explicaria per què hi ha representat tan sols un dels tres Reis d’Orient. És probable que provingui de l’antiga església de Sant Joan, de Lleida, possiblement d’un altaret que hi havia dedicat a l’Epifania.
La part que en resta, per l’excel·lent qualitat i composició s’ha atribuït a Damià Forment (o als seus seguidors), la presència del qual a Lleida està documentada entre 1525 i 1530.
HTMLText_64C98261_32A4_31BB_41B3_F202FB491C51.html =


Jesús entre els doctors Roderic de Saxònia


· 1514-1519
· Tremp, oli i daurat sobre fusta 173, 3 X 130, 2 cm
· Reial monestir de Santa Maria (Vilanova de Sixena)
Dipòsit del MNAC


MLDC 4544


Taula amb l’escena “Jesús entre els doctors de la Llei” procedent del reial monestir de Santa Maria (Vilanova de Sixena). Formava part del retaule major de l’església del monestir, del qual el Museu de Lleida exposa quatre taules més: Sant Agustí, Sant Ambrós, Sant Pere i Sant Pau.
Aquest retaule, pintat durant el primer terç del segle XVI, havia estat format per unes trenta-vuit taules, i és una de les obres més ambicioses del Renaixement a la Corona d’Aragó. L’anomenat Mestre de Sixena, autor del conjunt, segueix sent un pintor anònim, del qual es desconeix si era hispà o forà.
HTMLText_64C98261_32A4_31BB_41B3_F202FB491C51_mobile.html =


Jesús entre els doctors Roderic de Saxònia


· 1514-1519
· Tremp, oli i daurat sobre fusta 173, 3 X 130, 2 cm
· Reial monestir de Santa Maria (Vilanova de Sixena)
Dipòsit del MNAC


MLDC 4544


Taula amb l’escena “Jesús entre els doctors de la Llei” procedent del reial monestir de Santa Maria (Vilanova de Sixena). Formava part del retaule major de l’església del monestir, del qual el Museu de Lleida exposa quatre taules més: Sant Agustí, Sant Ambrós, Sant Pere i Sant Pau.
Aquest retaule, pintat durant el primer terç del segle XVI, havia estat format per unes trenta-vuit taules, i és una de les obres més ambicioses del Renaixement a la Corona d’Aragó. L’anomenat Mestre de Sixena, autor del conjunt, segueix sent un pintor anònim, del qual es desconeix si era hispà o forà.
HTMLText_7C0AC9F7_3264_1298_41BC_D7D91B7E90DB.html =


Llibre de cor Antoni Crispí


· 1536
· Cuir, paper i pergamí enquadernat 42 x 32 x 4 cm
· Seu Vella (Lleida)



MLDC 1517


És obra d’Antoni Crispí, que treballà a Lleida almenys entre 1530 i 1536 en la confecció de llibres de cor i missals i també en el llibre de La preciosa.
L’enquadernació del còdex és en pell sobre ànima de fusta, amb ornaments geomètrics estampats sobre la pell. Té reforços metàl·lics en la part superior i inferior d'ambdues cares. Dos fermalls permeten tancar el llibre. Als dos fulls de guarda de paper a l’inici del volum s’hi sumen 79 folis de pergamí i quatre fulls de guarda al final. Els fulls estan numerats amb xifres àrabs, i 24 rúbriques (en cal·ligrafia gòtica librària en negre) indiquen el temps litúrgic en què cal cantar-les
Cada plana té sis pentagrames, amb les línies vermelles i les notes musicals quadrades en negre.
Les 114 inicials estan ornamentades, fent servir una base de tinta negra i tocs policroms amb el predomini del verd, del lila i del groc. L’ús del daurat és molt discret. S’hi representen, sovint, mascarons en perfil. Aquests elements ornamentals són afins al Renaixement, però amb una lleugera reminiscència medieval tardana.
HTMLText_7C0AC9F7_3264_1298_41BC_D7D91B7E90DB_mobile.html =


Llibre de cor Antoni Crispí


· 1536
· Cuir, paper i pergamí enquadernat 42 x 32 x 4 cm
· Seu Vella (Lleida)



MLDC 1517


És obra d’Antoni Crispí, que treballà a Lleida almenys entre 1530 i 1536 en la confecció de llibres de cor i missals i també en el llibre de La preciosa.
L’enquadernació del còdex és en pell sobre ànima de fusta, amb ornaments geomètrics estampats sobre la pell. Té reforços metàl·lics en la part superior i inferior d'ambdues cares. Dos fermalls permeten tancar el llibre. Als dos fulls de guarda de paper a l’inici del volum s’hi sumen 79 folis de pergamí i quatre fulls de guarda al final. Els fulls estan numerats amb xifres àrabs, i 24 rúbriques (en cal·ligrafia gòtica librària en negre) indiquen el temps litúrgic en què cal cantar-les
Cada plana té sis pentagrames, amb les línies vermelles i les notes musicals quadrades en negre.
Les 114 inicials estan ornamentades, fent servir una base de tinta negra i tocs policroms amb el predomini del verd, del lila i del groc. L’ús del daurat és molt discret. S’hi representen, sovint, mascarons en perfil. Aquests elements ornamentals són afins al Renaixement, però amb una lleugera reminiscència medieval tardana.
HTMLText_6EACE0B2_32BC_3298_4182_CED87C7829F7.html =


Madonna della Tenda Infant Gabriel de Borbó


· 1775-1785
· Pintura sobre tela 85 x 70 cm
· Catedral Nova (Lleida)


MLDC 2028


Còpia de la Madonna della Tenda de Rafael executada per l’infant Gabriel de Borbó, fill del rei Carles III. L’infant, amb sensibilitat i formació artística, va copiar diverses obres mestres que tenia al seu abast (aquesta, per exemple, en aquella època es trobava a El Escorial). De manera especial, experimentava amb la tècnica de la «borra de paño», consistent en omplir amb fins pèls de llana tenyits un espai prèviament pintat sobre llenç, i que donava com a resultat un acabat final semblant al dels tapissos, com es pot apreciar en aquest quadre. S’hi representa la Mare de Déu abraçant el Nen, sota la mirada de sant Joan Baptista o sant Joanet.
L’any 1791, pocs anys després de la mort prematura de l’infant Gabriel, es va fer una subhasta pública de part dels seus béns, a la que va concórrer el Capítol de la Catedral de Lleida, que va comprar aquesta pintura i quatre més per embellir la nova catedral lleidatana.
HTMLText_6EACE0B2_32BC_3298_4182_CED87C7829F7_mobile.html =


Madonna della Tenda Infant Gabriel de Borbó


· 1775-1785
· Pintura sobre tela 85 x 70 cm
· Catedral Nova (Lleida)


MLDC 2028


Còpia de la Madonna della Tenda de Rafael executada per l’infant Gabriel de Borbó, fill del rei Carles III. L’infant, amb sensibilitat i formació artística, va copiar diverses obres mestres que tenia al seu abast (aquesta, per exemple, en aquella època es trobava a El Escorial). De manera especial, experimentava amb la tècnica de la «borra de paño», consistent en omplir amb fins pèls de llana tenyits un espai prèviament pintat sobre llenç, i que donava com a resultat un acabat final semblant al dels tapissos, com es pot apreciar en aquest quadre. S’hi representa la Mare de Déu abraçant el Nen, sota la mirada de sant Joan Baptista o sant Joanet.
L’any 1791, pocs anys després de la mort prematura de l’infant Gabriel, es va fer una subhasta pública de part dels seus béns, a la que va concórrer el Capítol de la Catedral de Lleida, que va comprar aquesta pintura i quatre més per embellir la nova catedral lleidatana.
HTMLText_5B1BB7B3_32EC_1E98_41B3_76E17F70F19B.html =


Maqueta de la Catedral Nova de Lleida Pau Borràs


· 1762
· Fusta 57 x 119 x 195 cm
· Catedral Nova (Lleida) Dipòsit del Capítol de la Catedral de Lleida


MLDC 2000


L’any 1762, l’enginyer militar Pedro Zermeño, arquitecte del projecte de la catedral, va contractar com a mestre a peu d’obra a Pau Borràs, i li va encarregar que fes la maqueta seguint el seu projecte fet el 1760.


L’any 1761 s’havia posat la primera pedra del temple, i la maqueta havia de servir com a referència durant els anys que havien de durar les obres. No obstant, durant l’execució de les tasques de construcció, dirigides per Francesco Sabatini i Josep Prat, s’introduïren significatives modificacions i es tergiversà la idea primitiva del projecte original. Així doncs, aquesta maqueta és un valuós document per visualitzar el que havia de ser el projecte inicial, que difereix de l’edifici que podem contemplar en l’actualitat.
HTMLText_6F50B470_32A4_7198_41C0_E6E27157AF2F.html =


Mare de Déu Assumpta Francesc Santacruz II


· 1679-1680
· Fusta tallada i policromada 180 x 86 x 80 cm
· Església de l’Assumpció (Torres de Segre)


MLDC 379


Imatge de l’Assumpta procedent l’església de l’Assumpció (Torres de Segre), on ocupava el lloc principal del retaule major. La documentació escrita de l’encàrrec ha permès identificar-ne l’autor, Francesc Santacruz II, amb taller a Barcelona.
L’escultura segueix la tipologia habitual en l’escultura catalana del Barroc, on es presenta l’Assumpta amb els braços oberts i aixecant la mirada cap a la Glòria, amb dos àngels acompanyant-la en la seva ascensió al cel.
Al Museu de Lleida es conserva també el sagrari que formava part del mateix retaule.
HTMLText_6B558C4F_32A4_3188_4192_072FAAB3F8FF.html =


Martiri de Sant Andreu Claude Vignon


· 1623
· Oli sobre llenç 138 x 191 cm
· Catedral Nova (Lleida)


MLDC 215


S’hi representa el sant essent clavat en la creu en aspa, forma que es trasllada a la composició mitjançant el cos creuat de qui martelleja els claus.
És obra del pintor i gravador francès Claude Vignon, que l’any 1623 era a Barcelona i va fer un gravat idèntic (que es conserva al Prado), el que ha permès identificar l’autor del quadre i datar-lo.
HTMLText_6AABE423_32AC_11B8_4198_64EA49B55821.html =


Ocultació


· Finals del segle XVI-inicis del XVII
· Diversos materials
· Carrer Nou, 21 (Seròs)


MLDC 3332


Conjunt de materials procedents d’una ocultació al carrer Nou, 21 de Seròs. L’enderrocament de la casa l’any 1985 va permetre trobar 30 objectes que havien estat amagats dins d’una paret 400 anys enrere. El context és ben conegut: la constant pressió sobre la població morisca (musulmans forçats a convertir-se al cristianisme) que va acabar amb la seva expulsió definitiva a inicis del segle XVII. A Seròs, com a la resta del Baix Segre, la població morisca era majoritària, i l’expulsió va ser un trasbals per al territori.
Les persones que habitaven aquesta casa, patint per les represàlies si es descobria que encara professaven l’Islam, van amagar un devocionari morisc escrit en àrab; un talismà o hirz, una preguera i un alfabet (tots en àrab), que anirien plegats dins de bosses (que es duien penjades al coll), amb funció protectora; diversos fragments de correspondència i documents; dues bosses petites fetes de cànem (una per protegir el llibre d’oracions, l’altra per contenir el talismà, la preguera i l’alfabet, i anar penjat al coll); un embull de lli, eina amb la qual s’aplicava els olis al cos dels nens amb una funció protectora; i una gerra de ceràmica vidrada, que hauria contingut olis.
HTMLText_6AABE423_32AC_11B8_4198_64EA49B55821_mobile.html =


Ocultació


· Finals del segle XVI-inicis del XVII
· Diversos materials
· Carrer Nou, 21 (Seròs)


MLDC 3332


Conjunt de materials procedents d’una ocultació al carrer Nou, 21 de Seròs. L’enderrocament de la casa l’any 1985 va permetre trobar 30 objectes que havien estat amagats dins d’una paret 400 anys enrere. El context és ben conegut: la constant pressió sobre la població morisca (musulmans forçats a convertir-se al cristianisme) que va acabar amb la seva expulsió definitiva a inicis del segle XVII. A Seròs, com a la resta del Baix Segre, la població morisca era majoritària, i l’expulsió va ser un trasbals per al territori.
Les persones que habitaven aquesta casa, patint per les represàlies si es descobria que encara professaven l’Islam, van amagar un devocionari morisc escrit en àrab; un talismà o hirz, una preguera i un alfabet (tots en àrab), que anirien plegats dins de bosses (que es duien penjades al coll), amb funció protectora; diversos fragments de correspondència i documents; dues bosses petites fetes de cànem (una per protegir el llibre d’oracions, l’altra per contenir el talismà, la preguera i l’alfabet, i anar penjat al coll); un embull de lli, eina amb la qual s’aplicava els olis al cos dels nens amb una funció protectora; i una gerra de ceràmica vidrada, que hauria contingut olis.
HTMLText_51173F37_32A4_2F98_41C0_012B2EF2B54A.html =


Pan i Dafnis Joan Adán


· 1812
· Bronze fos 58 x 35 x 38 cm
· Dipòsit Generalitat de Catalunya


MLDC 2700


Hi veiem Pan, déu grec del món silvestre i pastoril, que ensenya el petit Dafnis a tocar la siringa (també anomenada flauta de Pan).
L’obra està signada i datada: l’autor fou Joan Adán i la va fer a Madrid l’any 1812, ja en la seva etapa final. Adán, que completar part de la seva formació a Roma, coneixia bé la mitologia clàssica i les seves representacions. L’any 1774 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles arts de San Fernando, i l’any 1814 en va esdevenir el director.
HTMLText_51173F37_32A4_2F98_41C0_012B2EF2B54A_mobile.html =


Pan i Dafnis Joan Adán


· 1812
· Bronze fos 58 x 35 x 38 cm
· Dipòsit Generalitat de Catalunya


MLDC 2700


Hi veiem Pan, déu grec del món silvestre i pastoril, que ensenya el petit Dafnis a tocar la siringa (també anomenada flauta de Pan).
L’obra està signada i datada: l’autor fou Joan Adán i la va fer a Madrid l’any 1812, ja en la seva etapa final. Adán, que completar part de la seva formació a Roma, coneixia bé la mitologia clàssica i les seves representacions. L’any 1774 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles arts de San Fernando, i l’any 1814 en va esdevenir el director.
HTMLText_635FEAA4_3264_16B8_41C8_24167F52C7B5.html =


Rei David Pere Nune


· 1522
· Tremp i oli sobre taula entelada 106,5 x 86 cm
· Parròquia de la Transfiguració (Castelldans)



MLDC 52


En aquesta taula s’hi representa el rei David, coronat i clarament identificable pel text que apareix sobre la seva màniga dreta ([DA]VIT) i pel salm que apareix citat al filacteri que sosté.
S’atribueix a Pere Nunyes, però es desconeix en quines condicions l’obra va arribar a Castelldans. Una hipòtesi assenyala a que hauria format part d’un retaule de la Seu Vella desmuntat a finals del XVIII, que inicialment s’hauria traslladat i remuntat a la parròquia de Sant Andreu i que en un segon trasllat a Castelldans ja no s’hauria tornat a muntar de forma íntegra.
HTMLText_635FEAA4_3264_16B8_41C8_24167F52C7B5_mobile.html =


Rei David Pere Nune


· 1522
· Tremp i oli sobre taula entelada 106,5 x 86 cm
· Parròquia de la Transfiguració (Castelldans)



MLDC 52


En aquesta taula s’hi representa el rei David, coronat i clarament identificable pel text que apareix sobre la seva màniga dreta ([DA]VIT) i pel salm que apareix citat al filacteri que sosté.
S’atribueix a Pere Nunyes, però es desconeix en quines condicions l’obra va arribar a Castelldans. Una hipòtesi assenyala a que hauria format part d’un retaule de la Seu Vella desmuntat a finals del XVIII, que inicialment s’hauria traslladat i remuntat a la parròquia de Sant Andreu i que en un segon trasllat a Castelldans ja no s’hauria tornat a muntar de forma íntegra.
HTMLText_5715D789_32DC_1E88_41B6_692B7ECFF6F0.html =


Sant Anastasi Joan Adán


· 1776-1792
· Fusta tallada i policromada 106 x 65 x 13 cm
· Catedral nova (Lleida)


MLDC 305


Escultura en fusta policromada que representa en relleu la figura de sant Anastasi. Hi apareix vestit com un oficial romà: amb armadura, casc, vara, espasa i la palma amb que fou martiritzat. El relleu està inscrit en una fornícula perfilada amb un marc daurat fet amb un feix de vares lligades amb una cinta en espiral, coronades, als carcanyols, per querubins que sostenen festons.
L’obra s’atribueix a Joan Adán, escultor aragonès que es convertí en un dels màxims exponents de l’escultura neoclàssica durant la segona meitat del segle XVIII. Entre el 1776 i el 1782 va residir a Lleida, on va realitzar per al bisbat 17 retaules, 52 estàtues i 17 medalles. La destinació d’aquestes obres va ser majoritàriament la Catedral Nova, el Palau Episcopal i el convent de Sant Francesc, i no se sap amb certesa quina va ser la ubicació d’aquest Sant Anastasi.
HTMLText_5715D789_32DC_1E88_41B6_692B7ECFF6F0_mobile.html =


Sant Anastasi Joan Adán


· 1776-1792
· Fusta tallada i policromada 106 x 65 x 13 cm
· Catedral nova (Lleida)


MLDC 305


Escultura en fusta policromada que representa en relleu la figura de sant Anastasi. Hi apareix vestit com un oficial romà: amb armadura, casc, vara, espasa i la palma amb que fou martiritzat. El relleu està inscrit en una fornícula perfilada amb un marc daurat fet amb un feix de vares lligades amb una cinta en espiral, coronades, als carcanyols, per querubins que sostenen festons.
L’obra s’atribueix a Joan Adán, escultor aragonès que es convertí en un dels màxims exponents de l’escultura neoclàssica durant la segona meitat del segle XVIII. Entre el 1776 i el 1782 va residir a Lleida, on va realitzar per al bisbat 17 retaules, 52 estàtues i 17 medalles. La destinació d’aquestes obres va ser majoritàriament la Catedral Nova, el Palau Episcopal i el convent de Sant Francesc, i no se sap amb certesa quina va ser la ubicació d’aquest Sant Anastasi.
HTMLText_552E170F_32E4_1F88_41B2_F2AC3CADF7DF.html =


Sant Jordi eqüestre
Joan Adán


· (atribuït) Entre 1765 i 1774 ?
· Bronze fos i daurat 39 x 30 x 17 cm
· Catedral nova (Lleida)


MLDC 1875


L’anatomia del cavall és destacable, i tant la crinera com el drapeig de la vestimenta del sant donen moviment al conjunt.
S’han proposar diverses autoria per a aquesta obra. Una opció consistent la situa en l’àmbit del taller de l’italià Filippo della Valle. Elguns trets (com la cara i les ninetes de Sant Jordi) tenen paral·lels en altres obres seves. Altres detalls, en canvi, fan pensar que hi podria haver la mà d’un altre membre del seu taller. L’escultor aragonès Joan Adán, deixeble i gendre de della Valle en seria un bon candidat ja que, a més, rere la seva tornada de Roma va residir a Lleida treballant per al bisbat, el que podria explicar l’arribada de la peça a la col·lecció diocesana.
HTMLText_552E170F_32E4_1F88_41B2_F2AC3CADF7DF_mobile.html =


Sant Jordi eqüestre
Joan Adán


· (atribuït) Entre 1765 i 1774 ?
· Bronze fos i daurat 39 x 30 x 17 cm
· Catedral nova (Lleida)


MLDC 1875


L’anatomia del cavall és destacable, i tant la crinera com el drapeig de la vestimenta del sant donen moviment al conjunt.
S’han proposar diverses autoria per a aquesta obra. Una opció consistent la situa en l’àmbit del taller de l’italià Filippo della Valle. Elguns trets (com la cara i les ninetes de Sant Jordi) tenen paral·lels en altres obres seves. Altres detalls, en canvi, fan pensar que hi podria haver la mà d’un altre membre del seu taller. L’escultor aragonès Joan Adán, deixeble i gendre de della Valle en seria un bon candidat ja que, a més, rere la seva tornada de Roma va residir a Lleida treballant per al bisbat, el que podria explicar l’arribada de la peça a la col·lecció diocesana.
HTMLText_7E9D4252_3264_F198_41BE_FDCD90CBF4D3.html =


Tern del papa Calixt III


· Mitjan segle XV
· Teixit de seda, fil d’or i argent i afegits (brocats, vellut...)
· Església de Sant Joan de Lleida



MLDC 186, 976, 1226, 1287, 1476, 1554, 1555, 1556, 1557, 1558, 1863, 2736, 3616


Un tern és el conjunt d’ornaments propis del celebrant de la missa, el diaca i el sotsdiaca. Aquest és considerat una donació feta pel papa Calixt III, el primer papa dels Borja, que s’havia format a l’Estudi General de Lleida.
El conjunt es conserva pràcticament sencer, amb una casulla, dues dalmàtiques, una sumptuosa capa pluvial amb el seu capelló, dos collarins, estola, sobrecalze, maniple i bossa de corporals. Es tracta de peces d’una gran qualitat tant pels materials emprats com per la riquesa decorativa: hi destaquen els fils d’or i argent brodats amb la tècnica italiana de l’alluciolato. Es tracta de l’obra d’un taller italià, probablement romà.
HTMLText_7E9D4252_3264_F198_41BE_FDCD90CBF4D3_mobile.html =


Tern del papa Calixt III


· Mitjan segle XV
· Teixit de seda, fil d’or i argent i afegits (brocats, vellut...)
· Església de Sant Joan de Lleida



MLDC 186, 976, 1226, 1287, 1476, 1554, 1555, 1556, 1557, 1558, 1863, 2736, 3616


Un tern és el conjunt d’ornaments propis del celebrant de la missa, el diaca i el sotsdiaca. Aquest és considerat una donació feta pel papa Calixt III, el primer papa dels Borja, que s’havia format a l’Estudi General de Lleida.
El conjunt es conserva pràcticament sencer, amb una casulla, dues dalmàtiques, una sumptuosa capa pluvial amb el seu capelló, dos collarins, estola, sobrecalze, maniple i bossa de corporals. Es tracta de peces d’una gran qualitat tant pels materials emprats com per la riquesa decorativa: hi destaquen els fils d’or i argent brodats amb la tècnica italiana de l’alluciolato. Es tracta de l’obra d’un taller italià, probablement romà.
HTMLText_7E1ADFA6_2E61_A871_41B1_500237A940B1.html =


Creu processional


· 1360-1380
· Argent blanc sobredaurat, repussat i cisellat 52 x 37 x 2,3 cm
· Església de Santa Maria (Vilosell), possiblemen



MLDC 684


Va ser fabricada a l’obrador de Barcelona, com prova el punxó +BA /RCK estampat.
La peça està feta partint d’una ànima de fusta a la qual s’hi van anar clavetejant diverses làmines de plata prèviament repussades i cisellades; finalment, es daurà.
El perfil de la creu és flordelisat, amb decoració de fulles de roure i glans. En ambdós costats hi ha plaquetes que representen escenes bíbliques (la resurrecció de Llàtzer, la mare de Déu i Sant Joan i el Sant Sopar) i imatges simbòliques, com un pelicà que alimenta els seus polls en al·lusió a la redempció de la humanitat gràcies al sacrifici de Crist.
HTMLText_7DFFCC9B_2E66_A850_41C3_D90F6AEF34D3.html =


Plata de pisa vidrada amb decoració en verd i manganès


· 1370-1400
· Pisa vidrada amb decoració en verd i manganès
12 x 35 cm
· Carrer Blondel (Lleida) Dipòsit de l’Arxiu Arqueològic de Lleida



MLDC 4617


Plata procedent d’una intervenció arqueològica al carrer Blondel (Lleida). Es tracta d’una pisa (ceràmica feta amb argiles clares, d’acabat porós) amb vidrat de color blanc. Té una decoració figurada, en la qual les figures estan traçades amb manganès i alguns elements estan farcits en verd. S’hi representa una escena cortesana, en la qual tres personatges (un home coronat i dues dones observen uns caragols que agafen amb les mans.
HTMLText_5332FCB0_32A4_1298_41AF_DB3021C4254B_mobile.html =


Braç reliquiari de sant Valeri Alberto Portella


· Entorn a 1649
· Argent, pigments i bronze 84, 5 x 38, 5 x 36, 5 cm
· Catedral Nova (Lleida) / Catedral de Roda d’Isàvena


MLDC 2055


D’una peanya de fusta parteixen les làmines de plata que donen forma a la màniga, amb plecs. Una mà de bronze policromada que fa el gest de beneir remata la peça; al dit índex hi ha un anell amb una pedra. Les relíquies es mostren a través d’una petita finestra.


Les relíquies de sant Valeri es van traslladar d’Estada (Osca) a Sant Vicenç de Roda d’Isàvena l’any 1050, en temps del bisbe Arnulf. Al segle XII, el desplaçament de la seu de la diòcesi de Roda a Lleida van fer que el reliquiari també s’hi traslladés.
HTMLText_5B1BB7B3_32EC_1E98_41B3_76E17F70F19B_mobile.html =


Maqueta de la Catedral Nova de Lleida Pau Borràs


· 1762
· Fusta 57 x 119 x 195 cm
· Catedral Nova (Lleida) Dipòsit del Capítol de la Catedral de Lleida


MLDC 2000


L’any 1762, l’enginyer militar Pedro Zermeño, arquitecte del projecte de la catedral, va contractar com a mestre a peu d’obra a Pau Borràs, i li va encarregar que fes la maqueta seguint el seu projecte fet el 1760.


L’any 1761 s’havia posat la primera pedra del temple, i la maqueta havia de servir com a referència durant els anys que havien de durar les obres. No obstant, durant l’execució de les tasques de construcció, dirigides per Francesco Sabatini i Josep Prat, s’introduïren significatives modificacions i es tergiversà la idea primitiva del projecte original. Així doncs, aquesta maqueta és un valuós document per visualitzar el que havia de ser el projecte inicial, que difereix de l’edifici que podem contemplar en l’actualitat.
HTMLText_7B9A4E50_2E7E_68D1_41C4_3E85B453F371_mobile.html =


Plata de reflex metàl·lic


· Segle XV
· Ceràmica de reflex metàl·lic 4 x 26,5 cm
· Manises Dipòsit del Museu del Disseny



MLDC 4602


Està decorada amb la tècnica del reflex metàl·lic que, sobre un fons vidrat blanc, contrasta motius de color daurat. En aquest cas, motius vegetals que cobreixen tota la superfície interna. Destacant sobre aquesta, hi ha decoració feta amb blau: una gran au que ocupa pràcticament tot el fons i una inscripció a sobre de l’ala de la plata.
HTMLText_7E1ADFA6_2E61_A871_41B1_500237A940B1_mobile.html =


Creu processional


· 1360-1380
· Argent blanc sobredaurat, repussat i cisellat 52 x 37 x 2,3 cm
· Església de Santa Maria (Vilosell), possiblemen



MLDC 684


Va ser fabricada a l’obrador de Barcelona, com prova el punxó +BA /RCK estampat.
La peça està feta partint d’una ànima de fusta a la qual s’hi van anar clavetejant diverses làmines de plata prèviament repussades i cisellades; finalment, es daurà.
El perfil de la creu és flordelisat, amb decoració de fulles de roure i glans. En ambdós costats hi ha plaquetes que representen escenes bíbliques (la resurrecció de Llàtzer, la mare de Déu i Sant Joan i el Sant Sopar) i imatges simbòliques, com un pelicà que alimenta els seus polls en al·lusió a la redempció de la humanitat gràcies al sacrifici de Crist.
HTMLText_66E539FE_325C_1288_41C0_7AFF831D869B_mobile.html =


Creu processional


· Finals del segle XVI-inicis del XVII
· Argent i metall sobredaurat, repussat i cisellat, amb aplics de fosa 78 x 39 x 2,5 cm
· Seu Vella (Lleida)



MLDC 680


La seva estructura, formada a partir de dues tiges on s’inseriren diverses peces geomètriques per formar els braços (finalment subjectats per unes peces enroscades), resulta molt particular en comparació a les seves coetànies.
La decoració combina elements vegetals (generalment repussats o cisellats) amb aplics figurats de sants i altres personatges fets de fosa. Hi apareixen els escuts de Lleida i de Roda d’Isàvena, possiblement vinculats amb la naturalesa de l’encàrrec.
HTMLText_7DFFCC9B_2E66_A850_41C3_D90F6AEF34D3_mobile.html =


Plata de pisa vidrada amb decoració en verd i manganès


· 1370-1400
· Pisa vidrada amb decoració en verd i manganès
12 x 35 cm
· Carrer Blondel (Lleida) Dipòsit de l’Arxiu Arqueològic de Lleida



MLDC 4617


Plata procedent d’una intervenció arqueològica al carrer Blondel (Lleida). Es tracta d’una pisa (ceràmica feta amb argiles clares, d’acabat porós) amb vidrat de color blanc. Té una decoració figurada, en la qual les figures estan traçades amb manganès i alguns elements estan farcits en verd. S’hi representa una escena cortesana, en la qual tres personatges (un home coronat i dues dones observen uns caragols que agafen amb les mans.
HTMLText_61C91986_2E62_E831_41C2_1B2AB0BC2D5B_mobile.html =


Retaule de Sant Bartomeu Pere Espallargues


· Finals del segle XV
· Tremp sobre fusta 2,5 x 1,8 m
· Església de Sant Martí (Capella) Dipòsit de Tatxo Benet



MLDC 4550


És obra de Pere Espallargues, un dels pintors més rellevants de les terres de Lleida i la Franja de Ponent a les acaballes del segle XV. El retaule ha arribat als nostres dies íntegre i en un estat de conservació molt bo.
El retaule té tres carrers, predel·la i guardapols. El compartiment del carrer central mostra sant Bartomeu armat amb un coltell i subjectant la bèstia. Sobre seu hi ha un Calvari. Als carrers laterals s’hi representen la flagel·lació i martiri de Sant Bartomeu i els sants Miquel i Llúcia. La predel·la mostra sant Joan Baptista, santa Bàrbara, el Crist dels Dolors, sant Cosme i sant Damià.
HTMLText_36110A4F_28F2_C947_41C3_53A708332003_mobile.html =


Vas campaniforme


· 2.500 – 2000 aC
· Ceràmica modelada a mà 9,1 x 10 cm
· Sidamon (Dipòsit del Museu de Solsona)



MLDC 3251


Aquest tipus de vasos (que reben el nom de la seva forma acampanada) va tenir una àmplia difusió per bona part de l’oest d’Europa, que es considera que va anar de la mà de la propagació de la metal·lúrgia del coure. Així doncs, els vasos campaniformes són un dels elements característics del període calcolític (2200-1800 aC). Els vasos estaven modelats a mà, i és molt característica la decoració de la superfície (feta abans de la cocció) pressionant-hi cordes o bé fent-hi incisions que formen motius geomètrics o lineals. La decoració és un bon indicador sobre l’origen i la datació de cadascuna de les variants dels vasos campaniformes. En el cas d’aquest exemplar, correspon a l’estil pirenaic, que trobem a la meitat nord de Catalunya entre el 2500 i el 2000 aC.
HTMLText_35F85E7C_2EA2_68D1_41AC_BEF64E23C522_mobile.html =


Frontal d’altar


· 1200-1210
· Pintura al tremp sobre fusta 105 x 244 x 11,5 cm
· Antiga col·legiata de Santa Maria la Blanca (Berbegal)



MLDC 33


Destaca per les seves grans dimensions i per la seva qualitat artística, però especialment perquè és una mostra singular del corrent bizantí que va renovar la pintura de cap al 1200 a la Corona d’Aragó.
El frontal d’altar té com a element central un Crist en Majestat que beneeix a la manera bizantina. Emmarcant-lo hi ha el Tetramorf, és a dir, la representació dels quatre evangelistes. A banda i banda, de forma simètrica i dins de màndorles ametllades, s’hi representen els dotze apòstols.
La influència bizantina d’aquesta obra s’explica per la proximitat al monestir de Sixena on, gràcies al patrocini reial, hi treballaren artistes forans.
HTMLText_011D181A_28EF_C8C9_4196_EB85D1C7D8DA_mobile.html =


Ploms ibèrics


· Segle III aC
· Plom fos, forjat i inscrit 7 x 2 x 0,5 cm i 2,7 x 2 x 1 cm
· Monteró (Camarasa)


MLDC 3021 i 3022


Làmines de plom amb inscripcions ibèriques procedents de Monteró (Camarasa). Aquest tipus de làmines, degudament allisades, es van fer servir al món ibèric com a superfície per escriure-hi mitjançant l’ús d’un estilet de punta dura i esmolada. Un cop feta la inscripció, s’enrotllava la làmina. Gràcies a la comparació amb ploms similars de cultures veïnes, es considera que aquests ploms eren majoritàriament cartes comercials entre mercaders. Malgrat que la llengua ibèrica no es pot traduir per complet, la podem transcriure fonèticament, i entre les paraules resultants s’hi reconeixen noms de persona i de ciutats, a més de numerals. En el cas concret d’aquests ploms de Monteró, l’anàlisi dels textos només permet proposar que el més extens correspongui a una carta comercial, amb un possible nom de persona i una fórmula que es podria traduir com «fer entrega de».
HTMLText_1A421D6E_28DD_CB48_41BA_D709CA192DE2_mobile.html =


Reproduccció del Bronze d’Àscoli


· 89 aC
· Bronze fos, emmotllat i gravat 30,5 X 55,5 X 0,2 cm
· Roma



MLDC R-23


Aquesta inscripció (l’original de la qual es troba als Museus Capitolins de Roma) explica uns fets que van passar a Itàlia en el context de la guerra contra els socis. L’any 89 aC, la ciutat d’Ausculum es va revoltar contra Roma per exigir la ciutadania. Roma hi va enviar tropes per assetjar-la i, finalment, la va vèncer. Com a premi a les tropes auxiliars que havien ajudat als romans, se’ls va concedir la ciutadania, i la inscripció detalla els noms dels nous ciutadans. Entre ells hi trobem una unitat de cavalleria formada per genets de la vall de l’Ebre, 3 dels quals eren «ilerdenses». Crida l’atenció que tenen noms llatins, però els dels seus pares són ibers: Quintus Otacilius, fill de Suisetarten; Caius Cornelius, fill de Nesile i Publius Fabius, fill d’Enasagin.
HTMLText_0AFE3C4D_2E9F_A830_41BF_AB717BAD6FA5_mobile.html =


Tríptic amb la Mare de Déu i Sants
Mestre proper al taller dels Embriachi


· Finals del segls XIV-primer terç del segle XV
· Fusta i os, marqueteria i talla 33’8 x 28 x 2’5 cm
· Nord d’Itàlia (possiblement Venècia)



MLDC 657


Tríptic devocional de petit format, dividits en tres cossos articulats entre ells mitjançant frontisses, de manera que els dos laterals es pleguen sobre el central.
Al cos central, tres plaques dos representen la Mare de Déu i el Nen flanquejats per santa Margarida i una altra figura no conservada. A cadascun dels laterals, una única placa d’os representa sant Jaume el Major i sant Antoni Abat. Tot el perímetre dels tres compartiments presenta una acurada i detallista decoració amb marqueteria «alla certosina», que combina fusta i os.
El format i la tècnica del tríptic s’associa al taller dels Embriachi, uns genovesos actius primer a Florència i després a Venècia entorn al 1400. No obstant, estudis posteriors indiquen les dificultats per afirmar la pertinença de les obres atribuïdes a aquest taller, i es proposa que l’autor del tríptic del Museu de Lleida sigui un seguidor d’aquest taller amb una obra similar al Museu d’Arts Aplicades del Castell de Milà.
HTMLText_1B284B8B_2EE2_A830_41B4_B697FF1DB532_mobile.html =


Cap de Sant Jaume el Major Rotllí Gautier


· 1437
· Pedra sorrenca esculpida 56 x 45 x 45 cm
· Seu Vella (Lleida)


MLDC 640


La construcció del claustre va obligar a sacrificar la façana romànica de la catedral, de manera que la funció d’accés monumental al conjunt quedava desplaçada al nou portal dels apòstols. ***Rep el nom de les escultures que flanquejaven la porta, destruïdes quasi per complet (excepte fragments com aquest) durant la Guerra Civil.
Aquest cap representa Sant Jaume el Major, representat amb els atributs propis dels peregrins (especialment, el barret i la vieira). El seu autor, el mestre Rotllí Gautier (d’origen normand), mostra influència de l’escultura de la Borgonya, fonament de l’escultura del gòtic internacional. D’aquesta manera, Gautier i els astres artistes implicats en aquesta obra (com Safont), van marcar un avanç en l’escultura lleidatana, apartant-la dels precedents del segle anterior.
HTMLText_0CB14465_2EAE_D8F3_41A1_25A76E2D35E7_mobile.html =


Frontal d’altar de la Mare de Déu


· Segona meitat del segle XIII
· Pintura al tremp i estuc sobre fusta 104 x 111,5 x 5,5 cm
· Santuari de la Mare de Déu de Rigatell (Areny de Noguera)



MLDC 4595


La taula està dividida en tres compartiments verticals mitjançant elements arquitectònics. Al compartiment central, la Mare de Déu entronitzada alleta l’infant Jesús, que seu a la seva falda. Els compartiments laterals estan dividits en dos registres, donant lloc a quatre escenes de la infància de Jesús: l’Anunciació, la Nativitat, l’Epifania i l’Anunci als pastors. L’obra utilitza l’estuc per donar relleu a determinats elements. L’esquema compositiu l’emmarca dins el taller de Lleida.
HTMLText_34E32B58_2E62_68D1_41A9_06E8F4278A91_mobile.html =


Grup de l’Anunciata
Mestre del frontal de Santa Tecla (atribuït)


· Inici del segle XIII, abans de 1215
· Pedra sorrenca esculpida 142 x 42 x 24 cm (arcàngel Gabriel) i 123 x 37 x 22 cm
· (Maria) Seu Vella (Lleida)



MLDC 555 i 556


Conjunt de dos escultures procedents de la porta de l'Anunciata de la Seu Vella (Lleida). Malgrat que estan malmeses, representen Maria i l’arcàngel Gabriel en el moment de l’Anunciació.
Les dos figures tenen característiques de l’anomenat «estil del 1200», és a dir, el darrer corrent dins l’art romànic que, a inicis del segle XIII, absorbia influències de l’art clàssic i bizantí. Ho veiem en el tractament de les robes, amb uns plecs atapeïts i ben perfilats. Totes dos figures tenen un animal sota els peus: l’arcàngel descansa sobre un ésser reptilià alat (potser un drac), mentre que Maria ho fa sobre un lleó.
Aquest conjunt ha estat relacionat amb l’autor del frontal de Sant Pau i Santa Tecla de la Catedral de Tarragona, un dels principals exponents de l’estil del 1200 a Catalunya.
HTMLText_336DA120_2EAE_5871_41C6_B9DFDC830DEF_mobile.html =


Mare de Déu de la Llet


· Segona meitat del segle XIV
· Fusta tallada i policromada 62 x 22 x 19 cm
· Església de Sant Miquel de Montmagastre (Artesa de Segre)



MLDC 333


Està tallada en fusta i conserva la policromia original, que fou redescoberta gràcies a una restauració que va eliminar un repintat posterior.
Jesús seu de costat sobre el genoll esquerre de Maria, que el sosté amb la seva mà esquerra mentre amb la dreta li sosté el pit per alletar-lo. És obra d’algun taller local, poc experimentat, el que es veu sobretot a través de la desproporció d’algunes parts del cos d’ambdues figures i de la rigidesa amb la que es tracten els plecs de roba.
HTMLText_09A85863_2EEF_A8F7_41C6_B8380AB4CB17_mobile.html =


Pintures murals de la Pia Almoina


· Entre 1330 i la primera meitat del segle XVI
· Tremp i oli sobre arrebossat de calç, traspassat a llenç



MLDC 1: 246 x 346 x 5 cm
MLDC 2: 206 x 303 x 5 cm
MLDC 3: 209 x 632 x 4 cm
MLDC 4: 175 x 267 x 0?* cm
MLDC 5: 237 x 369 x 4 cm
MLDC 6: 175 x 369 x 4 cm
Seu Vella (Lleida)
MLDC 1, 2, 3, 4 , 5 i 6


Pintures procedents del refectori de la Pia Almoina de la Seu Vella, és a dir, el menjador on s’alimentava els pobres i els pelegrins.
La sala estava decorada amb unes pintures que justament reflectien els àpats que s’hi feien a dins, i reflecteixen tots els tipus de persones que hi concorrien. Pel que fa a l’estil, les pintures de la Pia Almoina han estat comparades amb la pintura tolosana i l’anglesa, així com amb i les miniatures de l’època. Quant a la temàtica, hi ha iconografies semblants a la Pia Almoina de Barcelona, a la catedral de València i a la de Mallorca.
L’any 1952, unes obres van permetre descobrir les pintures, que foren traspassades a un llenç.
HTMLText_0BE6B952_287D_CB59_41B0_132AA378599E_mobile.html =


Suport tipus “carret” i tassa carenada llisa amb apèndix


· 1150-900 aC
· Ceràmica modelada a mà 102 x 48 x 10 cm
· Genó (Aitona)



MLDC 2875 i 2839


Ambdues peces, modelades a mà, són freqüents als assentaments del Grup Segre-Cinca. Genó és un jaciment clau d’aquest grup, ja que la seva destrucció per un incendi vora l’any 900 aC permet trobar aquestes i altres peces molt íntegres i associades les unes amb les altres.
HTMLText_1A377C95_2855_49D8_41A9_9257D8CB99D3_mobile.html =


Enterrament amb teules


· Segles II-V dC
· Tègules i ímbrexs disposats en doble vessant 66 x 176 x 68 cm
· Necròpolis de l’Estació (Lleida)



MLDC 3281


El ritual d’enterrament dels romans va anar variant al llarg del temps. Durant l’època republicana predominava la incineració, i les urnes es dipositaven en monuments com els columbaris. Al llarg de l’Imperi es va anar imposant la inhumació, on el cos s’enterrava de maneres molt diverses: des de fosses simples fins a sarcòfags disposats dins un mausoleu familiar. Dins aquest ventall d’opcions és força comú l’enterrament amb coberta de teules, en el qual es feien servir les peces planes (tègules) i corbades (ímbrexs) pròpies de les teulades per formar una coberta de doble vessant a sobre del cos. No obstant, aquestes teules no quedaven a la vista dins les necròpolis, sinó que eren cobertes amb terra.
HTMLText_010BAC35_28D5_48DB_41C1_97862F33BFA7_mobile.html =


Plat de vernís negre


· 375-325 aC
· Ceràmica tornejada 4 x 26 cm
· Tossal de les Tenalles (Sidamon)


MLDC 3123


Plat de vernís negre del Tossal de les Tenalles (Sidamon) produït a l’Àtica (regió d’Atenes). El llavi penjant i la cassoleta al centre permet identificar-lo com un plat de peix. Aquest nom prové del fet que en les versions decorades d’aquests plats s’hi dibuixen peixos i marisc, i s’interpreta que estaven fets precisament per menjar-hi peix. La cassoleta central recolliria els sucs del peix o bé s’hi posaria salsa.
HTMLText_17AB77EB_2EE7_A7F7_41B8_83725159FCD8_mobile.html =


Relleus de Sant Marc i Sant Lluc
Jordi Safont


· Primera meitat del segle XV
· Pedra esculpida i policromada 113 x 88,5 x 23 cm (Sant Marc) i 112 x 88,5 x 22 cm (Sant Lluc)
· Seu Vella (Lleida)


MLDC 539 i MLDC 540


Ambdós relleus formen part d’una gran trona que hi havia hagut adossada al pilar de la nau immediata al presbiteri, en el costat de l’Evangeli. La trona va ser desmuntada al segle XVIII, però gràcies a la documentació sabem que estava decorada amb set relleus dedicats a tres profetes i els quatre evangelistes. Als dos que han arribat fins els nostres dies, dedicats a Marc i a Lluc, hi veiem els evangelistes asseguts davant d’un escriptori, escrivint els respectius evangelis.
Es tracta d’obres naturalistes on es cuiden els detalls, plenament emmarcades dins l’estil gòtic internacional. S’atribueixen a Jordi Safont, que va treballar en diversos projectes a la Seu Vella.
HTMLText_360B6A70_28D3_C959_41A7_D8BB90EE7E23_mobile.html =


Reproducció de la Roca dels Moros del Cogul


· Epipaleolític, neolític, ibèric i romà
· Pintura rupestre i gravat
· El Cogul



MLDC R-18


L’original es troba en una balma, un sortint rocós que ofereix aixopluc i que, durant milers d’anys, va ser utilitzat com a lloc de culte. Hi ha un total de 48 figures, tant humanes com d’animals, pintades en color roig, negre i blanc. El grup principal data de l’epipaleolític (fa uns 10000 anys), d’estil llevantí, i mostra una escena en la qual diverses parelles de dones giren entorn a un home amb uns atributs sexuals desproporcionats. Aquesta escena ha estat tradicionalment interpretada com un ritual a la fertilitat, però probablement hi ha un biaix de gènere en la historiografia. Aquesta escena no és l’única: uns 5000 anys més tard, ja al neolític, s’hi van afegir figures humanes i animals d’estil esquemàtic. Aquest llarg ús del lloc encara va arribar més ençà, com testimonien múltiples inscripcions ibèriques i llatines.
HTMLText_1A814DF3_287D_4B5F_41B1_ECAE3DDD3C57_mobile.html =


Safata / Plat


· 320-420 dC
· Ceràmica emmotllada 3 x 38 cm
· Vil·la del Romeral (Albesa)



MLDC 3273


A jutjar per les seves dimensions i acabats, la vil·la era propietat d’una persona benestant (de la classe dels honestiores): té grans sales de recepció i cerimònia i està ornamentada amb marbres, mosaics, estucs i pintures murals que evidencien el prestigi social i el poder econòmic del seu propietari. La vaixella i altres objectes recuperats a la vil·la ens ajuden a establir la seva cronologia (segles I-V dC) i els hàbits dels seus habitants. En aquest cas, aquesta peça es va fabricar al nord d’Àfrica al segle IV dC o a principis del V. És una safata amb el típic vernís carbassa i amb decoració impresa, amb unes mides idònies per a que els comensals en mengessin conjuntament.
HTMLText_1DBD3BF8_2875_4F48_41A2_AFDE54850C4A_mobile.html =


Semis Ilerda


· 27 aC-14 dC
· Bronze encunyat



Moneda de bronze encunyada a Ilerda a finals del segle I aC. El seu valor correspon a un semis, és a dir, la meitat d’un as i la vintena part d’un denari de plata segons el patró romà. A l’anvers s’hi representa el rostre d’August mirant cap a la dreta i envoltat per la llegenda "IMP AVGVST DIVI F", remarcant la seva legitimitat en el poder com a fill adoptiu del diví Juli Cèsar. A revers hi consta la llegenda,"MVN ILERDA" (és a dir, municipi d’Ilerda) a sobre d’una lloba. La moneda commemora l’atorgament a Ilerda del títol de municipi per part d’August. Aquest estatus de ciutat romana també es remarca substituint el tradicional llop de la seca d’Iltirta per la lloba capitolina.
HTMLText_01F7116F_28DD_5B47_41C4_6BEE814264D8.html =


Enòcoe de vernís roig


· Segles III-II aC
· Ceràmica tornejada 30 x 22, 5 cm
· Gebut (Soses)


MLDC 3049


Aquest enòcoe pertany a una producció ceràmica ben coneguda, denominada de «vernís roig ilerget» (per motius evidents). Aquesta forma en concret (amb el cos globular, el coll allargat i una nansa que s’allarga de l’espatlla fins la vora, trilobulada per formar un bec) té paral·lels en moltes altres produccions de la Mediterrània, i era utilitzada per servir el vi a taula.
HTMLText_01F7116F_28DD_5B47_41C4_6BEE814264D8_mobile.html =


Enòcoe de vernís roig


· Segles III-II aC
· Ceràmica tornejada 30 x 22, 5 cm
· Gebut (Soses)


MLDC 3049


Aquest enòcoe pertany a una producció ceràmica ben coneguda, denominada de «vernís roig ilerget» (per motius evidents). Aquesta forma en concret (amb el cos globular, el coll allargat i una nansa que s’allarga de l’espatlla fins la vora, trilobulada per formar un bec) té paral·lels en moltes altres produccions de la Mediterrània, i era utilitzada per servir el vi a taula.
HTMLText_0A6064B0_286D_F9D9_41C0_0B73C63B1651.html =


Tenalla de la cervesa


· 1250-1000 aC
· Ceràmica modelada a mà 70 x 60 cm
· Genó (Aitona)



MLDC 2872


Les grans dimensions d’aquest tipus de tenalles s’associa generalment amb un ús per emmagatzemar-hi aliments. Les anàlisis realitzades han permès identificar que en aquesta gran tenalla s’hi va fermentar most d’ordi, segurament en el procés d’elaboració de cervesa. Això converteix el jaciment de Genó en un dels llocs més antics d’Europa on s’ha documentat aquesta tasca.
HTMLText_0A6064B0_286D_F9D9_41C0_0B73C63B1651_mobile.html =


Tenalla de la cervesa


· 1250-1000 aC
· Ceràmica modelada a mà 70 x 60 cm
· Genó (Aitona)



MLDC 2872


Les grans dimensions d’aquest tipus de tenalles s’associa generalment amb un ús per emmagatzemar-hi aliments. Les anàlisis realitzades han permès identificar que en aquesta gran tenalla s’hi va fermentar most d’ordi, segurament en el procés d’elaboració de cervesa. Això converteix el jaciment de Genó en un dels llocs més antics d’Europa on s’ha documentat aquesta tasca.
HTMLText_04D3C3C6_28F3_5FB9_41B2_4E2DB8E81203.html =


As d’Iltirta


· Segon quart del segle II aC
· Bronze encunyat 3,6 cm de diàmetre



MLDC 3381


Moneda de bronze encunyada a Iltirta al segon quart del segle II aC. El seu valor correspon a un as, és a dir, a la desena part d’un denari de plata. Pel seu pes i iconografia segueix el patró uncial romà. A l’anvers hi ha la cara d’un home amb els cabells arrissats mirant a la dreta i envoltat de tres dofins. Al revers hi ha la imatge d’un genet amb una palma i una clàmide, amb la inscripció "Iltirta" en caràcters ibers sota els peus del cavall.
HTMLText_04D3C3C6_28F3_5FB9_41B2_4E2DB8E81203_mobile.html =


As d’Iltirta


· Segon quart del segle II aC
· Bronze encunyat 3,6 cm de diàmetre



MLDC 3381


Moneda de bronze encunyada a Iltirta al segon quart del segle II aC. El seu valor correspon a un as, és a dir, a la desena part d’un denari de plata. Pel seu pes i iconografia segueix el patró uncial romà. A l’anvers hi ha la cara d’un home amb els cabells arrissats mirant a la dreta i envoltat de tres dofins. Al revers hi ha la imatge d’un genet amb una palma i una clàmide, amb la inscripció "Iltirta" en caràcters ibers sota els peus del cavall.
HTMLText_01BA6BF2_28D5_CF59_41BD_BEB17BA3EAF1.html =


Asc de vernís roig


· Segle III aC
· Ceràmica tornejada 10,6 x 17 cm
· Gebut (Soses)


MLDC 3050


Aquest asc pertany a una producció ceràmica ben coneguda, denominada de «vernís roig ilerget» (per motius evidents). Tot i això, la forma d’aquest exemplar, de secció anul·lar i amb una nansa de cistell, és única dins les ceràmiques ilergetes. Es tracta d’una còpia dels ascs similars fets a Itàlia amb vernís negre entorn al 300 aC. L’ús d’aquestes peces és vessar aigua (fens servir un petit broc), però probablement no de forma quotidiana, sinó en relació amb alguna mena de ritual.
HTMLText_01BA6BF2_28D5_CF59_41BD_BEB17BA3EAF1_mobile.html =


Asc de vernís roig


· Segle III aC
· Ceràmica tornejada 10,6 x 17 cm
· Gebut (Soses)


MLDC 3050


Aquest asc pertany a una producció ceràmica ben coneguda, denominada de «vernís roig ilerget» (per motius evidents). Tot i això, la forma d’aquest exemplar, de secció anul·lar i amb una nansa de cistell, és única dins les ceràmiques ilergetes. Es tracta d’una còpia dels ascs similars fets a Itàlia amb vernís negre entorn al 300 aC. L’ús d’aquestes peces és vessar aigua (fens servir un petit broc), però probablement no de forma quotidiana, sinó en relació amb alguna mena de ritual.
HTMLText_1383EA2D_286E_C8CB_41BC_07EBE964D1BF.html =


Baptisteri


· Finals del segle VI-inicis del segle VII
· Pedra 251 x 180 x 165 cm
· El Bovalar (Seròs)



MLDC 3322


Baptisteri procedent de la basílica paleocristiana del Bovalar (Seròs), un poblat visigòtic. Els visigots s’havien instal·lat a Hispània ja a les darreries de l’imperi Romà i havien adoptat la llengua llatina i la religió cristiana. Com altres pobles cristians de l’època, els visigots es batejaven d’adults i per immersió, de manera que les esglésies necessitaven uns baptisteris amb una petita piscina on submergir-se. El baptisteri del Bovalar es va construir durant unes reformes a la basílica a finals del segle VI. A més de la piscina, imprescindible, s’hi va afegir un baldaquí aixecat per 6 columnes (amb uns capitells esplendorosos) sobre els quals se sostenen sengles arcs de ferradura. Sobre els arcs descansava una volta de canó.
HTMLText_1383EA2D_286E_C8CB_41BC_07EBE964D1BF_mobile.html =


Baptisteri


· Finals del segle VI-inicis del segle VII
· Pedra 251 x 180 x 165 cm
· El Bovalar (Seròs)



MLDC 3322


Baptisteri procedent de la basílica paleocristiana del Bovalar (Seròs), un poblat visigòtic. Els visigots s’havien instal·lat a Hispània ja a les darreries de l’imperi Romà i havien adoptat la llengua llatina i la religió cristiana. Com altres pobles cristians de l’època, els visigots es batejaven d’adults i per immersió, de manera que les esglésies necessitaven uns baptisteris amb una petita piscina on submergir-se. El baptisteri del Bovalar es va construir durant unes reformes a la basílica a finals del segle VI. A més de la piscina, imprescindible, s’hi va afegir un baldaquí aixecat per 6 columnes (amb uns capitells esplendorosos) sobre els quals se sostenen sengles arcs de ferradura. Sobre els arcs descansava una volta de canó.
HTMLText_354F2ACD_2835_494B_416F_863A1022D550.html =


Bifaç


· Paleolític
· Sílex, tallat 11 x 7,6 x 2,5 cm
· Prepirineu de Lleida



MLDC 3159


Els bifaços eren eines molt útils per tallar i foradar, s’anomenen bifaços perquè es fabricaven seguint el mode tècnic 2, l’acheulià, consistent en tallar una pedra colpejant-la amb una altra fins aconseguir una peça simètrica en les dues cares. Després, l’eina es millorava i retocava utilitzant percussors tous fets d’os o asta. L’objectiu era aconseguir que els costats i la punta fossin tallants. La part inferior, en canvi, era més arrodonida perquè s’utilitzava agafant-la directament amb la mà, sense mànec. Aquestes eines són característiques del paleolític inferior.
HTMLText_354F2ACD_2835_494B_416F_863A1022D550_mobile.html =


Bifaç


· Paleolític
· Sílex, tallat 11 x 7,6 x 2,5 cm
· Prepirineu de Lleida



MLDC 3159


Els bifaços eren eines molt útils per tallar i foradar, s’anomenen bifaços perquè es fabricaven seguint el mode tècnic 2, l’acheulià, consistent en tallar una pedra colpejant-la amb una altra fins aconseguir una peça simètrica en les dues cares. Després, l’eina es millorava i retocava utilitzant percussors tous fets d’os o asta. L’objectiu era aconseguir que els costats i la punta fossin tallants. La part inferior, en canvi, era més arrodonida perquè s’utilitzava agafant-la directament amb la mà, sense mànec. Aquestes eines són característiques del paleolític inferior.
HTMLText_1D7A5C5F_282F_C947_416D_037A294D5678.html =


Bol de ceràmica sigil·lada hispànica


· 50-100 dC
· Ceràmica emmotllada i esgrafiada 9 x 16,4 cm
· Vil·la de Cantaperdius (Bellvís)



MLDC 3428


Malgrat que el jaciment no ha estat excavat en extensió, hi ha indicis per pensar que no es tractaria d’una gran vil·la, sinó d’un petit centre productiu sense una zona residencial. No obstant, s’hi han trobat objectes com aquest bol de ceràmica sigil·lada hispànica. La seva tipologia és la Dragendorf 37a, el que ens situa a la segona meitat del segle I dC. Aquesta datació és tan precisa perquè la ceràmica sigil·lada era produïda en massa utilitzant motlles (que ja tenien la forma i la decoració impreses), i tant el repertori de formes com la decoració van anar canviant al llarg del temps.
HTMLText_1D7A5C5F_282F_C947_416D_037A294D5678_mobile.html =


Bol de ceràmica sigil·lada hispànica


· 50-100 dC
· Ceràmica emmotllada i esgrafiada 9 x 16,4 cm
· Vil·la de Cantaperdius (Bellvís)



MLDC 3428


Malgrat que el jaciment no ha estat excavat en extensió, hi ha indicis per pensar que no es tractaria d’una gran vil·la, sinó d’un petit centre productiu sense una zona residencial. No obstant, s’hi han trobat objectes com aquest bol de ceràmica sigil·lada hispànica. La seva tipologia és la Dragendorf 37a, el que ens situa a la segona meitat del segle I dC. Aquesta datació és tan precisa perquè la ceràmica sigil·lada era produïda en massa utilitzant motlles (que ja tenien la forma i la decoració impreses), i tant el repertori de formes com la decoració van anar canviant al llarg del temps.
HTMLText_1D17A63E_285E_B8C9_4187_B6C0704072D2.html =


Cap de Silè


· Segle II dC
· Marbre blanc (possiblement de Luni-Carrara) esculpit
25 X 17 X 14 cm
· Tarragona



MLDC 589


Silè era un sàtir que va educar Dionís, i després va passar a formar part del seguici del déu. Les seves representacions (juntament amb les d’altres personatges grotescos), sorgiren a partir del segle III aC als regnes hel·lenístics, especialment a Pèrgam. La conquesta romana dels regnes hel·lenístics a partir del segle II aC va propiciar l’embarcament d’obres d’art cap a Roma, així com la proliferació de còpies. Escultures com aquesta s’empraven sovint per decorar les cases riques, especialment els seus jardins i peristils. El fet que aquest Silè tingui la part posterior del cap sense treballar prova que devia tractar-se d’una herma que s’encastava a una altra peça (probablement un bust o una pilastra), o bé s’emprava com a complement decoratiu d’una font.
HTMLText_1D17A63E_285E_B8C9_4187_B6C0704072D2_mobile.html =


Cap de Silè


· Segle II dC
· Marbre blanc (possiblement de Luni-Carrara) esculpit
25 X 17 X 14 cm
· Tarragona



MLDC 589


Silè era un sàtir que va educar Dionís, i després va passar a formar part del seguici del déu. Les seves representacions (juntament amb les d’altres personatges grotescos), sorgiren a partir del segle III aC als regnes hel·lenístics, especialment a Pèrgam. La conquesta romana dels regnes hel·lenístics a partir del segle II aC va propiciar l’embarcament d’obres d’art cap a Roma, així com la proliferació de còpies. Escultures com aquesta s’empraven sovint per decorar les cases riques, especialment els seus jardins i peristils. El fet que aquest Silè tingui la part posterior del cap sense treballar prova que devia tractar-se d’una herma que s’encastava a una altra peça (probablement un bust o una pilastra), o bé s’emprava com a complement decoratiu d’una font.
HTMLText_0B7F5FAF_2856_C7C7_41B2_FCC5200D4526.html =


Cap de cavall


· Segle VI aC
· Ceràmica modelada a mà 6,2 x 18 x 2,9 cm
· Serra del Calvari (La Granja d’Escarp)



MLDC 2937


Cap de cavall ceràmic trobat al jaciment de la Serra del Calvari (la Granja d’Escarp), un assentament de la primera edat del ferro. La peça, buida per dins (és com un tub), té modelades les orelles, la crinera i la boca. Tot i estar trencada per la base, es dedueix que es tracta de l’extrem d’un capfoguer, és a dir, una estructura que es posava sobre la llar de foc per sostenir una graella o bé els troncs.
HTMLText_0B7F5FAF_2856_C7C7_41B2_FCC5200D4526_mobile.html =


Cap de cavall


· Segle VI aC
· Ceràmica modelada a mà 6,2 x 18 x 2,9 cm
· Serra del Calvari (La Granja d’Escarp)



MLDC 2937


Cap de cavall ceràmic trobat al jaciment de la Serra del Calvari (la Granja d’Escarp), un assentament de la primera edat del ferro. La peça, buida per dins (és com un tub), té modelades les orelles, la crinera i la boca. Tot i estar trencada per la base, es dedueix que es tracta de l’extrem d’un capfoguer, és a dir, una estructura que es posava sobre la llar de foc per sostenir una graella o bé els troncs.
HTMLText_01BD488E_287E_C9C9_41B8_B706B2A33E8D.html =


Cap de guerrer


· Finals del s. VII aC - primer quart del s. VI aC
· Pedra sorrenca esculpida 14 x 6 cm
· Roques de Sant Formatge (Seròs)



MLDC 1943


Fragment d’una escultura en pedra sorrenca procedent de la necròpolis tumular de les Roques de Sant Formatge (Seròs). Va aparèixer a l’anell extern d’un túmul rectangular, i possiblement formava part d’una estela antropomorfa de la que en resta només la cara. El túmul (T. 1030) no conservava l’urna cinerària al seu interior, però sí que preservava l’ustrina, el lloc de cremació del difunt (previ a la selecció de cendres i ossos que es ficaven a l’urna), on s’hi van recuperar restes de bronze.
HTMLText_01BD488E_287E_C9C9_41B8_B706B2A33E8D_mobile.html =


Cap de guerrer


· Finals del s. VII aC - primer quart del s. VI aC
· Pedra sorrenca esculpida 14 x 6 cm
· Roques de Sant Formatge (Seròs)



MLDC 1943


Fragment d’una escultura en pedra sorrenca procedent de la necròpolis tumular de les Roques de Sant Formatge (Seròs). Va aparèixer a l’anell extern d’un túmul rectangular, i possiblement formava part d’una estela antropomorfa de la que en resta només la cara. El túmul (T. 1030) no conservava l’urna cinerària al seu interior, però sí que preservava l’ustrina, el lloc de cremació del difunt (previ a la selecció de cendres i ossos que es ficaven a l’urna), on s’hi van recuperar restes de bronze.
HTMLText_1B58C692_2836_D9D8_419E_E7BD3F2A42AE.html =


Capitell corinti


· Segles I-II dC
· Pedra calcària fossilífera marina esculpida 96 x 63 cm
· Plaça de Sant Joan (Lleida)



MLDC 3084


Capitell trobat l’any 1880 durant les obres de construcció de l’actual església. És d’ordre corinti, i el seu estil és semblant als capitells del temple romà de Barcelona, el temple d’Hèrcules de Roma i la Porta d’August de Rímini. Això situa el capitell de la plaça de Sant Joan en un probable context de l’època d’August, que concorda amb un esdeveniment històric. L’Emperador August va donar el rang de municipi a la ciutat d’Ilerda i, probablement, arrel d’aquest moment la ciutat va monumentalitzar alguns dels seus espais públics. Considerant que el traçat de l’actual carrer Major de Lleida segueix l’alineació de l’antic decumanus maximus (el carrer principal de la ciutat romana), és probable que la plaça de Sant Joan coincideixi aproximadament amb la ubicació del fòrum, on hi hauria la columnata monumental de la que provindria el capitell.
HTMLText_1B58C692_2836_D9D8_419E_E7BD3F2A42AE_mobile.html =


Capitell corinti


· Segles I-II dC
· Pedra calcària fossilífera marina esculpida 96 x 63 cm
· Plaça de Sant Joan (Lleida)



MLDC 3084


Capitell trobat l’any 1880 durant les obres de construcció de l’actual església. És d’ordre corinti, i el seu estil és semblant als capitells del temple romà de Barcelona, el temple d’Hèrcules de Roma i la Porta d’August de Rímini. Això situa el capitell de la plaça de Sant Joan en un probable context de l’època d’August, que concorda amb un esdeveniment històric. L’Emperador August va donar el rang de municipi a la ciutat d’Ilerda i, probablement, arrel d’aquest moment la ciutat va monumentalitzar alguns dels seus espais públics. Considerant que el traçat de l’actual carrer Major de Lleida segueix l’alineació de l’antic decumanus maximus (el carrer principal de la ciutat romana), és probable que la plaça de Sant Joan coincideixi aproximadament amb la ubicació del fòrum, on hi hauria la columnata monumental de la que provindria el capitell.
HTMLText_0E2AAA2A_285D_C8C9_41BD_D2103B1BD778.html =


Casc i clatellera


· Segle IV - inicis del segle III aC
· Ferro forjat 18,5 x 19,5 x 22, 5 cm
· Necròpolis de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer/Térmens)


MLDC 3027


El jaciment de La Pedrera va ser descobert l’any 1958 durant la construcció de la central hidroelèctrica de Térmens i, malauradament, desconeixem el context exacte de moltes peces. No obstant, sabem que la necròpolis era un conjunt de tombes principesques, amb urnes que contenien les cendres dels difunts acompanyades de riques ofrenes en forma d’armes i cavalls guarnits. La tipologia del casc és celta alpina, com es dedueix especialment pel fet de tenir una clatellera «postissa» (a la península ibèrica els cascos són generalment d’una única peça, clatellera inclosa, i fets amb bronze). Per tant, es tracta d’una peça arribada de més enllà dels Pirineus.
HTMLText_0E2AAA2A_285D_C8C9_41BD_D2103B1BD778_mobile.html =


Casc i clatellera


· Segle IV - inicis del segle III aC
· Ferro forjat 18,5 x 19,5 x 22, 5 cm
· Necròpolis de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer/Térmens)


MLDC 3027


El jaciment de La Pedrera va ser descobert l’any 1958 durant la construcció de la central hidroelèctrica de Térmens i, malauradament, desconeixem el context exacte de moltes peces. No obstant, sabem que la necròpolis era un conjunt de tombes principesques, amb urnes que contenien les cendres dels difunts acompanyades de riques ofrenes en forma d’armes i cavalls guarnits. La tipologia del casc és celta alpina, com es dedueix especialment pel fet de tenir una clatellera «postissa» (a la península ibèrica els cascos són generalment d’una única peça, clatellera inclosa, i fets amb bronze). Per tant, es tracta d’una peça arribada de més enllà dels Pirineus.
HTMLText_3366A848_2B6A_D3B1_41C3_B73A05C669DC.html =


Collar


· Primera meitat del segle V dC
· Or fos i emmotllat, amb granulat i incisió 32 cm
· Valleta del Valero (Soses)



MLDC 3319


Collar d’or procedent de la Valleta del Valero (Soses). L’opulència del collar va fer que després de la seva troballa, l’any 1950, se l’anomenés popularment «collaret de la reina mora». Els primers estudis apuntaven a que es tractava d’una peça d’època ibèrica, però les darreres publicacions el situen sens dubte dins l’època visigòtica. Està format per una cadena trenada de vuit malles de fils d’or i vint-i-nou penjolls fusiformes. Un dels extrems està rematat per un cap de lleó del qual surt la peça de tanca, amb forma de fulla d’heura rematada per un ganxet. És possible que aquest collaret i la fíbula del Racó de la Pampa (Seròs) formessin part d’un mateix conjunt, potser un aixovar funerari.
HTMLText_3366A848_2B6A_D3B1_41C3_B73A05C669DC_mobile.html =


Collar


· Primera meitat del segle V dC
· Or fos i emmotllat, amb granulat i incisió 32 cm
· Valleta del Valero (Soses)



MLDC 3319


Collar d’or procedent de la Valleta del Valero (Soses). L’opulència del collar va fer que després de la seva troballa, l’any 1950, se l’anomenés popularment «collaret de la reina mora». Els primers estudis apuntaven a que es tractava d’una peça d’època ibèrica, però les darreres publicacions el situen sens dubte dins l’època visigòtica. Està format per una cadena trenada de vuit malles de fils d’or i vint-i-nou penjolls fusiformes. Un dels extrems està rematat per un cap de lleó del qual surt la peça de tanca, amb forma de fulla d’heura rematada per un ganxet. És possible que aquest collaret i la fíbula del Racó de la Pampa (Seròs) formessin part d’un mateix conjunt, potser un aixovar funerari.
HTMLText_3637223F_28D5_B8C8_41C1_266203660D96.html =


Conjunt de braçalets


· 1300-1100 aC
· Bronze fos i emmotllat Aproximadament 10 cm de diàmetre i 0,5 de gruix.
· Cova dels Muricecs (Llimiana)



MLDC de 3258 a 3268


La Cova dels Muricecs és una cova profunda que havia estat habitada ja al paleolític, però aquests braçalets pertanyen a una època molt més recent, l’edat del bronze. La tipologia dels braçalets ens ajuda a posar data a aquesta segona ocupació: entre la fi del bronze mitjà i els inicis del bronze final (1300-1100 aC). També sabem que aquests tipus de braçalets venien del nord dels Pirineus. Però què hi feien, dins la Cova dels Muricecs? En primer lloc, no hi eren sols: estaven acompanyats d’altres objectes de bronze (destrals, una fulla d’afaitar...). A més, estaven molt desgastats i tenien fractures ja antigues. La interpretació que se’n fa és que tots aquests objectes havien estat arreplegats i acumulats per a refondre’ls, cosa que mai va acabar passant.
HTMLText_3637223F_28D5_B8C8_41C1_266203660D96_mobile.html =


Conjunt de braçalets


· 1300-1100 aC
· Bronze fos i emmotllat Aproximadament 10 cm de diàmetre i 0,5 de gruix.
· Cova dels Muricecs (Llimiana)



MLDC de 3258 a 3268


La Cova dels Muricecs és una cova profunda que havia estat habitada ja al paleolític, però aquests braçalets pertanyen a una època molt més recent, l’edat del bronze. La tipologia dels braçalets ens ajuda a posar data a aquesta segona ocupació: entre la fi del bronze mitjà i els inicis del bronze final (1300-1100 aC). També sabem que aquests tipus de braçalets venien del nord dels Pirineus. Però què hi feien, dins la Cova dels Muricecs? En primer lloc, no hi eren sols: estaven acompanyats d’altres objectes de bronze (destrals, una fulla d’afaitar...). A més, estaven molt desgastats i tenien fractures ja antigues. La interpretació que se’n fa és que tots aquests objectes havien estat arreplegats i acumulats per a refondre’ls, cosa que mai va acabar passant.
HTMLText_3365AC92_2B6A_4CD1_41C5_8226DCFD6339.html =


Creu


· Segle VI
· Bronze fos i emmotllat 26,9 x 23 cm
· El Bovalar (Seròs)


MLDC 3314


Creu procedent de les excavacions a la basílica del Bovalar (Seròs), trobada junt a l’encenser de bronze. La creu és de línies senzilles, treballada en una única planxa de bronze i amb la superfície absolutament llisa, sense cap decoració. Els extrems dels quatre braços tenen un perfil lleugerament corbat cap a l’interior, i cadascun dels angles està coronat amb un cercle. Als extrems superior i inferior de la creu (entre les decoracions circulars descrites) hi ha sengles anelles que possiblement haurien servit per a penjar-la d’una cadeneta. La tipologia d’aquesta creu és molt freqüent en peces procedents de l’Imperi Romà d’Orient en cronologies de mitjan segle VI i VII dC.
La basílica del Bovalar es va construir al segle V seguint un esquema clàssic de planta de tres naus amb capçalera tripartida i espai baptismal. També va tenir funcions funeràries, amb rics sarcòfags monolítics de pedra. Tant el baptisteri com els atuells litúrgics conservats daten d’una reforma del temple realitzada al segle VI. Pels volts de l’any 713 un incendi arrasà totalment, i per sempre, tant l’església com el poblat sorgit al seu voltant.
HTMLText_3365AC92_2B6A_4CD1_41C5_8226DCFD6339_mobile.html =


Creu


· Segle VI
· Bronze fos i emmotllat 26,9 x 23 cm
· El Bovalar (Seròs)


MLDC 3314


Creu procedent de les excavacions a la basílica del Bovalar (Seròs), trobada junt a l’encenser de bronze. La creu és de línies senzilles, treballada en una única planxa de bronze i amb la superfície absolutament llisa, sense cap decoració. Els extrems dels quatre braços tenen un perfil lleugerament corbat cap a l’interior, i cadascun dels angles està coronat amb un cercle. Als extrems superior i inferior de la creu (entre les decoracions circulars descrites) hi ha sengles anelles que possiblement haurien servit per a penjar-la d’una cadeneta. La tipologia d’aquesta creu és molt freqüent en peces procedents de l’Imperi Romà d’Orient en cronologies de mitjan segle VI i VII dC.
La basílica del Bovalar es va construir al segle V seguint un esquema clàssic de planta de tres naus amb capçalera tripartida i espai baptismal. També va tenir funcions funeràries, amb rics sarcòfags monolítics de pedra. Tant el baptisteri com els atuells litúrgics conservats daten d’una reforma del temple realitzada al segle VI. Pels volts de l’any 713 un incendi arrasà totalment, i per sempre, tant l’església com el poblat sorgit al seu voltant.
HTMLText_0E8D0FF1_2837_475B_41C2_B58B755E7EE2.html =


Càlat decorat


· Finals del segle III – mitjan segle I aC
· Ceràmica tornejada 21 x 27 cm
· Tossal de les Tenalles (Sidamon)


MLDC 3112


Aquest tipus de vas, de cos cilíndric i vora en forma d’ala, no es va produir al món ibèric septentrional fins finals del segle III aC, i es va mantenir ja sota el domini romà. Aquest exemplar correspon a les primeres dècades de la producció, i presenta una decoració a la cara externa amb bandes, filets i fulles d’heura, a més de l’habitual decoració de dents de llop sobre l’ala.
HTMLText_0E8D0FF1_2837_475B_41C2_B58B755E7EE2_mobile.html =


Càlat decorat


· Finals del segle III – mitjan segle I aC
· Ceràmica tornejada 21 x 27 cm
· Tossal de les Tenalles (Sidamon)


MLDC 3112


Aquest tipus de vas, de cos cilíndric i vora en forma d’ala, no es va produir al món ibèric septentrional fins finals del segle III aC, i es va mantenir ja sota el domini romà. Aquest exemplar correspon a les primeres dècades de la producció, i presenta una decoració a la cara externa amb bandes, filets i fulles d’heura, a més de l’habitual decoració de dents de llop sobre l’ala.
HTMLText_36DEF64E_283D_7949_41B2_024291E27BD3.html =


Destral amb apèndix laterals


· 1150-850 aC
· Bronze fos i emmotllat 10 x 4 x 1,1 cm
· Montfiu (Aitona)



MLDC de 2884


Aquesta destral està fabricada en bronze fent servir un motlle, la tècnica utilitzada habitualment a l’època. La seva tipologia s’anomena «d’apèndixs laterals», degut als sortints que té a dalt i abaix i que servien per fixar-la al mànec de fusta utilitzant cordills. Aquest tipus de destrals és identificativa de la fase II del Grup Segre-Cinca.
HTMLText_36DEF64E_283D_7949_41B2_024291E27BD3_mobile.html =


Destral amb apèndix laterals


· 1150-850 aC
· Bronze fos i emmotllat 10 x 4 x 1,1 cm
· Montfiu (Aitona)



MLDC de 2884


Aquesta destral està fabricada en bronze fent servir un motlle, la tècnica utilitzada habitualment a l’època. La seva tipologia s’anomena «d’apèndixs laterals», degut als sortints que té a dalt i abaix i que servien per fixar-la al mànec de fusta utilitzant cordills. Aquest tipus de destrals és identificativa de la fase II del Grup Segre-Cinca.
HTMLText_0AB66FCF_2875_C748_41C4_4685AEB82EAA.html =


Destral de vorells


· 1300 – 1200 aC
· Bronze fos i emmotllat 10,3 x 4,8 x 1 cm
· Mas de Miquelona (Alcarràs)



MLDC de 3256


Aquesta destral està fabricada en bronze fent servir un motlle, la tècnica utilitzada habitualment a l’època. La tipologia d’aquesta destral s’anomena «de vorells», degut a les revores planes que té en ambdós costats i que servien per fixar-la al mànec de fusta. La destral es va trobar de manera fortuïta, i molt possiblement es trobava fora de context.
HTMLText_0AB8F34A_286D_7F49_41B1_7663CB7CCF1F.html =


Destral de vorells


· 1300 – 1200 aC
· Bronze fos i emmotllat 12,2 x 4,5 x 1,1 cm
· Cova dels Muricecs (Llimiana)



MLDC de 3257


Aquesta destral està fabricada en bronze fent servir un motlle, la tècnica utilitzada habitualment a l’època. La tipologia d’aquesta destral s’anomena «de vorells», degut a les revores planes que té en ambdós costats i que servien per fixar-la al mànec de fusta. Es creu que aquesta destral i altres objectes de bronze que l’acompanyaven, desgastats i fins i tot trencats, hi van ser acumulats amb la intenció de refondre’ls.
HTMLText_0AB66FCF_2875_C748_41C4_4685AEB82EAA_mobile.html =


Destral de vorells


· 1300 – 1200 aC
· Bronze fos i emmotllat 10,3 x 4,8 x 1 cm
· Mas de Miquelona (Alcarràs)



MLDC de 3256


Aquesta destral està fabricada en bronze fent servir un motlle, la tècnica utilitzada habitualment a l’època. La tipologia d’aquesta destral s’anomena «de vorells», degut a les revores planes que té en ambdós costats i que servien per fixar-la al mànec de fusta. La destral es va trobar de manera fortuïta, i molt possiblement es trobava fora de context.
HTMLText_0AB8F34A_286D_7F49_41B1_7663CB7CCF1F_mobile.html =


Destral de vorells


· 1300 – 1200 aC
· Bronze fos i emmotllat 12,2 x 4,5 x 1,1 cm
· Cova dels Muricecs (Llimiana)



MLDC de 3257


Aquesta destral està fabricada en bronze fent servir un motlle, la tècnica utilitzada habitualment a l’època. La tipologia d’aquesta destral s’anomena «de vorells», degut a les revores planes que té en ambdós costats i que servien per fixar-la al mànec de fusta. Es creu que aquesta destral i altres objectes de bronze que l’acompanyaven, desgastats i fins i tot trencats, hi van ser acumulats amb la intenció de refondre’ls.
HTMLText_35BE11FD_28D2_DB4B_41B9_C2D1D2C50228.html =


Destral


· Neolític
· Granit polit 21 x 6 cm
· Grealó (Lleida)



MLDC 1807


Al neolític, les tècniques de talla havien deixat pas a la fabricació d’eines utilitzant pedra abrasiva que, per fricció, permetia obtenir eines molt polides, com aquesta destral. Les destrals utilitzaven un mànec de fusta amb l’extrem de dalt més gros i pesant. En aquest punt hi havia un forat en el qual s’hi encaixava la pedra, que hi era fixada amb adhesius com ara resina.
HTMLText_35BE11FD_28D2_DB4B_41B9_C2D1D2C50228_mobile.html =


Destral


· Neolític
· Granit polit 21 x 6 cm
· Grealó (Lleida)



MLDC 1807


Al neolític, les tècniques de talla havien deixat pas a la fabricació d’eines utilitzant pedra abrasiva que, per fricció, permetia obtenir eines molt polides, com aquesta destral. Les destrals utilitzaven un mànec de fusta amb l’extrem de dalt més gros i pesant. En aquest punt hi havia un forat en el qual s’hi encaixava la pedra, que hi era fixada amb adhesius com ara resina.
HTMLText_3319DCE4_2B65_CC71_41A1_F50F7888DB5D.html =


Encenser


· Segle VI
· Bronze fos, emmotllat, forjat i troquelat 21, 5 x 13, 5 x 12 cm.
· El Bovalar (Seròs)


MLDC 3313


Encenser de bronze procedent de la basílica del Bovalar (Seròs). Se sosté sobre tres bases en forma de potes de felí, soldades a la peça cilíndrica que contenia l’encens. Aquesta peça s’articula mitjançant una frontissa amb la coberta, de forma semiesfèrica. La coberta està ricament ornamentada: uns cistells amb fruits i unes garlandes vegetals emmarquen tres orificis amb l’anagrama de Crist, a través dels quals sortia el fum. Coronant la tapa hi ha un pom on se superposen una flor, una pinya i un colom. Malgrat que la peça té tres peus, també té tres cadenes (amb baules en forma de 8) que permetien penjar-lo i accionar-lo.
L’origen d’aquesta peça sembla ser llunyà: té paral·lels al Pròxim Orient, Egipte i Itàlia. És possible relacionar la seva presència al Bovalar amb l’arribada de forans al segle VI.
HTMLText_3319DCE4_2B65_CC71_41A1_F50F7888DB5D_mobile.html =


Encenser


· Segle VI
· Bronze fos, emmotllat, forjat i troquelat 21, 5 x 13, 5 x 12 cm.
· El Bovalar (Seròs)


MLDC 3313


Encenser de bronze procedent de la basílica del Bovalar (Seròs). Se sosté sobre tres bases en forma de potes de felí, soldades a la peça cilíndrica que contenia l’encens. Aquesta peça s’articula mitjançant una frontissa amb la coberta, de forma semiesfèrica. La coberta està ricament ornamentada: uns cistells amb fruits i unes garlandes vegetals emmarquen tres orificis amb l’anagrama de Crist, a través dels quals sortia el fum. Coronant la tapa hi ha un pom on se superposen una flor, una pinya i un colom. Malgrat que la peça té tres peus, també té tres cadenes (amb baules en forma de 8) que permetien penjar-lo i accionar-lo.
L’origen d’aquesta peça sembla ser llunyà: té paral·lels al Pròxim Orient, Egipte i Itàlia. És possible relacionar la seva presència al Bovalar amb l’arribada de forans al segle VI.
HTMLText_1A377C95_2855_49D8_41A9_9257D8CB99D3.html =


Enterrament amb teules


· Segles II-V dC
· Tègules i ímbrexs disposats en doble vessant 66 x 176 x 68 cm
· Necròpolis de l’Estació (Lleida)



MLDC 3281


El ritual d’enterrament dels romans va anar variant al llarg del temps. Durant l’època republicana predominava la incineració, i les urnes es dipositaven en monuments com els columbaris. Al llarg de l’Imperi es va anar imposant la inhumació, on el cos s’enterrava de maneres molt diverses: des de fosses simples fins a sarcòfags disposats dins un mausoleu familiar. Dins aquest ventall d’opcions és força comú l’enterrament amb coberta de teules, en el qual es feien servir les peces planes (tègules) i corbades (ímbrexs) pròpies de les teulades per formar una coberta de doble vessant a sobre del cos. No obstant, aquestes teules no quedaven a la vista dins les necròpolis, sinó que eren cobertes amb terra.
HTMLText_0EDBB742_2857_D8B9_41AC_F70F1CB39A49.html =


Espasa


· Finals del segle V - mitjans del segle III aC
· Ferro forjat 68,3 x 4 x 0, 7 cm
· Necròpolis de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer/Térmens)


MLDC 3028


Espasa de ferro de fulla recta, del tipus «La Tène» trobada a la necròpolis de la Pedrera (Vallfogona de Balaguer/Térmens, la Noguera). El jaciment va ser descobert l’any 1958 durant la construcció de la central hidroelèctrica de Térmens i, malauradament, desconeixem el context exacte de moltes peces. No obstant, sabem que la necròpolis era un conjunt de tombes principesques, amb urnes que contenien les cendres dels difunts acompanyades de riques ofrenes en forma d’armes i cavalls guarnits. La forma d’aquesta espasa és la pròpia dels ilergets que, com la resta dels pobles ibers del nord, no feien servir la falcata que trobem de l’actual País Valencià cap al sud.
HTMLText_0EDBB742_2857_D8B9_41AC_F70F1CB39A49_mobile.html =


Espasa


· Finals del segle V - mitjans del segle III aC
· Ferro forjat 68,3 x 4 x 0, 7 cm
· Necròpolis de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer/Térmens)


MLDC 3028


Espasa de ferro de fulla recta, del tipus «La Tène» trobada a la necròpolis de la Pedrera (Vallfogona de Balaguer/Térmens, la Noguera). El jaciment va ser descobert l’any 1958 durant la construcció de la central hidroelèctrica de Térmens i, malauradament, desconeixem el context exacte de moltes peces. No obstant, sabem que la necròpolis era un conjunt de tombes principesques, amb urnes que contenien les cendres dels difunts acompanyades de riques ofrenes en forma d’armes i cavalls guarnits. La forma d’aquesta espasa és la pròpia dels ilergets que, com la resta dels pobles ibers del nord, no feien servir la falcata que trobem de l’actual País Valencià cap al sud.
HTMLText_07258C4F_28F7_4947_41C1_E90AA98CFE48.html =


Estela antropomorfa


· Pedra esculpida 37,2 x 16,7 x 17 cm
· Necròpolis de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer/Térmens)



MLDC 3141


El jaciment de La Pedrera va ser descobert l’any 1958 durant la construcció de la central hidroelèctrica de Térmens i, malauradament, desconeixem el context exacte de moltes peces. No obstant, sabem que la necròpolis era un conjunt de tombes principesques, amb urnes que contenien les cendres dels difunts acompanyades de riques ofrenes en forma d’armes i cavalls guarnits. Aquesta estela, que es pot descriure com un cip de tipus fàl·lic, va ser trobada fora de context dins la necròpolis. Justament la forma i per trobar-se dins d’una necròpolis, s’ha proposat que es tractés d’un element de senyalització d’una tomba, possiblement en un context cultural que retia culte als herois.
HTMLText_07258C4F_28F7_4947_41C1_E90AA98CFE48_mobile.html =


Estela antropomorfa


· Pedra esculpida 37,2 x 16,7 x 17 cm
· Necròpolis de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer/Térmens)



MLDC 3141


El jaciment de La Pedrera va ser descobert l’any 1958 durant la construcció de la central hidroelèctrica de Térmens i, malauradament, desconeixem el context exacte de moltes peces. No obstant, sabem que la necròpolis era un conjunt de tombes principesques, amb urnes que contenien les cendres dels difunts acompanyades de riques ofrenes en forma d’armes i cavalls guarnits. Aquesta estela, que es pot descriure com un cip de tipus fàl·lic, va ser trobada fora de context dins la necròpolis. Justament la forma i per trobar-se dins d’una necròpolis, s’ha proposat que es tractés d’un element de senyalització d’una tomba, possiblement en un context cultural que retia culte als herois.
HTMLText_0466800C_28FD_B8C9_4199_CC091A6B5AFC.html =


Falcata


· Segles V-IV aC
· Ferro forjat 71,5 X 9 X 1,5 cm
· Necròpolis de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer/Térmens)



MLDC 3029


El jaciment de La Pedrera va ser descobert l’any 1958 durant la construcció de la central hidroelèctrica de Térmens i, malauradament, desconeixem el context exacte de moltes peces. No obstant, sabem que la necròpolis era un conjunt de tombes principesques, amb urnes que contenien les cendres dels difunts acompanyades de riques ofrenes en forma d’armes i cavalls guarnits. Aquests tipus d’espasa no és la pròpia dels ilergets que, com la resta dels pobles ibers del nord, feien servir espases restes del tipus «la Tène». La falcata és l’arma habitual dels ibers del centre de l’actual País Valencià fins el sud de la Península. Per tant, arriba a la necròpolis de la Pedrera com un objecte exòtic.
HTMLText_0466800C_28FD_B8C9_4199_CC091A6B5AFC_mobile.html =


Falcata


· Segles V-IV aC
· Ferro forjat 71,5 X 9 X 1,5 cm
· Necròpolis de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer/Térmens)



MLDC 3029


El jaciment de La Pedrera va ser descobert l’any 1958 durant la construcció de la central hidroelèctrica de Térmens i, malauradament, desconeixem el context exacte de moltes peces. No obstant, sabem que la necròpolis era un conjunt de tombes principesques, amb urnes que contenien les cendres dels difunts acompanyades de riques ofrenes en forma d’armes i cavalls guarnits. Aquests tipus d’espasa no és la pròpia dels ilergets que, com la resta dels pobles ibers del nord, feien servir espases restes del tipus «la Tène». La falcata és l’arma habitual dels ibers del centre de l’actual País Valencià fins el sud de la Península. Per tant, arriba a la necròpolis de la Pedrera com un objecte exòtic.
HTMLText_01402686_2833_59B9_41B5_DCF1838D4583.html =


Figureta zoomorfa


· Finals del segle V - mitjans del segle III aC
· Bronze fos i emmotllat 5,5,x 3,5 x 1,3 cm
· Necròpolis de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer/Térmens)


MLDC 3002


El jaciment de La Pedrera va ser descobert l’any 1958 durant la construcció de la central hidroelèctrica de Térmens i, malauradament, desconeixem el context exacte de moltes peces. No obstant, sabem que la necròpolis era un conjunt de tombes principesques, amb urnes que contenien les cendres dels difunts acompanyades de riques ofrenes en forma d’armes i cavalls guarnits. Les figuretes de bronze com aquesta són un element freqüent en la cultura ibèrica, i es troben generalment com a ofrenes en els santuaris. En aquest cas, devia formar part de l’aixovar d’una tomba.
HTMLText_01402686_2833_59B9_41B5_DCF1838D4583_mobile.html =


Figureta zoomorfa


· Finals del segle V - mitjans del segle III aC
· Bronze fos i emmotllat 5,5,x 3,5 x 1,3 cm
· Necròpolis de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer/Térmens)


MLDC 3002


El jaciment de La Pedrera va ser descobert l’any 1958 durant la construcció de la central hidroelèctrica de Térmens i, malauradament, desconeixem el context exacte de moltes peces. No obstant, sabem que la necròpolis era un conjunt de tombes principesques, amb urnes que contenien les cendres dels difunts acompanyades de riques ofrenes en forma d’armes i cavalls guarnits. Les figuretes de bronze com aquesta són un element freqüent en la cultura ibèrica, i es troben generalment com a ofrenes en els santuaris. En aquest cas, devia formar part de l’aixovar d’una tomba.
HTMLText_1DD3F2B9_283F_B9CB_41BC_8D5E00703786.html =


Fragment de mil·liari


· 44-45 dC
· Pedra calcària tallada i inscrita 169 x 40 cm
· Partida de Vallbona (Tamarit de Llitera)



MLDC 3398


Els mil·liaris se situaven vora les vies i indicaven la distància a les ciutats o mansiones (hostals) per tal que els viatgers poguessin planificar on fer nit o parar a fer un àpat. Tot i que aquest mil·liari no està complet, conserva la part de la inscripció que indica qui el va fer instal·lar i els càrrecs que tenia: «Tiberi Claudi Cèsar August Germànic, fill de Drus, Pontífex Màxim, en la seva quarta tribunícia potestat, vuitè imperi i tercer consolat, pare de la pàtria». El personatge en qüestió és l’emperador que coneixem com a Claudi, i els càrrecs que esmenta ens situen a l’any 44 o 45 dC. El mil·liari es trobava a la via d’Ilerda a Caesaraugusta.
HTMLText_1DD3F2B9_283F_B9CB_41BC_8D5E00703786_mobile.html =


Fragment de mil·liari


· 44-45 dC
· Pedra calcària tallada i inscrita 169 x 40 cm
· Partida de Vallbona (Tamarit de Llitera)



MLDC 3398


Els mil·liaris se situaven vora les vies i indicaven la distància a les ciutats o mansiones (hostals) per tal que els viatgers poguessin planificar on fer nit o parar a fer un àpat. Tot i que aquest mil·liari no està complet, conserva la part de la inscripció que indica qui el va fer instal·lar i els càrrecs que tenia: «Tiberi Claudi Cèsar August Germànic, fill de Drus, Pontífex Màxim, en la seva quarta tribunícia potestat, vuitè imperi i tercer consolat, pare de la pàtria». El personatge en qüestió és l’emperador que coneixem com a Claudi, i els càrrecs que esmenta ens situen a l’any 44 o 45 dC. El mil·liari es trobava a la via d’Ilerda a Caesaraugusta.
HTMLText_01E30DC7_2852_CBB8_41AE_37A956C1B9E6.html =


Fre de cavall


· 650-500 aC
· Ferro forjat 24 x 10,5 cm
· Necròpolis de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer/Térmens)


MLDC 2972 i 2973


Fre per a cavall compost de diverses peces articulades de ferro, procedent de la necròpolis de la Pedrera (Vallfogona de Balaguer/Térmens, la Noguera). El jaciment va ser descobert l’any 1958 durant la construcció de la central hidroelèctrica de Térmens i, malauradament, desconeixem el context exacte de moltes peces. No obstant, sabem que la necròpolis era un conjunt de tombes principesques, amb urnes que contenien les cendres dels difunts acompanyades de riques ofrenes en forma d’armes i cavalls guarnits. El fre es va trobar entre les mandíbules d’un cavall que també conservava un morrió de bronze.
HTMLText_01E30DC7_2852_CBB8_41AE_37A956C1B9E6_mobile.html =


Fre de cavall


· 650-500 aC
· Ferro forjat 24 x 10,5 cm
· Necròpolis de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer/Térmens)


MLDC 2972 i 2973


Fre per a cavall compost de diverses peces articulades de ferro, procedent de la necròpolis de la Pedrera (Vallfogona de Balaguer/Térmens, la Noguera). El jaciment va ser descobert l’any 1958 durant la construcció de la central hidroelèctrica de Térmens i, malauradament, desconeixem el context exacte de moltes peces. No obstant, sabem que la necròpolis era un conjunt de tombes principesques, amb urnes que contenien les cendres dels difunts acompanyades de riques ofrenes en forma d’armes i cavalls guarnits. El fre es va trobar entre les mandíbules d’un cavall que també conservava un morrió de bronze.
HTMLText_3CC4D09D_2B5A_54D3_41A5_3E89BB87A165.html =


Fíbula discoidal


· Segle VI
· Or fos i emmotllat i pasta de vidre o cornalina tallada
5,4 x 0, 6 cm
· Valleta del Valero (Soses)



MLDC 3320


Fíbula visigòtica procedent de la Valleta del Valero (Soses). Les fíbules, uns fermalls utilitzats en moltes èpoques per fixar-se la roba, podien arribar a ser peces molt refinades i costoses. Aquesta fíbula discoidal visigòtica n’és un bon exemple: parteix d’una l’amina d’or amb forma de disc a la qual s’hi van soldar 5 flors i 5 motius estilitzats en forma d’S fets amb fil d’or. El centre de la làmina està treballat en forma de caboixó per encabir-hi un camafeu romà d’època julioclàudia, que representa el bust d’una dona. Es desconeix si el camafeu, ovalat i de color vermell viu, està fet amb cornalina (una pedra dura semipreciosa) o bé és de vidre. És possible que aquesta fíbula i el collaret de la Valleta del Valero (Soses) formessin part d’un mateix conjunt, potser un aixovar funerari.
HTMLText_3CC4D09D_2B5A_54D3_41A5_3E89BB87A165_mobile.html =


Fíbula discoidal


· Segle VI
· Or fos i emmotllat i pasta de vidre o cornalina tallada
5,4 x 0, 6 cm
· Valleta del Valero (Soses)



MLDC 3320


Fíbula visigòtica procedent de la Valleta del Valero (Soses). Les fíbules, uns fermalls utilitzats en moltes èpoques per fixar-se la roba, podien arribar a ser peces molt refinades i costoses. Aquesta fíbula discoidal visigòtica n’és un bon exemple: parteix d’una l’amina d’or amb forma de disc a la qual s’hi van soldar 5 flors i 5 motius estilitzats en forma d’S fets amb fil d’or. El centre de la làmina està treballat en forma de caboixó per encabir-hi un camafeu romà d’època julioclàudia, que representa el bust d’una dona. Es desconeix si el camafeu, ovalat i de color vermell viu, està fet amb cornalina (una pedra dura semipreciosa) o bé és de vidre. És possible que aquesta fíbula i el collaret de la Valleta del Valero (Soses) formessin part d’un mateix conjunt, potser un aixovar funerari.
HTMLText_35E45B06_28F7_C8B8_41BA_87D4A4A0A2CB.html =


Ganivets de sílex


· Calcolític (2.200 – 1.800 aC)
· Sílex tallat 170 mm x 27 mm x 7 mm
· Coma del Bep (Albelda)



MLDC 3239


Es tracta de làmines molt allargades i fines extretes del nucli de sílex retocades posteriorment, que es completaven afegint-hi un mànec de fusta. Aquests tipus de ganivets són típics del període calcolític (2200-1800 aC), i sovint apareixen conjuntament amb vasos campaniformes.
HTMLText_35E45B06_28F7_C8B8_41BA_87D4A4A0A2CB_mobile.html =


Ganivets de sílex


· Calcolític (2.200 – 1.800 aC)
· Sílex tallat 170 mm x 27 mm x 7 mm
· Coma del Bep (Albelda)



MLDC 3239


Es tracta de làmines molt allargades i fines extretes del nucli de sílex retocades posteriorment, que es completaven afegint-hi un mànec de fusta. Aquests tipus de ganivets són típics del període calcolític (2200-1800 aC), i sovint apareixen conjuntament amb vasos campaniformes.
HTMLText_01436B9C_2833_CFC9_41A3_5ABDF60C9C5A.html =


Gerra i tapadora


· Segles II-I aC
· Ceràmica tornejada 30 x 30 cm
· Gebut (Soses)


MLDC 3038


Grup de dues peces que funcionaven conjuntament: una gerra * globular sense coll amb dues nanses i una tapadora amb agafador. Procedeixen del jaciment de Gebut (Soses), i tant els tipus de peces com la seva decoració pintada en roig són característiques del món ibèric. L’urna / gerra * està decorada amb bandes, sobre les quals hi ha semicercles concèntrics traçats amb un pinzell múltiple fent de compàs. La tapadora té els mateixos motius pintats i, sobre l’agafador, hi té pintada una espiral.
HTMLText_01436B9C_2833_CFC9_41A3_5ABDF60C9C5A_mobile.html =


Gerra i tapadora


· Segles II-I aC
· Ceràmica tornejada 30 x 30 cm
· Gebut (Soses)


MLDC 3038


Grup de dues peces que funcionaven conjuntament: una gerra * globular sense coll amb dues nanses i una tapadora amb agafador. Procedeixen del jaciment de Gebut (Soses), i tant els tipus de peces com la seva decoració pintada en roig són característiques del món ibèric. L’urna / gerra * està decorada amb bandes, sobre les quals hi ha semicercles concèntrics traçats amb un pinzell múltiple fent de compàs. La tapadora té els mateixos motius pintats i, sobre l’agafador, hi té pintada una espiral.
HTMLText_3322BAAD_2B7F_D4F2_41B1_7CF22DE24CBB.html =


Gerra


· Segle VI
· Bronze fos i emmotllat 17, 5 x 8 cm
· El Bovalar (Seròs)


MLDC 3316


Gerreta de bronze procedent del jaciment visigòtic del Bovalar (Soses). Amb un peu mont alt, la gerra té un perfil sinuós que uneix sense arestes el cos ovoidal amb un coll allargat i una vora sense bec; fins i tot és més ampla a l’extrem on vessaria que no al costat des d’on surt la nansa. La nansa, estilitzada, té un apèndix allargat en el seu punt més alt. La tipologia d’aquesta gerreta permet identificar-la com a un objecte d’ús litúrgic, en concret per contenir el vi consagrat. L’origen d’aquesta peça sembla ser llunyà: té paral·lels a Egipte i Itàlia. És possible relacionar la seva presència al Bovalar amb l’arribada de forans al segle VI.
HTMLText_3322BAAD_2B7F_D4F2_41B1_7CF22DE24CBB_mobile.html =


Gerra


· Segle VI
· Bronze fos i emmotllat 17, 5 x 8 cm
· El Bovalar (Seròs)


MLDC 3316


Gerreta de bronze procedent del jaciment visigòtic del Bovalar (Soses). Amb un peu mont alt, la gerra té un perfil sinuós que uneix sense arestes el cos ovoidal amb un coll allargat i una vora sense bec; fins i tot és més ampla a l’extrem on vessaria que no al costat des d’on surt la nansa. La nansa, estilitzada, té un apèndix allargat en el seu punt més alt. La tipologia d’aquesta gerreta permet identificar-la com a un objecte d’ús litúrgic, en concret per contenir el vi consagrat. L’origen d’aquesta peça sembla ser llunyà: té paral·lels a Egipte i Itàlia. És possible relacionar la seva presència al Bovalar amb l’arribada de forans al segle VI.
HTMLText_303CBA8C_285E_C9C9_41C1_75A691736882.html =


Gran bifaç


· Paleolític
· Sílex, talla 23,3 x 13,2 x 3,8 cm
· Pla de Basconell (Aitona)



MLDC 3152


Els bifaços eren eines molt útils per tallar i foradar, s’anomenen bifaços perquè es fabricaven seguint el mode tècnic 2, l’acheulià, consistent en tallar una pedra colpejant-la amb una altra fins aconseguir una peça simètrica en les dues cares. Després, l’eina es millorava i retocava utilitzant percussors tous fets d’os o asta. L’objectiu era aconseguir que els costats i la punta fossin tallants. La part inferior, en canvi, era més arrodonida perquè s’utilitzava agafant-la directament amb la mà, sense mànec. Aquestes eines són característiques del paleolític inferior.
HTMLText_303CBA8C_285E_C9C9_41C1_75A691736882_mobile.html =


Gran bifaç


· Paleolític
· Sílex, talla 23,3 x 13,2 x 3,8 cm
· Pla de Basconell (Aitona)



MLDC 3152


Els bifaços eren eines molt útils per tallar i foradar, s’anomenen bifaços perquè es fabricaven seguint el mode tècnic 2, l’acheulià, consistent en tallar una pedra colpejant-la amb una altra fins aconseguir una peça simètrica en les dues cares. Després, l’eina es millorava i retocava utilitzant percussors tous fets d’os o asta. L’objectiu era aconseguir que els costats i la punta fossin tallants. La part inferior, en canvi, era més arrodonida perquè s’utilitzava agafant-la directament amb la mà, sense mànec. Aquestes eines són característiques del paleolític inferior.
HTMLText_1A17BFDF_2856_C747_4194_56C6E6784370.html =


Llàntia de dos becs


· Segle I dC
· Ceràmica emmotllada 15 x 4,2 cm
· Necròpolis de l’Estació (Lleida)



MLDC 3436


Tot i que no es coneix el lloc exacte on es trobava, és probable que fos part de l’aixovar d’una de les tombes. El simbolisme de les lucernes com a font de llum necessària per a la salvació de les ànimes és molt present als enterraments de l’alt Imperi (segles I i II aC). La tipologia d’aquesta lucerna fa que la puguem datar al segle I dC. La cassoleta per on s’abocava el combustible (oli d’oliva) està decorada amb una flor de 33 pètals. Els doc becs, guarnits amb volutes, permetien encendre-hi simultàniament dos blens.
HTMLText_1A17BFDF_2856_C747_4194_56C6E6784370_mobile.html =


Llàntia de dos becs


· Segle I dC
· Ceràmica emmotllada 15 x 4,2 cm
· Necròpolis de l’Estació (Lleida)



MLDC 3436


Tot i que no es coneix el lloc exacte on es trobava, és probable que fos part de l’aixovar d’una de les tombes. El simbolisme de les lucernes com a font de llum necessària per a la salvació de les ànimes és molt present als enterraments de l’alt Imperi (segles I i II aC). La tipologia d’aquesta lucerna fa que la puguem datar al segle I dC. La cassoleta per on s’abocava el combustible (oli d’oliva) està decorada amb una flor de 33 pètals. Els doc becs, guarnits amb volutes, permetien encendre-hi simultàniament dos blens.
HTMLText_1C9ED82E_2877_48C9_41C1_EA00F5B53249.html =


Làpida de Teodora


· Segle IV dC
· Marbre (possiblement de Luni) tallat i inscrit 52,5 x 62,5 x 3 cm
· Necròpolis de l’Estació (Lleida)



MLDC 3294


Placa de marbre amb inscripció procedent de la Necròpolis de l’Estació (Lleida). Aquesta necròpolis estava situada, com és costum, a la vora d’una via als afores de la ciutat. En concret, la prolongació del del decumanus maximus de la ciutat en direcció nord est. És probable que les obres de construcció de les vies de tren l’any 1861 destruïssin bona part de la necròpolis, però van ser les obres de construcció de l’estació de l’any 1926 les que van portar al descobriment de sarcòfags, taüts de plom, enterraments en caixa de teules i aixovars funeraris. Entre les restes trobades hi havia aquesta làpida funerària dedicada a Teodora. La làpida està encapçalada per un signe cristià on l’enllacen el crismó (la unió de dues lletres de l’alfabet grec que representen Crist) i l’alfa i l’omega, el símbol del principi i el final. Per tant, Teodora era una cristiana ilerdenca del segle IV (a jutjar pel tipus de lletra), de la que se’ns donen molt poques dades: va estar casada amb el seu marit fins els 44 anys, i en va viure 22 més com a vídua. Sumant-hi els mesos i els dies que tan detalladament s’anoten d’aquestes dues etapes de la seva vida, va viure un total de 67 anys. No sabem qui va encarregar la làpida dedicada a Teodora, però podem suposar que va ser algun familiar o persona del seu entorn.
HTMLText_1C9ED82E_2877_48C9_41C1_EA00F5B53249_mobile.html =


Làpida de Teodora


· Segle IV dC
· Marbre (possiblement de Luni) tallat i inscrit 52,5 x 62,5 x 3 cm
· Necròpolis de l’Estació (Lleida)



MLDC 3294


Placa de marbre amb inscripció procedent de la Necròpolis de l’Estació (Lleida). Aquesta necròpolis estava situada, com és costum, a la vora d’una via als afores de la ciutat. En concret, la prolongació del del decumanus maximus de la ciutat en direcció nord est. És probable que les obres de construcció de les vies de tren l’any 1861 destruïssin bona part de la necròpolis, però van ser les obres de construcció de l’estació de l’any 1926 les que van portar al descobriment de sarcòfags, taüts de plom, enterraments en caixa de teules i aixovars funeraris. Entre les restes trobades hi havia aquesta làpida funerària dedicada a Teodora. La làpida està encapçalada per un signe cristià on l’enllacen el crismó (la unió de dues lletres de l’alfabet grec que representen Crist) i l’alfa i l’omega, el símbol del principi i el final. Per tant, Teodora era una cristiana ilerdenca del segle IV (a jutjar pel tipus de lletra), de la que se’ns donen molt poques dades: va estar casada amb el seu marit fins els 44 anys, i en va viure 22 més com a vídua. Sumant-hi els mesos i els dies que tan detalladament s’anoten d’aquestes dues etapes de la seva vida, va viure un total de 67 anys. No sabem qui va encarregar la làpida dedicada a Teodora, però podem suposar que va ser algun familiar o persona del seu entorn.
HTMLText_1D903DC0_286D_4BB8_4199_6FFE86B69422.html =


Medusa


· Segles II-III dC
· Pedra calcària esculpida 63 x 67 x 20 cm
· Vil·la del Romeral (Albesa)



MLDC 3278


A jutjar per les seves dimensions i acabats, la vil·la era propietat d’una persona benestant (de la classe dels honestiores): té grans sales de recepció i cerimònia i està ornamentada amb marbres, mosaics, estucs i pintures murals que evidencien el prestigi social i el poder econòmic del seu propietari. Aquest relleu formava part del brollador d’una font monumental de la vil·la, i representa una de les Gorgones, tres criatures monstruoses, germanes entre elles. Possiblement es tracti de Medusa, que tenia el poder de petrificar aquells a qui mirava.
HTMLText_1D903DC0_286D_4BB8_4199_6FFE86B69422_mobile.html =


Medusa


· Segles II-III dC
· Pedra calcària esculpida 63 x 67 x 20 cm
· Vil·la del Romeral (Albesa)



MLDC 3278


A jutjar per les seves dimensions i acabats, la vil·la era propietat d’una persona benestant (de la classe dels honestiores): té grans sales de recepció i cerimònia i està ornamentada amb marbres, mosaics, estucs i pintures murals que evidencien el prestigi social i el poder econòmic del seu propietari. Aquest relleu formava part del brollador d’una font monumental de la vil·la, i representa una de les Gorgones, tres criatures monstruoses, germanes entre elles. Possiblement es tracti de Medusa, que tenia el poder de petrificar aquells a qui mirava.
HTMLText_0ED4B22A_2855_D8C9_41A9_8196B65B87B4.html =


Morrió de cavall


· Segle IV aC
· Bronze fos, emmotllat i forjat 21,6 x 10 x 8,7 cm
· Necròpolis de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer/Térmens)


MLDC 2974 i 2975


El jaciment de La Pedrera va ser descobert l’any 1958 durant la construcció de la central hidroelèctrica de Térmens i, malauradament, desconeixem el context exacte de moltes peces. No obstant, sabem que la necròpolis era un conjunt de tombes principesques, amb urnes que contenien les cendres dels difunts acompanyades de riques ofrenes en forma d’armes i cavalls guarnits. El morrió va aparèixer associat al crani d’un cavall que també conservava el fre entre les mandíbules. Està fet d’una sola peça i presenta una factura molt acurada.
HTMLText_0ED4B22A_2855_D8C9_41A9_8196B65B87B4_mobile.html =


Morrió de cavall


· Segle IV aC
· Bronze fos, emmotllat i forjat 21,6 x 10 x 8,7 cm
· Necròpolis de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer/Térmens)


MLDC 2974 i 2975


El jaciment de La Pedrera va ser descobert l’any 1958 durant la construcció de la central hidroelèctrica de Térmens i, malauradament, desconeixem el context exacte de moltes peces. No obstant, sabem que la necròpolis era un conjunt de tombes principesques, amb urnes que contenien les cendres dels difunts acompanyades de riques ofrenes en forma d’armes i cavalls guarnits. El morrió va aparèixer associat al crani d’un cavall que també conservava el fre entre les mandíbules. Està fet d’una sola peça i presenta una factura molt acurada.
HTMLText_1D1ADBFF_2872_CF47_41B7_2CE59347ABD8.html =


Mosaics


· Segle IV dC
· Pedra i morter, mosaic 344 x 566 x 7 cm
· Vil·la del Romeral (Albesa). Dipòsit del MAC



MLDC 3279


Fragment d’un dels mosaics procedents de la vil·la romana del Romeral (Albesa). A jutjar per les seves dimensions i acabats, la vil·la era propietat d’una persona benestant (de la classe dels honestiores): té grans sales de recepció i cerimònia i està ornamentada amb marbres, mosaics (ocupen més de 500 m2 dels paviments de la vil·la), estucs i pintures murals que evidencien el prestigi social i el poder econòmic del seu propietari. Aquest fragment de mosaic destaca per una decoració formada per motius figuratius i geomètrics, amb elements naturalistes relacionats amb el món rural: fulles, ocells i fruits.
HTMLText_1D1ADBFF_2872_CF47_41B7_2CE59347ABD8_mobile.html =


Mosaics


· Segle IV dC
· Pedra i morter, mosaic 344 x 566 x 7 cm
· Vil·la del Romeral (Albesa). Dipòsit del MAC



MLDC 3279


Fragment d’un dels mosaics procedents de la vil·la romana del Romeral (Albesa). A jutjar per les seves dimensions i acabats, la vil·la era propietat d’una persona benestant (de la classe dels honestiores): té grans sales de recepció i cerimònia i està ornamentada amb marbres, mosaics (ocupen més de 500 m2 dels paviments de la vil·la), estucs i pintures murals que evidencien el prestigi social i el poder econòmic del seu propietari. Aquest fragment de mosaic destaca per una decoració formada per motius figuratius i geomètrics, amb elements naturalistes relacionats amb el món rural: fulles, ocells i fruits.
HTMLText_36440E8E_2835_49C9_41BE_AAE039F366A2.html =


Motlle metal·lúrgic de destral de vorells


· 1300-1200 aC
· Pedra sorrenca tallada 223 x 135 x 45 mm
· Masada de Ratón (Fraga)



MLDC de 3271


Està tallat d’una sola peça de pedra sorrenca, i la seva forma coincideix amb la de les destrals de vorells. La peça s’obtenia abocant el bronze dins d’un motlle format per dues valves com aquesta. Un cop freda, la destral es polia i s’hi afegia un mànec transversal. La metal·lúrgia va permetre fabricar eines idèntiques i molt resistents, de manera que es van poder talar boscos i posar en conreu terres que fins llavors no ho havien estat.
HTMLText_36440E8E_2835_49C9_41BE_AAE039F366A2_mobile.html =


Motlle metal·lúrgic de destral de vorells


· 1300-1200 aC
· Pedra sorrenca tallada 223 x 135 x 45 mm
· Masada de Ratón (Fraga)



MLDC de 3271


Està tallat d’una sola peça de pedra sorrenca, i la seva forma coincideix amb la de les destrals de vorells. La peça s’obtenia abocant el bronze dins d’un motlle format per dues valves com aquesta. Un cop freda, la destral es polia i s’hi afegia un mànec transversal. La metal·lúrgia va permetre fabricar eines idèntiques i molt resistents, de manera que es van poder talar boscos i posar en conreu terres que fins llavors no ho havien estat.
HTMLText_1CC550D5_2836_F95B_41BB_EA0EF96E0390.html =


Pedestal honorífic de Gai Licini Saturní


· Segle II dC
· Pedra de Santa Tecla tallada i inscrita 85 x 58 x 56,5 cm
· Seu Vella (Lleida)



MLDC 3085


Pedestal dedicat a Gai Licini Saturní, reutilitzat en la construcció de la Seu Vella de Lleida. El més probable és que procedís del fòrum romà d’Ilerda, perquè no es tracta d’una làpida funerària, sinó d’un pedestal; és a dir, el suport d’una estàtua. Aquest tipus de monuments honorífics s’aixecaven al fòrum amb la finalitat de reforçar l’estatus de l’elit local a qui estaven dedicats. En aquest cas es tracta de Gai Licini Saturní, que fou edil, duumvir i flàmen (regidor, co-alcalde i sacerdot) d’Ilerda. El monument el va fer aixecar Pòrcia Nigrina, la seva esposa. Tant ell com ella formaven part de l’elit local, i trobem altres Licinis i Porcis amb un paper destacat a la zona.
HTMLText_1CC550D5_2836_F95B_41BB_EA0EF96E0390_mobile.html =


Pedestal honorífic de Gai Licini Saturní


· Segle II dC
· Pedra de Santa Tecla tallada i inscrita 85 x 58 x 56,5 cm
· Seu Vella (Lleida)



MLDC 3085


Pedestal dedicat a Gai Licini Saturní, reutilitzat en la construcció de la Seu Vella de Lleida. El més probable és que procedís del fòrum romà d’Ilerda, perquè no es tracta d’una làpida funerària, sinó d’un pedestal; és a dir, el suport d’una estàtua. Aquest tipus de monuments honorífics s’aixecaven al fòrum amb la finalitat de reforçar l’estatus de l’elit local a qui estaven dedicats. En aquest cas es tracta de Gai Licini Saturní, que fou edil, duumvir i flàmen (regidor, co-alcalde i sacerdot) d’Ilerda. El monument el va fer aixecar Pòrcia Nigrina, la seva esposa. Tant ell com ella formaven part de l’elit local, i trobem altres Licinis i Porcis amb un paper destacat a la zona.
HTMLText_000C167D_2835_594B_41B3_94E7AA392C36.html =


Pes de teler


· Finals del segle III aC
· Ceràmica modelada a mà 16 x 13 x 4,5 cm
· Els Vilans (Aitona)


MLDC 3110


Els telers d’aquella època estaven fets amb dos pals verticals (que es recolzaven contra una paret) units per un travesser superior. En aquest travesser s’hi lligaven els fils de l’ordit, que es mantenien en tensió lligant-los en grups a pesos com aquest. Amb una llançadora es passaven els fils de la trama, entrellaçats amb els anteriors. Encara que els pesos de teler tinguessin una funció tan pràctica, en ocasions estan decorats. En aquest cas, amb una decoració esquemàtica incisa.
HTMLText_000C167D_2835_594B_41B3_94E7AA392C36_mobile.html =


Pes de teler


· Finals del segle III aC
· Ceràmica modelada a mà 16 x 13 x 4,5 cm
· Els Vilans (Aitona)


MLDC 3110


Els telers d’aquella època estaven fets amb dos pals verticals (que es recolzaven contra una paret) units per un travesser superior. En aquest travesser s’hi lligaven els fils de l’ordit, que es mantenien en tensió lligant-los en grups a pesos com aquest. Amb una llançadora es passaven els fils de la trama, entrellaçats amb els anteriors. Encara que els pesos de teler tinguessin una funció tan pràctica, en ocasions estan decorats. En aquest cas, amb una decoració esquemàtica incisa.
HTMLText_010BAC35_28D5_48DB_41C1_97862F33BFA7.html =


Plat de vernís negre


· 375-325 aC
· Ceràmica tornejada 4 x 26 cm
· Tossal de les Tenalles (Sidamon)


MLDC 3123


Plat de vernís negre del Tossal de les Tenalles (Sidamon) produït a l’Àtica (regió d’Atenes). El llavi penjant i la cassoleta al centre permet identificar-lo com un plat de peix. Aquest nom prové del fet que en les versions decorades d’aquests plats s’hi dibuixen peixos i marisc, i s’interpreta que estaven fets precisament per menjar-hi peix. La cassoleta central recolliria els sucs del peix o bé s’hi posaria salsa.
HTMLText_011D181A_28EF_C8C9_4196_EB85D1C7D8DA.html =


Ploms ibèrics


· Segle III aC
· Plom fos, forjat i inscrit 7 x 2 x 0,5 cm i 2,7 x 2 x 1 cm
· Monteró (Camarasa)


MLDC 3021 i 3022


Làmines de plom amb inscripcions ibèriques procedents de Monteró (Camarasa). Aquest tipus de làmines, degudament allisades, es van fer servir al món ibèric com a superfície per escriure-hi mitjançant l’ús d’un estilet de punta dura i esmolada. Un cop feta la inscripció, s’enrotllava la làmina. Gràcies a la comparació amb ploms similars de cultures veïnes, es considera que aquests ploms eren majoritàriament cartes comercials entre mercaders. Malgrat que la llengua ibèrica no es pot traduir per complet, la podem transcriure fonèticament, i entre les paraules resultants s’hi reconeixen noms de persona i de ciutats, a més de numerals. En el cas concret d’aquests ploms de Monteró, l’anàlisi dels textos només permet proposar que el més extens correspongui a una carta comercial, amb un possible nom de persona i una fórmula que es podria traduir com «fer entrega de».
HTMLText_1A421D6E_28DD_CB48_41BA_D709CA192DE2.html =


Reproduccció del Bronze d’Àscoli


· 89 aC
· Bronze fos, emmotllat i gravat 30,5 X 55,5 X 0,2 cm
· Roma



MLDC R-23


Aquesta inscripció (l’original de la qual es troba als Museus Capitolins de Roma) explica uns fets que van passar a Itàlia en el context de la guerra contra els socis. L’any 89 aC, la ciutat d’Ausculum es va revoltar contra Roma per exigir la ciutadania. Roma hi va enviar tropes per assetjar-la i, finalment, la va vèncer. Com a premi a les tropes auxiliars que havien ajudat als romans, se’ls va concedir la ciutadania, i la inscripció detalla els noms dels nous ciutadans. Entre ells hi trobem una unitat de cavalleria formada per genets de la vall de l’Ebre, 3 dels quals eren «ilerdenses». Crida l’atenció que tenen noms llatins, però els dels seus pares són ibers: Quintus Otacilius, fill de Suisetarten; Caius Cornelius, fill de Nesile i Publius Fabius, fill d’Enasagin.
HTMLText_360B6A70_28D3_C959_41A7_D8BB90EE7E23.html =


Reproducció de la Roca dels Moros del Cogul


· Epipaleolític, neolític, ibèric i romà
· Pintura rupestre i gravat
· El Cogul



MLDC R-18


L’original es troba en una balma, un sortint rocós que ofereix aixopluc i que, durant milers d’anys, va ser utilitzat com a lloc de culte. Hi ha un total de 48 figures, tant humanes com d’animals, pintades en color roig, negre i blanc. El grup principal data de l’epipaleolític (fa uns 10000 anys), d’estil llevantí, i mostra una escena en la qual diverses parelles de dones giren entorn a un home amb uns atributs sexuals desproporcionats. Aquesta escena ha estat tradicionalment interpretada com un ritual a la fertilitat, però probablement hi ha un biaix de gènere en la historiografia. Aquesta escena no és l’única: uns 5000 anys més tard, ja al neolític, s’hi van afegir figures humanes i animals d’estil esquemàtic. Aquest llarg ús del lloc encara va arribar més ençà, com testimonien múltiples inscripcions ibèriques i llatines.
HTMLText_36DE126F_28D2_B947_4193_E55A55F9EAAF.html =


Reproducció d’una tomba


· 2100 – 1650 aC
· Minferri (Juneda)



MLDC R-17


El jaciment de Minferri és del període neolític final, és a dir, un moment en què la vida sedentària vinculada a l’agricultura i la ramaderia estava plenament consolidada. Minferri és un viu reflex d’aquesta època, ja que es tracta d’un poblat de cabanes disperses i sitges excavades sota terra per emmagatzemar-hi els cereals. Algunes sitges, un cop estaven massa deteriorades per seguir-les fent servir, es van reaprofitar com a lloc d’enterrament. En aquest cas, hi veiem el cos d’una dona en avançat estat de gestació, estirada de costat i amb ofrenes fúnebres.
HTMLText_36DE126F_28D2_B947_4193_E55A55F9EAAF_mobile.html =


Reproducció d’una tomba


· 2100 – 1650 aC
· Minferri (Juneda)



MLDC R-17


El jaciment de Minferri és del període neolític final, és a dir, un moment en què la vida sedentària vinculada a l’agricultura i la ramaderia estava plenament consolidada. Minferri és un viu reflex d’aquesta època, ja que es tracta d’un poblat de cabanes disperses i sitges excavades sota terra per emmagatzemar-hi els cereals. Algunes sitges, un cop estaven massa deteriorades per seguir-les fent servir, es van reaprofitar com a lloc d’enterrament. En aquest cas, hi veiem el cos d’una dona en avançat estat de gestació, estirada de costat i amb ofrenes fúnebres.
HTMLText_1A814DF3_287D_4B5F_41B1_ECAE3DDD3C57.html =


Safata / Plat


· 320-420 dC
· Ceràmica emmotllada 3 x 38 cm
· Vil·la del Romeral (Albesa)



MLDC 3273


A jutjar per les seves dimensions i acabats, la vil·la era propietat d’una persona benestant (de la classe dels honestiores): té grans sales de recepció i cerimònia i està ornamentada amb marbres, mosaics, estucs i pintures murals que evidencien el prestigi social i el poder econòmic del seu propietari. La vaixella i altres objectes recuperats a la vil·la ens ajuden a establir la seva cronologia (segles I-V dC) i els hàbits dels seus habitants. En aquest cas, aquesta peça es va fabricar al nord d’Àfrica al segle IV dC o a principis del V. És una safata amb el típic vernís carbassa i amb decoració impresa, amb unes mides idònies per a que els comensals en mengessin conjuntament.
HTMLText_1DBD3BF8_2875_4F48_41A2_AFDE54850C4A.html =


Semis Ilerda


· 27 aC-14 dC
· Bronze encunyat






Moneda de bronze encunyada a Ilerda a finals del segle I aC. El seu valor correspon a un semis, és a dir, la meitat d’un as i la vintena part d’un denari de plata segons el patró romà. A l’anvers s’hi representa el rostre d’August mirant cap a la dreta i envoltat per la llegenda "IMP AVGVST DIVI F", remarcant la seva legitimitat en el poder com a fill adoptiu del diví Juli Cèsar. A revers hi consta la llegenda,"MVN ILERDA" (és a dir, municipi d’Ilerda) a sobre d’una lloba. La moneda commemora l’atorgament a Ilerda del títol de municipi per part d’August. Aquest estatus de ciutat romana també es remarca substituint el tradicional llop de la seca d’Iltirta per la lloba capitolina.
HTMLText_043927A7_28EE_C7C7_41BE_32FDB234FFD6.html =


Semis d’Iltirta


· Segona meitat del segle II aC
· Bronze encunyat 2,8 cm d diàmetre



MLDC 3384


Moneda de bronze encunyada a Iltirta a la segona meitat del segle II aC. El seu valor correspon a un semis, és a dir, la meitat d’una unitat (també de bronze), ambdues divisors de les monedes de plata. Pel seu pes i iconografia segueix el patró de monedes de Kese (Tarragona), inspirat al seu torn en el patró de les monedes cartagineses. A l’anvers hi ha la cara d’un home amb els cabells arrissats (recollits rere l’orella) mirant a la dreta i envoltat de tres dofins. Al revers hi ha la imatge d’un cavall sense genet al galop, amb una lluna creixent i dos punts sobre el llom i la inscripció "Iltirta" en caràcters ibers sota els peus.
HTMLText_043927A7_28EE_C7C7_41BE_32FDB234FFD6_mobile.html =


Semis d’Iltirta


· Segona meitat del segle II aC
· Bronze encunyat 2,8 cm d diàmetre



MLDC 3384


Moneda de bronze encunyada a Iltirta a la segona meitat del segle II aC. El seu valor correspon a un semis, és a dir, la meitat d’una unitat (també de bronze), ambdues divisors de les monedes de plata. Pel seu pes i iconografia segueix el patró de monedes de Kese (Tarragona), inspirat al seu torn en el patró de les monedes cartagineses. A l’anvers hi ha la cara d’un home amb els cabells arrissats (recollits rere l’orella) mirant a la dreta i envoltat de tres dofins. Al revers hi ha la imatge d’un cavall sense genet al galop, amb una lluna creixent i dos punts sobre el llom i la inscripció "Iltirta" en caràcters ibers sota els peus.
HTMLText_016CF235_282E_F8DB_41BC_AC347E20596F.html =


Sivella de cinturó


· Segles II-I aC
· Bronze fos, emmotllat, forjat i gravat 135 x 90 x 2 mm
· Monteró (Camarasa)


MLDC 3023


Placa de feta partint d’una làmina rectangular de bronze, a la qual se li van fer dos escotadures (retalls) de manera que hi quedés una llengüeta principal (que era la que tancava el cinturó) i dos de laterals. Al costat oposat hi ha dos reblons de ferro que subjectaven la placa a la corretja. La placa està ricament decorada amb uns gravats que tracen un marc de sanefes a l’interior del qual hi ha una possible figura d’un genet. Originalment, la placa estava revestida per una fina làmina de plata, de la qual se’n conserven alguns brins.
HTMLText_016CF235_282E_F8DB_41BC_AC347E20596F_mobile.html =


Sivella de cinturó


· Segles II-I aC
· Bronze fos, emmotllat, forjat i gravat 135 x 90 x 2 mm
· Monteró (Camarasa)


MLDC 3023


Placa de feta partint d’una làmina rectangular de bronze, a la qual se li van fer dos escotadures (retalls) de manera que hi quedés una llengüeta principal (que era la que tancava el cinturó) i dos de laterals. Al costat oposat hi ha dos reblons de ferro que subjectaven la placa a la corretja. La placa està ricament decorada amb uns gravats que tracen un marc de sanefes a l’interior del qual hi ha una possible figura d’un genet. Originalment, la placa estava revestida per una fina làmina de plata, de la qual se’n conserven alguns brins.
HTMLText_0BE6B952_287D_CB59_41B0_132AA378599E.html =


Suport tipus “carret” i tassa carenada llisa amb apèndix


· 1150-900 aC
· Ceràmica modelada a mà 102 x 48 x 10 cm
· Genó (Aitona)



MLDC 2875 i 2839


Ambdues peces, modelades a mà, són freqüents als assentaments del Grup Segre-Cinca. Genó és un jaciment clau d’aquest grup, ja que la seva destrucció per un incendi vora l’any 900 aC permet trobar aquestes i altres peces molt íntegres i associades les unes amb les altres.
HTMLText_35790607_28D2_B8C7_41BD_D4137597856C.html =


Tassa carenada amb apèndix de botó


· 1250 – 1000 aC
· Ceràmica modelada a mà 14 x 17 cm
· Genó (Aitona)



MLDC 3255


Aquest botó tan característic a sobre de la nansa és molt útil a l’hora de datar un jaciment. Van aparèixer per primer cop en ceràmiques de la zona dels llacs alpins italians cap al 1800-1500 aC. Més tard es van estendre per la costa mediterrània francesa i, finalment, van arribar al sud dels Pirineus. La seva arribada a les comarques del pla de Lleida i el llevant aragonès coincideix amb el període de formació del Grup Segre-Cinca (1250-1000 aC), del qual Genó és un dels principals exponents.
HTMLText_35790607_28D2_B8C7_41BD_D4137597856C_mobile.html =


Tassa carenada amb apèndix de botó


· 1250 – 1000 aC
· Ceràmica modelada a mà 14 x 17 cm
· Genó (Aitona)



MLDC 3255


Aquest botó tan característic a sobre de la nansa és molt útil a l’hora de datar un jaciment. Van aparèixer per primer cop en ceràmiques de la zona dels llacs alpins italians cap al 1800-1500 aC. Més tard es van estendre per la costa mediterrània francesa i, finalment, van arribar al sud dels Pirineus. La seva arribada a les comarques del pla de Lleida i el llevant aragonès coincideix amb el període de formació del Grup Segre-Cinca (1250-1000 aC), del qual Genó és un dels principals exponents.
HTMLText_0A98B203_2876_B8BF_41B4_659E2FA240B6.html =


Tenalla del cérvol


· 1250-1000 aC
· Ceràmica modelada a mà 27 x 29 cm
· Genó (Aitona)



MLDC 2867


Fragment ceràmic procedent del jaciment arqueològic de Genó (Aitona). Es tracta de la part superior d’una tenalla de grans dimensions, probablement utilitzada per a l’emmagatzematge d’aliments. En destaca la seva decoració excepcional, ja que té uns cordons de fang aplicats que representen un cérvol segons els models de l’art esquemàtic.
HTMLText_0A98B203_2876_B8BF_41B4_659E2FA240B6_mobile.html =


Tenalla del cérvol


· 1250-1000 aC
· Ceràmica modelada a mà 27 x 29 cm
· Genó (Aitona)



MLDC 2867


Fragment ceràmic procedent del jaciment arqueològic de Genó (Aitona). Es tracta de la part superior d’una tenalla de grans dimensions, probablement utilitzada per a l’emmagatzematge d’aliments. En destaca la seva decoració excepcional, ja que té uns cordons de fang aplicats que representen un cérvol segons els models de l’art esquemàtic.
HTMLText_04F96CCF_28F7_C947_41B6_D7485C2A32CE.html =


Unitat d’Iltirta


· Finals del segle III aC
· Bronze encunyat 3,6 cm de diàmetre



MLDC 3142


Moneda de bronze encunyada a Iltirta a finals del segle III aC. El seu valor correspon a una unitat, és a dir, un divisor de les monedes de plata. Pel seu pes i iconografia segueix el patró de monedes de Kese (Tarragona), inspirat al seu torn en el patró de les monedes cartagineses. A l’anvers hi ha la cara d’un home amb els cabells arrissats mirant a la dreta. Al revers hi ha la imatge d’un llop amb el cap acotat amb la inscripció "Iltirta" en caràcters ibers sobre el llom.
HTMLText_04F96CCF_28F7_C947_41B6_D7485C2A32CE_mobile.html =


Unitat d’Iltirta


· Finals del segle III aC
· Bronze encunyat 3,6 cm de diàmetre



MLDC 3142


Moneda de bronze encunyada a Iltirta a finals del segle III aC. El seu valor correspon a una unitat, és a dir, un divisor de les monedes de plata. Pel seu pes i iconografia segueix el patró de monedes de Kese (Tarragona), inspirat al seu torn en el patró de les monedes cartagineses. A l’anvers hi ha la cara d’un home amb els cabells arrissats mirant a la dreta. Al revers hi ha la imatge d’un llop amb el cap acotat amb la inscripció "Iltirta" en caràcters ibers sobre el llom.
HTMLText_0E4BD76C_28D5_4749_41AD_EC35BAE5873E.html =


Urna decorada


· Segles IV-III aC
· Ceràmica tornejada 26 x 25 cm
· Gebut (Soses)


MLDC 3046


Urna globular amb una delicada decoració a la paret externa que, a les bandes i filets horitzontals habituals, hi afegeix una franja central subdividida (mitjançant cabelleres) en rectangles, dins els quals s’hi inscriuen petits semicercles concèntrics fets amb un pinzell múltiple a mode de compàs. Aquesta peça, tant per la seva forma, com per la seva qualitat i decoració, coincideix amb l’època d’esplendor del jaciment de Gebut, el període ibèric ple (segles IV-III aC).
HTMLText_0E4BD76C_28D5_4749_41AD_EC35BAE5873E_mobile.html =


Urna decorada


· Segles IV-III aC
· Ceràmica tornejada 26 x 25 cm
· Gebut (Soses)


MLDC 3046


Urna globular amb una delicada decoració a la paret externa que, a les bandes i filets horitzontals habituals, hi afegeix una franja central subdividida (mitjançant cabelleres) en rectangles, dins els quals s’hi inscriuen petits semicercles concèntrics fets amb un pinzell múltiple a mode de compàs. Aquesta peça, tant per la seva forma, com per la seva qualitat i decoració, coincideix amb l’època d’esplendor del jaciment de Gebut, el període ibèric ple (segles IV-III aC).
HTMLText_0EB7D892_2853_49D8_41B4_1B154F21342A.html =


Urna funerària + tapadora


· Entorn al 1000 aC
· Ceràmica tornejada Urna: 24, 6 x 23, 4 cm. Tapadora 3 x 22 cm
· Necròpolis de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer/Térmens)


MLDC 2960 i 2967


Espasa de ferro de fulla recta, del tipus «La Tène» trobada a la necròpolis de la Pedrera (Vallfogona de Balaguer/Térmens, la Noguera). El jaciment va ser descobert l’any 1958 durant la construcció de la central hidroelèctrica de Térmens i, malauradament, desconeixem el context exacte de moltes peces. No obstant, sabem que la necròpolis era un conjunt de tombes principesques, amb urnes que contenien les cendres dels difunts acompanyades de riques ofrenes en forma d’armes i cavalls guarnits. La forma d’aquesta espasa és la pròpia dels ilergets que, com la resta dels pobles ibers del nord, no feien servir la falcata que trobem de l’actual País Valencià cap al sud.
HTMLText_0EB7D892_2853_49D8_41B4_1B154F21342A_mobile.html =


Urna funerària + tapadora


· Entorn al 1000 aC
· Ceràmica tornejada Urna: 24, 6 x 23, 4 cm. Tapadora 3 x 22 cm
· Necròpolis de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer/Térmens)


MLDC 2960 i 2967


Espasa de ferro de fulla recta, del tipus «La Tène» trobada a la necròpolis de la Pedrera (Vallfogona de Balaguer/Térmens, la Noguera). El jaciment va ser descobert l’any 1958 durant la construcció de la central hidroelèctrica de Térmens i, malauradament, desconeixem el context exacte de moltes peces. No obstant, sabem que la necròpolis era un conjunt de tombes principesques, amb urnes que contenien les cendres dels difunts acompanyades de riques ofrenes en forma d’armes i cavalls guarnits. La forma d’aquesta espasa és la pròpia dels ilergets que, com la resta dels pobles ibers del nord, no feien servir la falcata que trobem de l’actual País Valencià cap al sud.
HTMLText_0A0BFFD7_2853_4747_41BB_0B78CC744298.html =


Urna funerària i tapadora


· 900-650 aC
· Ceràmica modelada a mà 22 x 25 cm
· Necròpolis de Pedrós (Seròs)



MLDC 2919


Urna funerària procedent de la necròpolis tumular de Pedrós (Serós). Per la seva forma, es tracta d’una urna bicònica, i té decoració impresa en forma de xebrons (ziga-zagues). Tots els enterraments de la necròpolis són similars: en un forat a terra revestit per lloses (cista) s’hi dipositava una urna cinerària tapada amb una llosa de pedra calcària retallada amb forma circular. A sobre s’hi construïa un túmul de pedres de forma circular o poligonal, que era la part visible de la tomba.
HTMLText_0A0BFFD7_2853_4747_41BB_0B78CC744298_mobile.html =


Urna funerària i tapadora


· 900-650 aC
· Ceràmica modelada a mà 22 x 25 cm
· Necròpolis de Pedrós (Seròs)



MLDC 2919


Urna funerària procedent de la necròpolis tumular de Pedrós (Serós). Per la seva forma, es tracta d’una urna bicònica, i té decoració impresa en forma de xebrons (ziga-zagues). Tots els enterraments de la necròpolis són similars: en un forat a terra revestit per lloses (cista) s’hi dipositava una urna cinerària tapada amb una llosa de pedra calcària retallada amb forma circular. A sobre s’hi construïa un túmul de pedres de forma circular o poligonal, que era la part visible de la tomba.
HTMLText_35EE248B_28D2_B9CF_41A3_4E2F03AB6BA5.html =


Urna


· 950 – 750 aC
· Ceràmica modelada a mà 29 x 26 cm
· Roques de Sant Formatge (Seròs). Dipòsit del MAC



MLDC 3254


Urnes com aquesta eren utilitzades per dipositar-hi les restes incinerades dels difunts. Les tapaven amb una llosa i finalment les cobrien amb un túmul de pedres. Aquesta urna està modelada a mà i té una decoració de mamel·lons.
HTMLText_35EE248B_28D2_B9CF_41A3_4E2F03AB6BA5_mobile.html =


Urna


· 950 – 750 aC
· Ceràmica modelada a mà 29 x 26 cm
· Roques de Sant Formatge (Seròs). Dipòsit del MAC



MLDC 3254


Urnes com aquesta eren utilitzades per dipositar-hi les restes incinerades dels difunts. Les tapaven amb una llosa i finalment les cobrien amb un túmul de pedres. Aquesta urna està modelada a mà i té una decoració de mamel·lons.
HTMLText_36110A4F_28F2_C947_41C3_53A708332003.html =


Vas campaniforme


· 2.500 – 2000 aC
· Ceràmica modelada a mà 9,1 x 10 cm
· Sidamon (Dipòsit del Museu de Solsona)



MLDC 3251


Aquest tipus de vasos (que reben el nom de la seva forma acampanada) va tenir una àmplia difusió per bona part de l’oest d’Europa, que es considera que va anar de la mà de la propagació de la metal·lúrgia del coure. Així doncs, els vasos campaniformes són un dels elements característics del període calcolític (2200-1800 aC). Els vasos estaven modelats a mà, i és molt característica la decoració de la superfície (feta abans de la cocció) pressionant-hi cordes o bé fent-hi incisions que formen motius geomètrics o lineals. La decoració és un bon indicador sobre l’origen i la datació de cadascuna de les variants dels vasos campaniformes. En el cas d’aquest exemplar, correspon a l’estil pirenaic, que trobem a la meitat nord de Catalunya entre el 2500 i el 2000 aC.
HTMLText_0EAA654E_283E_DB49_41C2_888D7E94346B.html =


Vas de broc inferior


· Segles IV-III aC
· Ceràmica tornejada 26,6 x 33 cm
· Gebut (Soses)


MLDC 3037


El broc inferior s’interpreta, generalment, per a decantar líquids, de manera que el pòsit no desitjat se sedimentés al fons i es pogués treure pel broc el líquid pur. La decoració de la paret externa és amb bandes, filets i cabelleres, i és un molt bon exemple per observar com els ibers utilitzaven pinzells de caps múltiples.
HTMLText_0EAA654E_283E_DB49_41C2_888D7E94346B_mobile.html =


Vas de broc inferior


· Segles IV-III aC
· Ceràmica tornejada 26,6 x 33 cm
· Gebut (Soses)


MLDC 3037


El broc inferior s’interpreta, generalment, per a decantar líquids, de manera que el pòsit no desitjat se sedimentés al fons i es pogués treure pel broc el líquid pur. La decoració de la paret externa és amb bandes, filets i cabelleres, i és un molt bon exemple per observar com els ibers utilitzaven pinzells de caps múltiples.
HTMLText_3543BBB3_28EF_4FDF_41BB_A9323280D412.html =


Vaset de fons pla


· Inicis del tercer mil·lenni aC
· Ceràmica modelada a mà 6,3 d’alçada x 9,3 de diàmetre boca x 8,1 de diàmetre base
· el Morro (Vilanova de Remolins, Torres de Segre)



MLDC 3223


Tot i que pugui semblar un objecte senzill, ens explica moltes coses del període al qual pertany, el neolític. En aquell moment, la població vivia en assentaments sedentaris, molt lligats al cicle dels conreus i la criança dels animals domèstics (en contraposició al paleolític, en què les persones es desplaçaven tot seguint les migracions dels animals que caçaven i el cicle dels vegetals que recol·lectaven). Aquest canvi d’hàbits va suposar adaptar la forma de vida, començant per la construcció de les primeres cabanes a camp obert i a la invenció de sistemes d’emmagatzematge i processament dels aliments. La ceràmica va ser una resposta a aquestes necessitats, i va permetre emmagatzemar, transportar i cuinar de noves maneres (bullint i fregint) els aliments.
HTMLText_3543BBB3_28EF_4FDF_41BB_A9323280D412_mobile.html =


Vaset de fons pla


· Inicis del tercer mil·lenni aC
· Ceràmica modelada a mà 6,3 d’alçada x 9,3 de diàmetre boca x 8,1 de diàmetre base
· el Morro (Vilanova de Remolins, Torres de Segre)



MLDC 3223


Tot i que pugui semblar un objecte senzill, ens explica moltes coses del període al qual pertany, el neolític. En aquell moment, la població vivia en assentaments sedentaris, molt lligats al cicle dels conreus i la criança dels animals domèstics (en contraposició al paleolític, en què les persones es desplaçaven tot seguint les migracions dels animals que caçaven i el cicle dels vegetals que recol·lectaven). Aquest canvi d’hàbits va suposar adaptar la forma de vida, començant per la construcció de les primeres cabanes a camp obert i a la invenció de sistemes d’emmagatzematge i processament dels aliments. La ceràmica va ser una resposta a aquestes necessitats, i va permetre emmagatzemar, transportar i cuinar de noves maneres (bullint i fregint) els aliments.
HTMLText_1B7C22CC_282D_5949_41C1_A8DD17858452.html =


Àmfora de salaons de la Bètica


· 50-125 dC
· Ceràmica tornejada 114 x 35 cm
· Procedència desconeguda



MLDC 3089


La forma d’aquesta àmfora (Beltrán IIA) i el tipus de pasta són molt característiques i permeten identificar-ne l’origen, però també l’ús: eren utilitzades per les factories de salaons de peix per envasar i exportar per mar els seus productes.
HTMLText_1AC0E5A4_28D5_5BF9_419C_44F6B31302BE.html =


Àmfora grecoitàlica


· 200-150 aC
· Ceràmica tornejada 83 x 34 cm
· Procedència desconeguda



MLDC 3347


Àmfora grecoitàlica (tipus Lwd). L’origen d’aquestes àmfores és a la Itàlia central i meridional, i eren utilitzades per al transport marítim de vi. No és casual que arribessin al nostre territori durant la primera meitat del segle II aC, ja que la victòria romana sobre els ibers i la posterior campanya contra els celtibers va suposar una presència constant de tropes, que eren abastides amb productes des de la metròpolis.
HTMLText_1AC0E5A4_28D5_5BF9_419C_44F6B31302BE_mobile.html =


Àmfora grecoitàlica


· 200-150 aC
· Ceràmica tornejada 83 x 34 cm
· Procedència desconeguda



MLDC 3347


Àmfora grecoitàlica (tipus Lwd). L’origen d’aquestes àmfores és a la Itàlia central i meridional, i eren utilitzades per al transport marítim de vi. No és casual que arribessin al nostre territori durant la primera meitat del segle II aC, ja que la victòria romana sobre els ibers i la posterior campanya contra els celtibers va suposar una presència constant de tropes, que eren abastides amb productes des de la metròpolis.
HTMLText_36EB1102_2E61_D831_41BB_13C8A6869CF5.html =


Alfabet incís


· 950-1090
· Os incís 1,5 x 19,5 x 4,5 cm
· Portal de la Magdalena (Lleida). Dipòsit de l’Ajuntament de Lleida



MLDC 3595


Os amb l’alfabet àrab incís trobat a Lleida. Les excavacions a l’antic portal de Magdalena van permetre conèixer l’urbanisme en aquella zona de la ciutat retrospectivament des del segle XX fins l’època romana. Una de les troballes més destacades del període andalusí, entorn a l’any 1000, va ser un omòplat (l’os de l’espatlla) de bòvid amb restes d’escriptura. No es tractava d’un text qualsevol: sobre la superfície allisada de totes dues cares s’hi havien inscrit lletres sense un sentit aparent, de manera que es creu que podria haver servit per ensenyar i practicar l’alifat, l’alfabet àrab.
HTMLText_36EB1102_2E61_D831_41BB_13C8A6869CF5_mobile.html =


Alfabet incís


· 950-1090
· Os incís 1,5 x 19,5 x 4,5 cm
· Portal de la Magdalena (Lleida). Dipòsit de l’Ajuntament de Lleida



MLDC 3595


Os amb l’alfabet àrab incís trobat a Lleida. Les excavacions a l’antic portal de Magdalena van permetre conèixer l’urbanisme en aquella zona de la ciutat retrospectivament des del segle XX fins l’època romana. Una de les troballes més destacades del període andalusí, entorn a l’any 1000, va ser un omòplat (l’os de l’espatlla) de bòvid amb restes d’escriptura. No es tractava d’un text qualsevol: sobre la superfície allisada de totes dues cares s’hi havien inscrit lletres sense un sentit aparent, de manera que es creu que podria haver servit per ensenyar i practicar l’alifat, l’alfabet àrab.
HTMLText_371E1CCD_2E67_E833_41C5_A8662B7C7826.html =


Ampolla


· Segle XI
· Ceràmica tornejada, vidrada i pintada 24,5 x 15,2 cm
· Portal de la Magdalena (Lleida). Dipòsit de l’Ajuntament de Lleida



MLDC 3599


Ampolleta (o fiola) andalusina trobada a Lleida. Les excavacions a l’antic portal de Magdalena van permetre conèixer l’urbanisme en aquella zona de la ciutat retrospectivament des del segle XX fins l’època romana. Aquesta peça correspon al període andalusí: es tracta d’una petita ampolla de base plana, cos piriforme i un coll llarg separat d’una boca estreta amb un bec pessigat per abocar. Al costat oposat hi ha una única nansa. L’acabat és un vidrat melat amb ditades en manganès.
HTMLText_371E1CCD_2E67_E833_41C5_A8662B7C7826_mobile.html =


Ampolla


· Segle XI
· Ceràmica tornejada, vidrada i pintada 24,5 x 15,2 cm
· Portal de la Magdalena (Lleida). Dipòsit de l’Ajuntament de Lleida



MLDC 3599


Ampolleta (o fiola) andalusina trobada a Lleida. Les excavacions a l’antic portal de Magdalena van permetre conèixer l’urbanisme en aquella zona de la ciutat retrospectivament des del segle XX fins l’època romana. Aquesta peça correspon al període andalusí: es tracta d’una petita ampolla de base plana, cos piriforme i un coll llarg separat d’una boca estreta amb un bec pessigat per abocar. Al costat oposat hi ha una única nansa. L’acabat és un vidrat melat amb ditades en manganès.
HTMLText_0DFA17F3_2EA7_A7D7_41BA_070F1D1FAFD1.html =


Anell


· Segle XIII (possiblement)
· Or fos i emmotllat 2 cm de diàmetre
· Carrer Boters (Lleida)



MLDC 3331


Unes obres de finals del segle XIX van posar al descobert un cementiri jueu. Un dels difunts portava encara posat l’anell, on hi ha inscrit amb caràcters hebraics «Gojo», un nom femení variant de Goig.La comunitat jueva de Lleida vivia al barri de la cuirassa, situada al vessant sud-oest del turó de la Seu Vella, a poca distància del carrer Boters.
HTMLText_0DFA17F3_2EA7_A7D7_41BA_070F1D1FAFD1_mobile.html =


Anell


· Segle XIII (possiblement)
· Or fos i emmotllat 2 cm de diàmetre
· Carrer Boters (Lleida)



MLDC 3331


Unes obres de finals del segle XIX van posar al descobert un cementiri jueu. Un dels difunts portava encara posat l’anell, on hi ha inscrit amb caràcters hebraics «Gojo», un nom femení variant de Goig.La comunitat jueva de Lleida vivia al barri de la cuirassa, situada al vessant sud-oest del turó de la Seu Vella, a poca distància del carrer Boters.
HTMLText_02E242C2_2EE2_B831_41A0_48A84D3FB1CE.html =


Arqueta amatòria


· Primer quart del segle XV
· Fusta amb aplics i policromia 15 x 28 x 18,5 cm
· Monestir de Bellpuig de les Avellanes (Os de Balaguer)



MLDC 3972


Es tracta d'una arqueta de fusta de forma rectangular, amb la tapa lleugerament bombada. Està decorada amb estuc en baix relleu daurat, amb delicats motius punxonats. La decoració consisteix en figures humanes, motius vegetals i animals, i s’hi conserven restes parcials de policromia. Els cantells del buc tenen planxes de llautó repussades amb decoracions articulades a partir d'inscripcions amb lletra gòtica. L'interior està revestit amb un teixit de lli blau decorat amb estels.
Aquesta arqueta amatòria coincideix amb les fetes a Barcelona al primer quart del segle XV. Va arribar al monestir de Bellpuig de les Avellanes (potser fruit d’una donació), on va ser utilitzada com a reliquiari de la sandàlia de la Mare de Déu. Va desaparèixer durant la Guerra Civil espanyola, fins que va sortir a subhasta l’any 2015. Gràcies a la identificació per part dels tècnics del Museu de Lleida, va ser adquirida per la Generalitat de Catalunya.
HTMLText_02E242C2_2EE2_B831_41A0_48A84D3FB1CE_mobile.html =


Arqueta amatòria


· Primer quart del segle XV
· Fusta amb aplics i policromia 15 x 28 x 18,5 cm
· Monestir de Bellpuig de les Avellanes (Os de Balaguer)



MLDC 3972


Es tracta d'una arqueta de fusta de forma rectangular, amb la tapa lleugerament bombada. Està decorada amb estuc en baix relleu daurat, amb delicats motius punxonats. La decoració consisteix en figures humanes, motius vegetals i animals, i s’hi conserven restes parcials de policromia. Els cantells del buc tenen planxes de llautó repussades amb decoracions articulades a partir d'inscripcions amb lletra gòtica. L'interior està revestit amb un teixit de lli blau decorat amb estels.
Aquesta arqueta amatòria coincideix amb les fetes a Barcelona al primer quart del segle XV. Va arribar al monestir de Bellpuig de les Avellanes (potser fruit d’una donació), on va ser utilitzada com a reliquiari de la sandàlia de la Mare de Déu. Va desaparèixer durant la Guerra Civil espanyola, fins que va sortir a subhasta l’any 2015. Gràcies a la identificació per part dels tècnics del Museu de Lleida, va ser adquirida per la Generalitat de Catalunya.
HTMLText_0F82C993_2EA3_A850_41C3_314978DF6740.html =


Calvari


· Primera meitat del segle XIII
· Fusta tallada i policromada 149 x 82 x 16,5 cm
· Tragó de Noguera (dipòsit MNAC)



MLDC 4446


Aquest calvari procedeix, segons la tradició, de l’església de Tragó de Noguera (Os de Balaguer), si bé alguns estudis el relacionen amb un conjunt de talles conservades o originàries de la Val d’Aran.
La figura principal és la de Crist, coronat i seminú, acompanyat (als extrems del travesser de la creu) per les figures més menudes de la Mare de Déu i sant Joan Evangelista. La talla conserva la policromia original, de gran qualitat, i que representa l’Agnus Dei – l’anyell de Déu- a la part posterior.
HTMLText_0F82C993_2EA3_A850_41C3_314978DF6740_mobile.html =


Calvari


· Primera meitat del segle XIII
· Fusta tallada i policromada 149 x 82 x 16,5 cm
· Tragó de Noguera (dipòsit MNAC)



MLDC 4446


Aquest calvari procedeix, segons la tradició, de l’església de Tragó de Noguera (Os de Balaguer), si bé alguns estudis el relacionen amb un conjunt de talles conservades o originàries de la Val d’Aran.
La figura principal és la de Crist, coronat i seminú, acompanyat (als extrems del travesser de la creu) per les figures més menudes de la Mare de Déu i sant Joan Evangelista. La talla conserva la policromia original, de gran qualitat, i que representa l’Agnus Dei – l’anyell de Déu- a la part posterior.
HTMLText_1B284B8B_2EE2_A830_41B4_B697FF1DB532.html =


Cap de Sant Jaume el Major Rotllí Gautier


· 1437
· Pedra sorrenca esculpida 56 x 45 x 45 cm
· Seu Vella (Lleida)


MLDC 640


La construcció del claustre va obligar a sacrificar la façana romànica de la catedral, de manera que la funció d’accés monumental al conjunt quedava desplaçada al nou portal dels apòstols. ***Rep el nom de les escultures que flanquejaven la porta, destruïdes quasi per complet (excepte fragments com aquest) durant la Guerra Civil.
Aquest cap representa Sant Jaume el Major, representat amb els atributs propis dels peregrins (especialment, el barret i la vieira). El seu autor, el mestre Rotllí Gautier (d’origen normand), mostra influència de l’escultura de la Borgonya, fonament de l’escultura del gòtic internacional. D’aquesta manera, Gautier i els astres artistes implicats en aquesta obra (com Safont), van marcar un avanç en l’escultura lleidatana, apartant-la dels precedents del segle anterior.
HTMLText_324673DF_2EA6_BFCF_41C0_392F8294A3BF.html =


Capitell


· Mitjans del segle XIII
· Pedra sorrenca esculpida 32 x 34,5 x 34,5 cm
· Antiga església de Sant Joan (Lleida)



MLDC 572


Capitell procedent de l’antiga església romànica de sant Joan (Lleida), enderrocada el 1868 per ampliar la plaça homònima.
Els relleus que el decoren, amb un alt volum, representen un cap monstruós (situat en l’angle superior) del qual surten unes tiges que generen rínxols en els quals es disposen petits personatges en actituds diferents. Aquestes tiges entrellaçades eren un motiu tradicional de Tolosa de Llenguadoc. El fet que apareguin en aquest capitell de Sant Joan i en d’altres de la Seu Vella (a l’ala est del claustre i a la porta dels peus del temple) constata que a mitjan segle XIII hi havia tallers tolosans treballant a les diverses obres en marxa a la ciutat de Lleida.
HTMLText_373E3F9F_2E6E_684F_416C_247F9D683EE4.html =


Capitell


· Segle XI
· Pedra de sauló esculpida 28 x 34,5 x 30 cm
· Col·legiata de Sant Pere d’Àger



MLDC 1865


Aquest capitell té forma troncocònica, i està decorat amb dues files de palmetes que substitueixen les fulles d’acant pròpies de la versió clàssica dels capitells corintis. Formava part de la cripta de l’antiga col·legiata de Sant Pere d’Àger, i tant a la cripta com a bona part del temple s’hi aprecia la feina d’un taller escultòric que hi va aportar una decoració homogènia i moderna per a l’època.
Hi ha altres exemples de capitells corintis amb palmetes del mateix període, el segle XI, on el primer romànic té influències mossàrabs o califals.
HTMLText_324673DF_2EA6_BFCF_41C0_392F8294A3BF_mobile.html =


Capitell


· Mitjans del segle XIII
· Pedra sorrenca esculpida 32 x 34,5 x 34,5 cm
· Antiga església de Sant Joan (Lleida)



MLDC 572


Capitell procedent de l’antiga església romànica de sant Joan (Lleida), enderrocada el 1868 per ampliar la plaça homònima.
Els relleus que el decoren, amb un alt volum, representen un cap monstruós (situat en l’angle superior) del qual surten unes tiges que generen rínxols en els quals es disposen petits personatges en actituds diferents. Aquestes tiges entrellaçades eren un motiu tradicional de Tolosa de Llenguadoc. El fet que apareguin en aquest capitell de Sant Joan i en d’altres de la Seu Vella (a l’ala est del claustre i a la porta dels peus del temple) constata que a mitjan segle XIII hi havia tallers tolosans treballant a les diverses obres en marxa a la ciutat de Lleida.
HTMLText_373E3F9F_2E6E_684F_416C_247F9D683EE4_mobile.html =


Capitell


· Segle XI
· Pedra de sauló esculpida 28 x 34,5 x 30 cm
· Col·legiata de Sant Pere d’Àger



MLDC 1865


Aquest capitell té forma troncocònica, i està decorat amb dues files de palmetes que substitueixen les fulles d’acant pròpies de la versió clàssica dels capitells corintis. Formava part de la cripta de l’antiga col·legiata de Sant Pere d’Àger, i tant a la cripta com a bona part del temple s’hi aprecia la feina d’un taller escultòric que hi va aportar una decoració homogènia i moderna per a l’època.
Hi ha altres exemples de capitells corintis amb palmetes del mateix període, el segle XI, on el primer romànic té influències mossàrabs o califals.
HTMLText_0F0E6EA1_2EA1_A873_41C4_AFF5DCCC0BD1.html =


Crist crucificat


· Segona meitat del segle XIII
· Fusta tallada 188 x 107 x 29 cm
· Església de Sant Fruitós de Perves (El Pont de Suert)



MLDC 1486


Té molts trets en comú amb el del taller d’Erill, i es pot considerar que pren com a model (especialment per al rostre i el tors) el Crist del Davallament d’Erill la Vall. Tot i això, el Crist de Perves aporta elements innovadors respecte a la tradició romànica, com ara el riu de sang que emergeix del costat dret de la imatge. Aquest i altres trets també es troben al Crist de Manyanet, amb qui comparteix bona part de solucions formals.
Algunes de les característiques del Crist de Perves se separen de la tradició romànica: està clavat amb 3 claus (superposant els peus). duu la corona d’espines i està humanitzat a través de l’expressió del patiment. És, doncs, una obra de transició a l’art gòtic, que deixa entreveure influències franceses i italianes.
HTMLText_3726C5D7_2E66_BBDF_41C2_9A04199C3BBA.html =


Dirham de plata


· 1054
· Plata encunyada 2,4 cm de diàmetre
· Castelldans



MLDC 3541


Aquestes monedes tenien una desena part del valor dels dínars d’or. Hi trobem una doble inscripció en cada cara que menciona el nom del sobirà, el lloc i la data d’emissió, a més de textos religiosos. Gràcies a això sabem que va ser encunyada a la madina Larida l’any 445 per Yūsuf al-Muzaffar; és a dir, a la ciutat de Lleida, l’any 1054 per ordre del rei de la taifa de Lleida.
El regnat de Yūsuf al-Muzaffar va estar marcat per les lluites continuades amb el seu germà, rei de la taifa de Saragossa i que volia tornar a reunir tots els regnes que havien estat governats pel seu pare. El rei de Lleida, veient-se superat pel poder de Saragossa, fins i tot va recórrer a aliances amb els comtats cristians catalans.
HTMLText_3726C5D7_2E66_BBDF_41C2_9A04199C3BBA_mobile.html =


Dirham de plata


· 1054
· Plata encunyada 2,4 cm de diàmetre
· Castelldans



MLDC 3541


Aquestes monedes tenien una desena part del valor dels dínars d’or. Hi trobem una doble inscripció en cada cara que menciona el nom del sobirà, el lloc i la data d’emissió, a més de textos religiosos. Gràcies a això sabem que va ser encunyada a la madina Larida l’any 445 per Yūsuf al-Muzaffar; és a dir, a la ciutat de Lleida, l’any 1054 per ordre del rei de la taifa de Lleida.
El regnat de Yūsuf al-Muzaffar va estar marcat per les lluites continuades amb el seu germà, rei de la taifa de Saragossa i que volia tornar a reunir tots els regnes que havien estat governats pel seu pare. El rei de Lleida, veient-se superat pel poder de Saragossa, fins i tot va recórrer a aliances amb els comtats cristians catalans.
HTMLText_376E4763_2E63_B8F7_41BB_F48E2C1F3B01.html =


Flascó de perfum


· Segles X-XI
· Cristall de roca tallat 30,7 x 3,5 x 3, 5 cm
· Col·legiata de Sant Pere d’Ager



MLDC 1865


La peça, en origen, era diferent a com la veiem ara: se sostenia sobre quatre peus (que foren llimats), el que justifica el nom de «perfumadors de queixal» per a aquestes peces.
Aquests flascons tan refinats (de vegades fets de vidre o pedres dures) es fabricaven a l’Egipte del període fatimita, concretament entre el segle IX i la primera meitat del segle XI. Els objectes sumptuaris orientals eren molt apreciats en el món cristià per la seva transparència, brillantor i la complexitat tècnica necessària per a manufacturar-los, d’aquí que hi hagués un comerç àvid que els feia arribar a una gran distància. En el cas d’aquest flasconet, va pertànyer a Arnau Mir de Tost, que l’atresorava juntament amb les conegudes peces d’escacs a la seva residència d’Àger.
HTMLText_376E4763_2E63_B8F7_41BB_F48E2C1F3B01_mobile.html =


Flascó de perfum


· Segles X-XI
· Cristall de roca tallat 30,7 x 3,5 x 3, 5 cm
· Col·legiata de Sant Pere d’Ager



MLDC 1865


La peça, en origen, era diferent a com la veiem ara: se sostenia sobre quatre peus (que foren llimats), el que justifica el nom de «perfumadors de queixal» per a aquestes peces.
Aquests flascons tan refinats (de vegades fets de vidre o pedres dures) es fabricaven a l’Egipte del període fatimita, concretament entre el segle IX i la primera meitat del segle XI. Els objectes sumptuaris orientals eren molt apreciats en el món cristià per la seva transparència, brillantor i la complexitat tècnica necessària per a manufacturar-los, d’aquí que hi hagués un comerç àvid que els feia arribar a una gran distància. En el cas d’aquest flasconet, va pertànyer a Arnau Mir de Tost, que l’atresorava juntament amb les conegudes peces d’escacs a la seva residència d’Àger.
HTMLText_36E377FF_2E62_A7D0_41C3_0C1C99EBD2E3.html =


Fraccions de dinar


· Segles XI-XII
· Or encunyat Gabinet
· Numismàtic de la Diputació de Lleida



MLDC diversos


Conjunt de 40 fraccions de dínar de procedència diversa. El dínar, encunyat en or, era la moneda principal. Les fraccions de dínar eren divisors inferiors al dínar, el valor dels quals (no prefixat) venia donat pel pes de l’or en si. Aquest conjunt pertany al període de regnes de taifes, és a dir, dels segles XI-XX. N’hi ha de les taifes de Toledo, València i Saragossa (en aquest darrer cas, una emissió de Taj al-Dawla Sulayman, dels Banu Hud).
HTMLText_36E377FF_2E62_A7D0_41C3_0C1C99EBD2E3_mobile.html =


Fraccions de dinar


· Segles XI-XII
· Or encunyat Gabinet
· Numismàtic de la Diputació de Lleida



MLDC diversos


Conjunt de 40 fraccions de dínar de procedència diversa. El dínar, encunyat en or, era la moneda principal. Les fraccions de dínar eren divisors inferiors al dínar, el valor dels quals (no prefixat) venia donat pel pes de l’or en si. Aquest conjunt pertany al període de regnes de taifes, és a dir, dels segles XI-XX. N’hi ha de les taifes de Toledo, València i Saragossa (en aquest darrer cas, una emissió de Taj al-Dawla Sulayman, dels Banu Hud).
HTMLText_0CB14465_2EAE_D8F3_41A1_25A76E2D35E7.html =


Frontal d’altar de la Mare de Déu


· Segona meitat del segle XIII
· Pintura al tremp i estuc sobre fusta 104 x 111,5 x 5,5 cm
· Santuari de la Mare de Déu de Rigatell (Areny de Noguera)



MLDC 4595


La taula està dividida en tres compartiments verticals mitjançant elements arquitectònics. Al compartiment central, la Mare de Déu entronitzada alleta l’infant Jesús, que seu a la seva falda. Els compartiments laterals estan dividits en dos registres, donant lloc a quatre escenes de la infància de Jesús: l’Anunciació, la Nativitat, l’Epifania i l’Anunci als pastors. L’obra utilitza l’estuc per donar relleu a determinats elements. L’esquema compositiu l’emmarca dins el taller de Lleida.
HTMLText_35F85E7C_2EA2_68D1_41AC_BEF64E23C522.html =


Frontal d’altar


· 1200-1210
· Pintura al tremp sobre fusta 105 x 244 x 11,5 cm
· Antiga col·legiata de Santa Maria la Blanca (Berbegal)



MLDC 33


Destaca per les seves grans dimensions i per la seva qualitat artística, però especialment perquè és una mostra singular del corrent bizantí que va renovar la pintura de cap al 1200 a la Corona d’Aragó.
El frontal d’altar té com a element central un Crist en Majestat que beneeix a la manera bizantina. Emmarcant-lo hi ha el Tetramorf, és a dir, la representació dels quatre evangelistes. A banda i banda, de forma simètrica i dins de màndorles ametllades, s’hi representen els dotze apòstols.
La influència bizantina d’aquesta obra s’explica per la proximitat al monestir de Sixena on, gràcies al patrocini reial, hi treballaren artistes forans.
HTMLText_34E32B58_2E62_68D1_41A9_06E8F4278A91.html =


Grup de l’Anunciata
Mestre del frontal de Santa Tecla (atribuït)


· Inici del segle XIII, abans de 1215
· Pedra sorrenca esculpida 142 x 42 x 24 cm (arcàngel Gabriel) i 123 x 37 x 22 cm
· (Maria) Seu Vella (Lleida)



MLDC 555 i 556


Conjunt de dos escultures procedents de la porta de l'Anunciata de la Seu Vella (Lleida). Malgrat que estan malmeses, representen Maria i l’arcàngel Gabriel en el moment de l’Anunciació.
Les dos figures tenen característiques de l’anomenat «estil del 1200», és a dir, el darrer corrent dins l’art romànic que, a inicis del segle XIII, absorbia influències de l’art clàssic i bizantí. Ho veiem en el tractament de les robes, amb uns plecs atapeïts i ben perfilats. Totes dos figures tenen un animal sota els peus: l’arcàngel descansa sobre un ésser reptilià alat (potser un drac), mentre que Maria ho fa sobre un lleó.
Aquest conjunt ha estat relacionat amb l’autor del frontal de Sant Pau i Santa Tecla de la Catedral de Tarragona, un dels principals exponents de l’estil del 1200 a Catalunya.
HTMLText_336DA120_2EAE_5871_41C6_B9DFDC830DEF.html =


Mare de Déu de la Llet


· Segona meitat del segle XIV
· Fusta tallada i policromada 62 x 22 x 19 cm
· Església de Sant Miquel de Montmagastre (Artesa de Segre)



MLDC 333


Està tallada en fusta i conserva la policromia original, que fou redescoberta gràcies a una restauració que va eliminar un repintat posterior.
Jesús seu de costat sobre el genoll esquerre de Maria, que el sosté amb la seva mà esquerra mentre amb la dreta li sosté el pit per alletar-lo. És obra d’algun taller local, poc experimentat, el que es veu sobretot a través de la desproporció d’algunes parts del cos d’ambdues figures i de la rigidesa amb la que es tracten els plecs de roba.
HTMLText_37DB09D9_2E62_ABD0_41C6_A8586FF505C1.html =


Peces d’escacs


· Segles X-XI
· Cristall de roca tallat 4,1 x 2,8 cm la més gran (rei) i 2 x 1’4 cm la més petita (peó)
· Col·legiata de Sant Pere d’Àger



MLDC 1473


19 peces d’escacs fetes de cristall de roca procedents de l’antiga col·legiata de Sant Pere (Àger). Aparentment, són peces barrejades de diferents jocs d’escacs, però tots ells amb un origen comú: l’Egipte del període fatimita. Els jocs d’escacs, més enllà de la qualitat estètica i tècnica d’aquestes peces, eren molt apreciats per part dels governants del món cristià. Aquest conjunt, que en origen tenia 44 peces, era propietat d’Arsenda i el seu marit Arnau Mir de Tost, com consta en documents de 1068. Les peces van restar a Àger durant segles, fins que l’any 1886 una visita dels membres de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques va suposar que es publiqués l’existència dels escacs i, posteriorment, en comencés la venda i la dispersió.
De les 44 peces originals, 19 són al Museu de Lleida: dos reis, una reina, tres figures d’alfil, dos cavalls, una torre i nou peons. Altres 15 són al Museu Nacional de Kuwait i les 10 restants són en parador desconegut.
HTMLText_37DB09D9_2E62_ABD0_41C6_A8586FF505C1_mobile.html =


Peces d’escacs


· Segles X-XI
· Cristall de roca tallat 4,1 x 2,8 cm la més gran (rei) i 2 x 1’4 cm la més petita (peó)
· Col·legiata de Sant Pere d’Àger



MLDC 1473


19 peces d’escacs fetes de cristall de roca procedents de l’antiga col·legiata de Sant Pere (Àger). Aparentment, són peces barrejades de diferents jocs d’escacs, però tots ells amb un origen comú: l’Egipte del període fatimita. Els jocs d’escacs, més enllà de la qualitat estètica i tècnica d’aquestes peces, eren molt apreciats per part dels governants del món cristià. Aquest conjunt, que en origen tenia 44 peces, era propietat d’Arsenda i el seu marit Arnau Mir de Tost, com consta en documents de 1068. Les peces van restar a Àger durant segles, fins que l’any 1886 una visita dels membres de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques va suposar que es publiqués l’existència dels escacs i, posteriorment, en comencés la venda i la dispersió.
De les 44 peces originals, 19 són al Museu de Lleida: dos reis, una reina, tres figures d’alfil, dos cavalls, una torre i nou peons. Altres 15 són al Museu Nacional de Kuwait i les 10 restants són en parador desconegut.
HTMLText_1BA2DBA8_2EE2_E871_41C6_C65CEE613788.html =


Pentecosta
Bartomeu de Robió


· 1360-1363
· Alabastre esculpit i policromat 54 x 55 x 14 cm
· Seu Vella (Lleida)


MLDC 1495


Relleu procedent de l’altar major de la Seu Vella (Lleida). L’altar major fou construït entre 1360 i 1362 pel mestre Bartomeu de Robió i, llevat d’algunes modificacions posteriors, presidí la catedral durant 400 anys. La conversió de la Seu Vella en caserna militar va fer que el retaule es desmuntés i se’n dispersessin els relleus en pedra.
Aquest relleu, esculpit amb alabastre de l’Espluga de Francolí, representa l’episodi de la Pentecosta. El treball mostra un acurat tractament dels rostres i dels cabells, a més d’un gran domini en l’execució dels plecs de la roba. A més de l’altíssima qualitat de l’execució, els recursos plàstics utilitzats i la composició mostren com Robió era coneixedor i aplicava trets propis dels seus coetanis de la Toscana.
HTMLText_1BA2DBA8_2EE2_E871_41C6_C65CEE613788_mobile.html =


Pentecosta
Bartomeu de Robió


· 1360-1363
· Alabastre esculpit i policromat 54 x 55 x 14 cm
· Seu Vella (Lleida)


MLDC 1495


Relleu procedent de l’altar major de la Seu Vella (Lleida). L’altar major fou construït entre 1360 i 1362 pel mestre Bartomeu de Robió i, llevat d’algunes modificacions posteriors, presidí la catedral durant 400 anys. La conversió de la Seu Vella en caserna militar va fer que el retaule es desmuntés i se’n dispersessin els relleus en pedra.
Aquest relleu, esculpit amb alabastre de l’Espluga de Francolí, representa l’episodi de la Pentecosta. El treball mostra un acurat tractament dels rostres i dels cabells, a més d’un gran domini en l’execució dels plecs de la roba. A més de l’altíssima qualitat de l’execució, els recursos plàstics utilitzats i la composició mostren com Robió era coneixedor i aplicava trets propis dels seus coetanis de la Toscana.
HTMLText_09A85863_2EEF_A8F7_41C6_B8380AB4CB17.html =


Pintures murals de la Pia Almoina


· Entre 1330 i la primera meitat del segle XVI
· Tremp i oli sobre arrebossat de calç, traspassat a llenç



MLDC 1: 246 x 346 x 5 cm
MLDC 2: 206 x 303 x 5 cm
MLDC 3: 209 x 632 x 4 cm
MLDC 4: 175 x 267 x 0?* cm
MLDC 5: 237 x 369 x 4 cm
MLDC 6: 175 x 369 x 4 cm
Seu Vella (Lleida)
MLDC 1, 2, 3, 4 , 5 i 6


Pintures procedents del refectori de la Pia Almoina de la Seu Vella, és a dir, el menjador on s’alimentava els pobres i els pelegrins.
La sala estava decorada amb unes pintures que justament reflectien els àpats que s’hi feien a dins, i reflecteixen tots els tipus de persones que hi concorrien. Pel que fa a l’estil, les pintures de la Pia Almoina han estat comparades amb la pintura tolosana i l’anglesa, així com amb i les miniatures de l’època. Quant a la temàtica, hi ha iconografies semblants a la Pia Almoina de Barcelona, a la catedral de València i a la de Mallorca.
L’any 1952, unes obres van permetre descobrir les pintures, que foren traspassades a un llenç.
HTMLText_6DD50BA2_2EFE_6871_41BE_F7FB52C26BB2.html =


Porta


· Segles XIII-XIV
· Fusta i ferro forjat 239 x 78 x 7 cm
· Seu Vella (Lleida)


MLDC 1491


Es tracta de la porta de l’Anunciata originària, datada per una inscripció al 1215. Malgrat les vicissituds viscudes per la Seu Vella (convertida en caserna militar, el que va propiciar la mutilació de molts elements, incloses aquestes portes), conserven bona part de la decoració amb forjats i, fins i tot, restes de policromia. La decoració consisteix en figures geomètriques amb llaços clavetejats de vuit puntes.
HTMLText_6DD50BA2_2EFE_6871_41BE_F7FB52C26BB2_mobile.html =


Porta


· Segles XIII-XIV
· Fusta i ferro forjat 239 x 78 x 7 cm
· Seu Vella (Lleida)


MLDC 1491


Es tracta de la porta de l’Anunciata originària, datada per una inscripció al 1215. Malgrat les vicissituds viscudes per la Seu Vella (convertida en caserna militar, el que va propiciar la mutilació de molts elements, incloses aquestes portes), conserven bona part de la decoració amb forjats i, fins i tot, restes de policromia. La decoració consisteix en figures geomètriques amb llaços clavetejats de vuit puntes.
HTMLText_0E965B0E_2EA7_A831_41C7_3A06894DD82C.html =


Píxide


· Segle XIII
· Coure esmaltat 10 x 6,8 x 8, 5 cm
· Diòcesi de Lleida



MLDC 887


Aquestes capsetes, fetes per a contenir les hòsties, són sovint grans mostres d’orfebreria. En aquest cas, la peça té un cos cilíndric que s’articula (mitjançant una frontissa) amb una coberta cònica rematada per una petita esfera i una creu. Al cos i la coberta, el coure va ser rebaixat tot deixant en positiu uns elements vegetals per omplir els buits amb un esmalt de color blau que fa ressaltar el metall.
Les característiques d’aquesta obra permet identificar-la com a procedent de Llemotges, concretament del període anomenat «industrial», del segle XIII.
HTMLText_0E965B0E_2EA7_A831_41C7_3A06894DD82C_mobile.html =


Píxide


· Segle XIII
· Coure esmaltat 10 x 6,8 x 8, 5 cm
· Diòcesi de Lleida



MLDC 887


Aquestes capsetes, fetes per a contenir les hòsties, són sovint grans mostres d’orfebreria. En aquest cas, la peça té un cos cilíndric que s’articula (mitjançant una frontissa) amb una coberta cònica rematada per una petita esfera i una creu. Al cos i la coberta, el coure va ser rebaixat tot deixant en positiu uns elements vegetals per omplir els buits amb un esmalt de color blau que fa ressaltar el metall.
Les característiques d’aquesta obra permet identificar-la com a procedent de Llemotges, concretament del període anomenat «industrial», del segle XIII.
HTMLText_17AB77EB_2EE7_A7F7_41B8_83725159FCD8.html =


Relleus de Sant Marc i Sant Lluc
Jordi Safont


· Primera meitat del segle XV
· Pedra esculpida i policromada 113 x 88,5 x 23 cm (Sant Marc) i 112 x 88,5 x 22 cm (Sant Lluc)
· Seu Vella (Lleida)


MLDC 539 i MLDC 540


Ambdós relleus formen part d’una gran trona que hi havia hagut adossada al pilar de la nau immediata al presbiteri, en el costat de l’Evangeli. La trona va ser desmuntada al segle XVIII, però gràcies a la documentació sabem que estava decorada amb set relleus dedicats a tres profetes i els quatre evangelistes. Als dos que han arribat fins els nostres dies, dedicats a Marc i a Lluc, hi veiem els evangelistes asseguts davant d’un escriptori, escrivint els respectius evangelis.
Es tracta d’obres naturalistes on es cuiden els detalls, plenament emmarcades dins l’estil gòtic internacional. S’atribueixen a Jordi Safont, que va treballar en diversos projectes a la Seu Vella.
HTMLText_36C6A2A9_2E7E_B873_41C4_56888C114941.html =


Safa


· Segona meitat segle X o primer terç del segle XI
· Ceràmica tornejada, vidrada i pintada 9,5 x 30 x 30 cm
· Portal de la Magdalena (Lleida). Dipòsit de l’Ajuntament de Lleida



MLDC 3598


Safa andalusina trobada a Lleida. Les excavacions a l’antic portal de Magdalena van permetre conèixer l’urbanisme en aquella zona de la ciutat retrospectivament des del segle XX fins l’època romana. En les fases andalusines, una de les peces de vaixella més típiques era la safa, un gran plat o safata per menjar-hi conjuntament.
En aquest cas està vidrada i té decoracions amb verd i manganès. Sota la vora hi ha una sanefa geomètrica, i al fons hi ha un paó. El paó apareix a l’Alcorà en les descripcions del Paradís. La seva presència a la ceràmica de Lleida manifesta l’arribada de les modes orientals que cerquen el simbolisme.
HTMLText_36C6A2A9_2E7E_B873_41C4_56888C114941_mobile.html =


Safa


· Segona meitat segle X o primer terç del segle XI
· Ceràmica tornejada, vidrada i pintada 9,5 x 30 x 30 cm
· Portal de la Magdalena (Lleida). Dipòsit de l’Ajuntament de Lleida



MLDC 3598


Safa andalusina trobada a Lleida. Les excavacions a l’antic portal de Magdalena van permetre conèixer l’urbanisme en aquella zona de la ciutat retrospectivament des del segle XX fins l’època romana. En les fases andalusines, una de les peces de vaixella més típiques era la safa, un gran plat o safata per menjar-hi conjuntament.
En aquest cas està vidrada i té decoracions amb verd i manganès. Sota la vora hi ha una sanefa geomètrica, i al fons hi ha un paó. El paó apareix a l’Alcorà en les descripcions del Paradís. La seva presència a la ceràmica de Lleida manifesta l’arribada de les modes orientals que cerquen el simbolisme.
HTMLText_184AA80D_2EE2_A833_41B2_591A152FC3A9.html =


Sant Jaume
Jaume Ferrer II


· Entorn a 1450
· Tremp sobre fusta 175 x 112,5 cm
· Església parroquial de Sant Miquel (Alcoletge)


MLDC 10


Taula procedent de l’església parroquial de Sant Miquel (Alcoletge), que hauria estat la part central d’un gran retaule. Hi ha documents que manifesten que havia estat a la Seu Vella (potser a la capella de Sant Jaume), i que al segle XVIII fou portada a Alcoletge.
S’hi representa sant Jaume de cos sencer i dempeus, vestit com a pelegrí amb el bordó a les mans i les petxines al barret. Com a element menys freqüent, al centre del barret hi ha una Verònica, és a dir, una efígie de Crist que els peregrins que anaven a Roma portaven de tornada. De fons, a través d’una arquitectura que cerca crear un efecte de perspectiva, s’hi veuen peregrins que fan el camí.
HTMLText_184AA80D_2EE2_A833_41B2_591A152FC3A9_mobile.html =


Sant Jaume
Jaume Ferrer II


· Entorn a 1450
· Tremp sobre fusta 175 x 112,5 cm
· Església parroquial de Sant Miquel (Alcoletge)


MLDC 10


Taula procedent de l’església parroquial de Sant Miquel (Alcoletge), que hauria estat la part central d’un gran retaule. Hi ha documents que manifesten que havia estat a la Seu Vella (potser a la capella de Sant Jaume), i que al segle XVIII fou portada a Alcoletge.
S’hi representa sant Jaume de cos sencer i dempeus, vestit com a pelegrí amb el bordó a les mans i les petxines al barret. Com a element menys freqüent, al centre del barret hi ha una Verònica, és a dir, una efígie de Crist que els peregrins que anaven a Roma portaven de tornada. De fons, a través d’una arquitectura que cerca crear un efecte de perspectiva, s’hi veuen peregrins que fan el camí.
HTMLText_1289ADDA_2EA1_ABD0_41AD_C7234E34D0C6.html =


Sant Julià
Jaume Ferrer II


· (atribuït) Entorn a 1450
· Tremp sobre fusta 181 x 91,5 cm
· Palau episcopal (Aspa)


MLDC 12


Es tracta de la taula que ocupava el compartiment central d’un retaule. S’hi representa Sant Julià a cavall abillat com a caçador, una activitat representativa de l’oci de la noblesa.. La temàtica es reforça amb la presència d’un falcó sobre el braç esquerre del sant i cinc gossos que acacen dues perdius.
La vestimenta està ricament treballada, i la composició cerca un cert realisme. No obstant, això no s’aplica al paisatge, que queda reduït a una petita muntanya representada esquemàticament, mentre la resta del fons l’ocupa una decoració vegetal gofrada i daurada. Tots aquests trets fan de la taula un bon exemple del gòtic internacional.
HTMLText_1289ADDA_2EA1_ABD0_41AD_C7234E34D0C6_mobile.html =


Sant Julià
Jaume Ferrer II


· (atribuït) Entorn a 1450
· Tremp sobre fusta 181 x 91,5 cm
· Palau episcopal (Aspa)


MLDC 12


Es tracta de la taula que ocupava el compartiment central d’un retaule. S’hi representa Sant Julià a cavall abillat com a caçador, una activitat representativa de l’oci de la noblesa.. La temàtica es reforça amb la presència d’un falcó sobre el braç esquerre del sant i cinc gossos que acacen dues perdius.
La vestimenta està ricament treballada, i la composició cerca un cert realisme. No obstant, això no s’aplica al paisatge, que queda reduït a una petita muntanya representada esquemàticament, mentre la resta del fons l’ocupa una decoració vegetal gofrada i daurada. Tots aquests trets fan de la taula un bon exemple del gòtic internacional.
HTMLText_069B2F26_2EE6_A871_41B0_E061966819C1.html =


Santa Maria l’Antiga


· Entorn a 1300
· Fusta tallada i policromada 128 x 50 x 33 cm
· Seu Vella (Lleida)


MLDC 382


Aquesta escultura mostra la Mare de Déu sostenint el Nen sobre el seu genoll esquerre i recolzant-li la mà esquerra sobre l’espatlla. Per la posició de totes dues figures i els detalls de la roba, és possible que fos obra d’un taller basc, navarrès o riojà.
Correspon a la imatge que era venerada a l’altar major abans que s’hi instal·lés el gran retaule a la dècada de 1360. Després va iniciar un periple que la va portar a diverses capelles i magatzems, fins que ingressà al Museu. Malgrat que ha patit alguns danys, conserva en un estat notable la policromia i els daurats.
HTMLText_069B2F26_2EE6_A871_41B0_E061966819C1_mobile.html =


Santa Maria l’Antiga


· Entorn a 1300
· Fusta tallada i policromada 128 x 50 x 33 cm
· Seu Vella (Lleida)


MLDC 382


Aquesta escultura mostra la Mare de Déu sostenint el Nen sobre el seu genoll esquerre i recolzant-li la mà esquerra sobre l’espatlla. Per la posició de totes dues figures i els detalls de la roba, és possible que fos obra d’un taller basc, navarrès o riojà.
Correspon a la imatge que era venerada a l’altar major abans que s’hi instal·lés el gran retaule a la dècada de 1360. Després va iniciar un periple que la va portar a diverses capelles i magatzems, fins que ingressà al Museu. Malgrat que ha patit alguns danys, conserva en un estat notable la policromia i els daurats.
HTMLText_0AFE3C4D_2E9F_A830_41BF_AB717BAD6FA5.html =


Tríptic amb la Mare de Déu i Sants
Mestre proper al taller dels Embriachi


· Finals del segls XIV-primer terç del segle XV
· Fusta i os, marqueteria i talla 33’8 x 28 x 2’5 cm
· Nord d’Itàlia (possiblement Venècia)



MLDC 657


Tríptic devocional de petit format, dividits en tres cossos articulats entre ells mitjançant frontisses, de manera que els dos laterals es pleguen sobre el central.
Al cos central, tres plaques dos representen la Mare de Déu i el Nen flanquejats per santa Margarida i una altra figura no conservada. A cadascun dels laterals, una única placa d’os representa sant Jaume el Major i sant Antoni Abat. Tot el perímetre dels tres compartiments presenta una acurada i detallista decoració amb marqueteria «alla certosina», que combina fusta i os.
El format i la tècnica del tríptic s’associa al taller dels Embriachi, uns genovesos actius primer a Florència i després a Venècia entorn al 1400. No obstant, estudis posteriors indiquen les dificultats per afirmar la pertinença de les obres atribuïdes a aquest taller, i es proposa que l’autor del tríptic del Museu de Lleida sigui un seguidor d’aquest taller amb una obra similar al Museu d’Arts Aplicades del Castell de Milà.
HTMLText_1B7C22CC_282D_5949_41C1_A8DD17858452_mobile.html =


Àmfora de salaons de la Bètica


· 50-125 dC
· Ceràmica tornejada 114 x 35 cm
· Procedència desconeguda



MLDC 3089


La forma d’aquesta àmfora (Beltrán IIA) i el tipus de pasta són molt característiques i permeten identificar-ne l’origen, però també l’ús: eren utilitzades per les factories de salaons de peix per envasar i exportar per mar els seus productes.
HTMLText_0F0E6EA1_2EA1_A873_41C4_AFF5DCCC0BD1_mobile.html =


Crist crucificat


· Segona meitat del segle XIII
· Fusta tallada 188 x 107 x 29 cm
· Església de Sant Fruitós de Perves (El Pont de Suert)



MLDC 1486


Té molts trets en comú amb el del taller d’Erill, i es pot considerar que pren com a model (especialment per al rostre i el tors) el Crist del Davallament d’Erill la Vall. Tot i això, el Crist de Perves aporta elements innovadors respecte a la tradició romànica, com ara el riu de sang que emergeix del costat dret de la imatge. Aquest i altres trets també es troben al Crist de Manyanet, amb qui comparteix bona part de solucions formals.
Algunes de les característiques del Crist de Perves se separen de la tradició romànica: està clavat amb 3 claus (superposant els peus). duu la corona d’espines i està humanitzat a través de l’expressió del patiment. És, doncs, una obra de transició a l’art gòtic, que deixa entreveure influències franceses i italianes.
HTMLText_6944FAD0_2EA7_A9D1_41A0_D8193BAE7A94.html =


Marededeu Bartomeu de Robió


· Darrer terç del segle XIV
· Pedra esculpida i policromada 107 x 41 x 29, 5 cm
· Monestir de Bellpuig de les Avellanes (Os de Balaguer) Dipòsit del Departament de Cultura


MLDC 3772


A finals del segle XIV, el monestir s’havia convertit en el panteó familiar dels comtes d’Urgell. El comte Pere d'Urgell va encarregar aquesta imatge a Bartomeu de Robió, prestigiós per la seva feina a la Seu Vella de Lleida.
L’escultura destaca per la rica ornamentació de la túnica (amb escuts heràldics) les delicades joies que li subjecten el mantell i la corona amb tanys florals que li cenyeix els cabells. En Nen duu un mixonet a les mans, element que ha esdevingut característic de les marededéus de l’Escola de Lleida.
Amb aquesta obra, d’altíssima qualitat tècnica, Robió mostra l’assimilació dels nous recursos plàstics i expressius provinents de la Toscana.
HTMLText_6944FAD0_2EA7_A9D1_41A0_D8193BAE7A94_mobile.html =


Marededeu Bartomeu de Robió


· Darrer terç del segle XIV
· Pedra esculpida i policromada 107 x 41 x 29, 5 cm
· Monestir de Bellpuig de les Avellanes (Os de Balaguer) Dipòsit del Departament de Cultura


MLDC 3772


A finals del segle XIV, el monestir s’havia convertit en el panteó familiar dels comtes d’Urgell. El comte Pere d'Urgell va encarregar aquesta imatge a Bartomeu de Robió, prestigiós per la seva feina a la Seu Vella de Lleida.
L’escultura destaca per la rica ornamentació de la túnica (amb escuts heràldics) les delicades joies que li subjecten el mantell i la corona amb tanys florals que li cenyeix els cabells. En Nen duu un mixonet a les mans, element que ha esdevingut característic de les marededéus de l’Escola de Lleida.
Amb aquesta obra, d’altíssima qualitat tècnica, Robió mostra l’assimilació dels nous recursos plàstics i expressius provinents de la Toscana.
HTMLText_11D0EADD_2EA6_A9D0_41B9_A18672286046.html =


Marededeu


· 1400-1410
· Fusta tallada i policromada 96 x 32 x 24 cm
· Reial monestir de Santa Maria (Vilanova de Sixena)


MLDC 316


S’hi representa Maria fent un contrapposto per equilibrar el pes del Nen que sosté i que els permet intercanviar una mirada. La tendresa amb que es miren, junt amb la naturalitat de la postura d’ambdós (el Nen agafa la mare pel coll i aquesta l’agafa pel pit, on els dits s’enfonsen en el cos tou) són pròpies dels tallers de Bohèmia i l’Alemanya meridional, que reaccionaren als corrents del gòtic internacional. La marededeu de Sixena és l’única importació coneguda d’aquesta zona a la Corona d’Aragó.
HTMLText_11D0EADD_2EA6_A9D0_41B9_A18672286046_mobile.html =


Marededeu


· 1400-1410
· Fusta tallada i policromada 96 x 32 x 24 cm
· Reial monestir de Santa Maria (Vilanova de Sixena)


MLDC 316


S’hi representa Maria fent un contrapposto per equilibrar el pes del Nen que sosté i que els permet intercanviar una mirada. La tendresa amb que es miren, junt amb la naturalitat de la postura d’ambdós (el Nen agafa la mare pel coll i aquesta l’agafa pel pit, on els dits s’enfonsen en el cos tou) són pròpies dels tallers de Bohèmia i l’Alemanya meridional, que reaccionaren als corrents del gòtic internacional. La marededeu de Sixena és l’única importació coneguda d’aquesta zona a la Corona d’Aragó.
HTMLText_62A6C855_2EA2_A8D0_41AC_D56967E62595.html =


Maria Magdalena
Bartomeu de Robió


· (atribuït) 1360-1380
· Pedra esculpida i policromada 162 x 45 x 32 cm
· Parròquia de Santa Maria Magdalena (Lleida)


MLDC 614


Era la imatge principal d’un retaule de pedra que, a jutjar per aquesta escultura, era obra de Bartomeu de Robió, artífex del retaule major de la Seu Vella. La resta del retaule (com l’església en si) va ser destruït l’any 1812,durant la Guerra del Francès.
La identificació com a Maria Magdalena es basa en el pot que sosté a la mà esquerra (el dels ungüents amb què va ungir Crist) i la inscripció del llibre que sosté a la dreta. Es tracta d’una escultura extraordinària per la seva qualitat (la finor dels trets facials, l’acurat tractament del mantell que li cobreix el cap), però també per unir trets propis de l’escola de Lleida amb algunes característiques menys comunes (com l’esveltesa del coll, el contrapposto o el fet que el mantell s’aguanti amb un nus). En base a aquests darrers elements s’ha proposat una possible influència dels escultors coetanis de la Toscana.
HTMLText_62A6C855_2EA2_A8D0_41AC_D56967E62595_mobile.html =


Maria Magdalena
Bartomeu de Robió


· (atribuït) 1360-1380
· Pedra esculpida i policromada 162 x 45 x 32 cm
· Parròquia de Santa Maria Magdalena (Lleida)


MLDC 614


Era la imatge principal d’un retaule de pedra que, a jutjar per aquesta escultura, era obra de Bartomeu de Robió, artífex del retaule major de la Seu Vella. La resta del retaule (com l’església en si) va ser destruït l’any 1812,durant la Guerra del Francès.
La identificació com a Maria Magdalena es basa en el pot que sosté a la mà esquerra (el dels ungüents amb què va ungir Crist) i la inscripció del llibre que sosté a la dreta. Es tracta d’una escultura extraordinària per la seva qualitat (la finor dels trets facials, l’acurat tractament del mantell que li cobreix el cap), però també per unir trets propis de l’escola de Lleida amb algunes característiques menys comunes (com l’esveltesa del coll, el contrapposto o el fet que el mantell s’aguanti amb un nus). En base a aquests darrers elements s’ha proposat una possible influència dels escultors coetanis de la Toscana.
HTMLText_10DD86B1_2EAE_5853_41B9_BAB9F35FCDF6.html =


Retaule de Sant Joan


· Darrer quart del segle XIV
· Pedra esculpida i policromada 219 x 242,3 x 36 cm
· Església de la Nativitat de Maria (Sunyer)


MLDC 471, 544, 1893, 3458


Retaule de pedra procedent de l’església de la Nativitat de Maria (Sunyer). El temple, d’origen romànic, va ser ampliat posteriorment. Pertany a aquesta fase un imponent altar de pedra que, desmuntat i dispersat en època moderna, ens ha arribat de manera fragmentària.
El retaule estava estructurat en tres carrers, amb el central protagonitzat per una estàtua exempta de sant Joan i els laterals (subdividits tot formant quatre compartiments) ocupats per alts relleus que il·lustren escenes de la vida del sant.
Als muntants s’hi representen profetes i àngels músics, mentre que la predel·la representa Crist Jutge envoltat de sants.
HTMLText_10DD86B1_2EAE_5853_41B9_BAB9F35FCDF6_mobile.html =


Retaule de Sant Joan


· Darrer quart del segle XIV
· Pedra esculpida i policromada 219 x 242,3 x 36 cm
· Església de la Nativitat de Maria (Sunyer)


MLDC 471, 544, 1893, 3458


Retaule de pedra procedent de l’església de la Nativitat de Maria (Sunyer). El temple, d’origen romànic, va ser ampliat posteriorment. Pertany a aquesta fase un imponent altar de pedra que, desmuntat i dispersat en època moderna, ens ha arribat de manera fragmentària.
El retaule estava estructurat en tres carrers, amb el central protagonitzat per una estàtua exempta de sant Joan i els laterals (subdividits tot formant quatre compartiments) ocupats per alts relleus que il·lustren escenes de la vida del sant.
Als muntants s’hi representen profetes i àngels músics, mentre que la predel·la representa Crist Jutge envoltat de sants.
HTMLText_5433FE12_593D_C0B1_41C6_FB30D8BA4BFC.html =
El Museu


El Museu de Lleida és una institució al servei del territori i dels seus habitants, creada mitjançant un conveni signat l’1 d’agost del 1997 en forma de consorci institucional, integrat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació i l’Ajuntament de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat de Lleida. El Consorci neix a partir de l’adscripció de les dues grans col·leccions centenàries conservades a la ciutat de Lleida: l’arqueològica, procedent de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i hereva del fons que havia nodrit l’antic Museu d’Antiguitats, creat el 1868; i l’artística, que havia conformat l’antic Museu Diocesà de Lleida, fundat el 1893. En aquest sentit, el Museu de Lleida és el resultat de la suma de dos museus amb objectes singulars i rellevants per a les disciplines de la història de l’art i l’arqueologia, amb gestions i tradicions diferents, però amb finalitats de conservació i difusió comunes. A més d’aquestes col·leccions, avui el Museu integra el fons aportat pel capítol de la Catedral de Lleida, així com alguns dipòsits de la Generalitat de Catalunya, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i d’alguns particulars.


La nova seu del Museu de Lleida, construïda als terrenys de l’antiga Llar de Sant Josep (aportats per la Diputació de Lleida), és obra de l’arquitecte Joan Rodon i integra part de l’antiga Casa de la Misericòrdia. Aprofita també l’església del convent dels carmelites descalços, un temple de començaments del segle XVII, ampliat i reformat al llarg del temps, el qual esdevé un eix fonamental que vertebra tota la nova arquitectura del Museu.


L’exposició permanent reuneix gairebé mil objectes –béns arqueològics, pintura, escultura, arts de l’objecte, tapissos, indumentària, mobiliari i numismàtica– que acompanyen el visitant en un recorregut per la història i el patrimoni d’un ampli territori que té la ciutat de Lleida com a capital natural, i abasta també els límits de l’antiga diòcesi lleidatana des de l’època prehistòrica fins al segle XX.


L’objectiu fonamental del Museu de Lleida és tenir capacitat de servei per al territori de procedència de les col·leccions, el de l’antiga diòcesi i el de la regió històrica del pla de Lleida, amb vocació de ser un centre de promoció i posada en valor dels fenòmens patrimonials d’aquest àmbit territorial d’actuació. La seva finalitat última és esdevenir un instrument per a la comunitat cultural, que propiciï el seu retrobament amb el patrimoni col·lectiu que li és propi i, així, amb la seva identitat.
HTMLText_5433FE12_593D_C0B1_41C6_FB30D8BA4BFC_mobile.html =
El Museu


El Museu de Lleida és una institució al servei del territori i dels seus habitants, creada mitjançant un conveni signat l’1 d’agost del 1997 en forma de consorci institucional, integrat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació i l’Ajuntament de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat de Lleida. El Consorci neix a partir de l’adscripció de les dues grans col·leccions centenàries conservades a la ciutat de Lleida: l’arqueològica, procedent de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i hereva del fons que havia nodrit l’antic Museu d’Antiguitats, creat el 1868; i l’artística, que havia conformat l’antic Museu Diocesà de Lleida, fundat el 1893. En aquest sentit, el Museu de Lleida és el resultat de la suma de dos museus amb objectes singulars i rellevants per a les disciplines de la història de l’art i l’arqueologia, amb gestions i tradicions diferents, però amb finalitats de conservació i difusió comunes. A més d’aquestes col·leccions, avui el Museu integra el fons aportat pel capítol de la Catedral de Lleida, així com alguns dipòsits de la Generalitat de Catalunya, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i d’alguns particulars.


La nova seu del Museu de Lleida, construïda als terrenys de l’antiga Llar de Sant Josep (aportats per la Diputació de Lleida), és obra de l’arquitecte Joan Rodon i integra part de l’antiga Casa de la Misericòrdia. Aprofita també l’església del convent dels carmelites descalços, un temple de començaments del segle XVII, ampliat i reformat al llarg del temps, el qual esdevé un eix fonamental que vertebra tota la nova arquitectura del Museu.


L’exposició permanent reuneix gairebé mil objectes –béns arqueològics, pintura, escultura, arts de l’objecte, tapissos, indumentària, mobiliari i numismàtica– que acompanyen el visitant en un recorregut per la història i el patrimoni d’un ampli territori que té la ciutat de Lleida com a capital natural, i abasta també els límits de l’antiga diòcesi lleidatana des de l’època prehistòrica fins al segle XX.


L’objectiu fonamental del Museu de Lleida és tenir capacitat de servei per al territori de procedència de les col·leccions, el de l’antiga diòcesi i el de la regió històrica del pla de Lleida, amb vocació de ser un centre de promoció i posada en valor dels fenòmens patrimonials d’aquest àmbit territorial d’actuació. La seva finalitat última és esdevenir un instrument per a la comunitat cultural, que propiciï el seu retrobament amb el patrimoni col·lectiu que li és propi i, així, amb la seva identitat.
HTMLText_AE16A55A_BEF1_B2A7_41DA_A58E312CCFF9.html =
HOUSE
/DETAILS


Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Morbi rhoncus lacus eros, nec lobortis sapien pharetra at. Pellentesque eu pharetra tortor, et tempus dolor.


Proin vel sem id sapien tincidunt ultrices et et lorem. Suspendisse ultrices tristique ante, quis rhoncus nibh iaculis vitae. Mauris gravida sed dui ac gravida. Sed ultricies nisi metus, in ultricies ligula facilisis sit amet. Etiam id ex quis felis lobortis tristique. Phasellus vel porttitor tortor, sit amet pellentesque turpis.
HTMLText_D00A33C6_C2CF_4831_41E6_BB4D61774294.html =
Price:
$390,000
HTMLText_DBD9A2D5_CB8F_E270_41CC_B50330D65B1D_mobile.html =
{{title}}
{{subtitle}}
HTMLText_DBD9A2D5_CB8F_E270_41CC_B50330D65B1D.html =
{{title}}
{{subtitle}}
### Tooltip Button_E3EDBACF_C2F5_F9CF_41D4_B03DCD7BC8D8.toolTip = AJUSTAMENTS Button_E3EDBACF_C2F5_F9CF_41D4_B03DCD7BC8D8_mobile.toolTip = AJUSTAMENTS Button_C2E1AB39_CF39_7BB3_41E3_ED7CC84F1D3D.toolTip = COL·LECCIONS Button_C2E1AB39_CF39_7BB3_41E3_ED7CC84F1D3D_mobile.toolTip = COL·LECCIONS Image_8C53125F_AADB_E027_41E4_D9090E3D8222.toolTip = Created by: Button_AEB30F7E_BF50_8D5E_41BF_92121F0467AD.toolTip = EL MUSEU Button_AEB30F7E_BF50_8D5E_41BF_92121F0467AD_mobile.toolTip = EL MUSEU Button_AA37411F_BFD0_B2DD_41E6_F3382A37AB82_mobile.toolTip = FOTO ÀLBUM Button_AA37411F_BFD0_B2DD_41E6_F3382A37AB82.toolTip = FOTO ÀLBUM Button_AB41C60D_BFD0_9EBD_41DE_29761FABEEA2.toolTip = MAPA Button_AB41C60D_BFD0_9EBD_41DE_29761FABEEA2_mobile.toolTip = MAPA Button_A242E6E0_8BD7_0042_41CD_B2C6D640C4EE.toolTip = OBRIR Button_A242E6E0_8BD7_0042_41CD_B2C6D640C4EE_mobile.toolTip = OBRIR Button_AA6B42B8_BFD0_97E3_417A_98C701F35626.toolTip = PANORAMES Button_AA6B42B8_BFD0_97E3_417A_98C701F35626_mobile.toolTip = PANORAMES Button_AB41832E_BFD0_96FE_41CF_20192280066E.toolTip = PLÀNOL Button_AB41832E_BFD0_96FE_41CF_20192280066E_mobile.toolTip = PLÀNOL Button_DE0D7CEE_C759_2EFF_41D1_7098A8FB7CA4.toolTip = TANCAR Button_DE0D7CEE_C759_2EFF_41D1_7098A8FB7CA4_mobile.toolTip = TANCAR Button_AB4BEFD3_BFD0_8DA6_41C9_C4766BA222D5.toolTip = VÍDEO Button_AB4BEFD3_BFD0_8DA6_41C9_C4766BA222D5_mobile.toolTip = VÍDEO Button_AAA6FAFE_BFD0_975F_41B6_6EF17CDBA4B4_mobile.toolTip = WEB Button_AAA6FAFE_BFD0_975F_41B6_6EF17CDBA4B4.toolTip = WEB ## Tour ### Descripción ### Título tour.name = lleidamuseu